Rescaten els peixos del canal de Seròs abans de buidar-lo completament

Rescaten els peixos del canal de Seròs abans de buidar-lo completament

Rescaten els peixos del canal de Seròs abans de buidar-lo completament

Tècnics mostrant alguns dels peixos capturats al canal de Seròs, a la zona de les comportes del municipi de Lleida. Imatge de l'11 d'octubre del 2016. (Horitzontal)

Tècnics mostrant alguns dels peixos capturats al canal de Seròs, a la zona de les comportes del municipi de Lleida. Imatge de l'11 d'octubre del 2016. (Horitzontal)

ACN Lleida.-Endesa ha iniciat aquesta setmana el buidatge que porta a terme cada dos anys al canal de Seròs amb l'objectiu de realitzar-hi treballs de manteniment i millora. Abans de buidar completament el canal, un grup de biòlegs sota la supervisió dels Agents Rurals està duent a terme el rescat de la fauna piscícola i d'altres espècies que hi habiten. El conjunt de les actuacions previstes al canal de Seròs, en els seus 27,4 quilòmetres de longitud que creuen diverses poblacions de la plana de Lleida, tindrà una durada de cinc setmanes i suposa l'aturada tècnica de la central hidroelèctrica de Seròs (Segrià). En concret, Endesa millorarà el revestiment de formigó del canal, així com les juntes de dilatació i el control de filtracions. A més, es retiraran sediments acumulats i es rehabilitaran les obres de drenatge existents al llarg del seu traçat. Aquests treballs se sumen als duts a terme la companyia energètica la setmana passada al canal de Balaguer.

Tècnics de l'empresa Eccus de projectes tècnics mediambientals, sota la supervisió dels Agents Rurals, estan duent a terme des d'aquest dimarts el rescat dels peixos i d'altres espècies que habiten al canal de Seròs, abans que Endesa procedeixi a buidar-lo completament per realitzar-hi actuacions de manteniment i millora. Es tracta de la primera fase del buidatge d'aquesta infraestructura hídrica, que durarà una setmana. Per tal de rescatar la fauna piscícola en els 27,4 quilòmetres del canal s'utilitzen equips de pesca elèctrica, els quals a partir d'una petita descàrrega elèctrica s'immobilitza els peixos uns segons, els necessaris per capturar-los amb salabres, segons ha explicat la responsable d'Eccus, Nanes Marín.Les espècies de peix autòctones són recollides en un tanc de recuperació per tal de poder ser posteriorment alliberades al riu Segre o bé al pantà d'Utxesa, mentre les espècies invasores són sacrificades tal com marca la legislació. Enguany, i gràcies a un acord assolit, aquests exemplars invasors seran lliurats al Centre de recuperació de fauna de Vallcalent perquè puguin servir per alimentar els animals que s'hi crien o s'hi estan recuperant, segons ha destacat Marín. Després de l'experiència d'altres anys, les principals espècies autòctones que es troben al canal són la truita comú (Salmo trutta), la bagra (Squalius laietanus), el barb (Luciobarbus graellsi), el gobi (Gobio lozanoi), l'anguila (Anguilla anguilla) i el llimac de riu (Salaria fluviatilis). Pel que a les espècies exòtiques introduïdes, destaquen l'albor (Alburnus alburnus), cloïsses asiàtiques (Cobicula fluminea), moixó de moscard (Gambusia afiinis), lluç de riu perca (Sander lucioperca), lluç de riu (Esox Lucius), black-bass (Micropterus salmoides), peix sol (Lepomis gibbosus) i silur (Silurus glanis). A més, cal sumar la carpa (Cyprinus carpio), que des de fa uns mesos ha passat a ser considerada espècie invasora i que, per tant, també resulta obligatori eliminar-ne els exemplars capturats. Un cop rescatats tots els peixos, Endesa iniciarà els treballs pròpiament dits de manteniment i millora al canal de Seròs, que s'allargaran durant quatre setmanes més, segons ha explicat Pepe Conesa, responsable d'obra civil d'Endesa Generació. En concret, es millorarà el revestiment de formigó del canal, així com les juntes de dilatació i el control de filtracions. A més, es retiraran sediments i objectes acumulats i es rehabilitaran les obres de drenatge existents al llarg del seu traçat. Cal recordar que buidatges previs que s'han fet al canal de Seròs han permès recuperar nombrosos cotxes i vehicles, tot i que enguany, de moment, no se n'ha localitzat cap. Així mateix, també s'espera que es apareguin sota l'aigua diversos telèfons mòbils, de la mateixa manera que ha passat recentment durant el buidatge del canal de Balaguer. Després de buidar-lo i rescatar-ne els peixos, en aquest cas els treballs s'allargaran un mes i suposaran aturar les centrals hidroelèctriques de Balaguer, Térmens i Lleida. Les actuacions previstes als canals de Seròs i Balaguer formen part del pla d'Endesa que té com a objectiu mantenir en òptim estat les seves instal·lacions arreu del territori i, alhora, de respecte i protecció del medi ambient.El canal de SeròsEl canal de Seròs, juntament amb la seva central, va començar a construir-se a final del 1912 de la mà de 20.000 operaris i en menys de dos anys, el 1914, i malgrat les condicions tècniques, de maquinària i laborals, molt diferents de les actuals, ja van entrar en funcionament els quatre grups hidroelèctrics de què disposa -de manera esglaonada- amb l'objectiu de poder fer arribar l'electricitat a les zones de més demanda situades a l'entorn de Barcelona.La conducció, de 27,4 quilòmetres, transcorre pels termes municipals de Lleida, Albatàrrec, Montoliu de Lleida, Sudanell, Torres de Segre i Aitona, tots ells a la comarca del Segrià, i es divideix en tres trams. El primer, de 19 quilometres, té capacitat per portar 60 m3\/s, després hi ha els tres embassaments reguladors i, finalment, 5,4 quilòmetres per a una capacitat de 120 m3\/s. Actualment la funció principal de la central continua sent la producció d'energia gràcies a una potència instal·lada de 44,6 MW, tot i que en alguns casos s'utilitza també com a reserva d'aigua de boca (Aitona, Albatàrrec, Montoliu de Lleida, Sudanell, Torres de Segre) i de reg pels pobles per on passa.