Preocupació entre científics per la condemna italiana als experts que no van alertar del terratrèmol de l'Aquila
La condemna italiana als experts que van infravalorar el terratrèmol de l'Aquila provoca preocupació entre els científics. Juristes consultats per TV3 es mostren contrariats per una decisió que consideren desproporcionada.
TV3 / RedaccióActualitzat
Diu el refrany que val més evitar que curar. I per evitar, és vital prevenir el futur. En la nostra societat, les veus autoritzades per avançar-nos els esdeveniments són els científics. De fet, les previsions són a l'ordre del dia, com l'alerta per l'avanç de l'anomenat "Frankenstorm" als Estats Units.
Aquestes alertes tenen conseqüències i serveixen per planificar actuacions, precaucions i evacuacions. Però què passa si els científics l'erren, o senzillament no poden anticipar una situació imprevisible. Això és el que va passar a l'Aquila el 6 d'abril de fa tres anys. Un equip de científics va infravalorar les possibilitats d'un terratrèmol que, finalment, va causar 300 morts.
Ara la justícia italiana ha condemnat a aquests set sismòlegs a sis anys de presó. La sentència ha generat inquietud en la comunitat científica, per inèdita, i sorpresa en jurídica. I genera molts dubtes sobre la manera com actuaran els experts a partir d'ara davant de situacions de risc.
El sismòleg Joan Manuel Vilaplana, coordinador del Grup de Riscos Naturals de la Universitat de Barcelona, explica a TV3 que "en risc sísmic mai hi ha risc 0 i mai podem donar garantia de tranquil·litat absoluta".
Vilaplana admet que quan es va donat el missatge de calma a l'Aquila "es van equivocar" perquè haurien d'haver dit "claríssimament que en casos predicció sísmica mai no es pot saber quan es formarà un terratrèmol". Vilaplana recomana que sempre "s'ha de prendre el màxim de mesures preventives".
El jutge s'ha agafat al dictamen tranquil·litzador que va donar la comissió d'experts per condemnar-los per homicidi involuntari. Una sentència que ha indignat la comunitat científica internacional i sorprès els juristes.
Fermí Morales, catedràtic dret penal UAB, assegura que "la idea de lligar aquesta opinió tècnica com a factor causal directa de la mort és una idea desproporcionada".
Vilaplana assegura que a l'administració italiana "li ha anat molt bé derivar l'atenció social i dels mitjans cap als experts", però recorda que "hi havia llacunes en l'aplicació de la normativa sismicoresistent".
Sigui com sigui, la decisió obre un període de reflexió sobre cóm els científics han de comunicar a la població els possibles riscos davant de diferents fenòmens naturals.
Vilaplana avisa que amb "amb la jurisprudència que es pot crear, hi pot haver situacions molt complicades amb cientifics que no es vulguin mullar en absolut". Morales admet que "és un precedent perillós per obrir una reflexió, perquè la sentència és desproporcionada i se'n poden trobar de més proporcionades".
Com a resposta, els experts demanen reforçar l'educació, com es fa al japó, perquè la població de zones amb risc sísmic sàpiga com actuar en cas de terratrèmol.
Aquestes alertes tenen conseqüències i serveixen per planificar actuacions, precaucions i evacuacions. Però què passa si els científics l'erren, o senzillament no poden anticipar una situació imprevisible. Això és el que va passar a l'Aquila el 6 d'abril de fa tres anys. Un equip de científics va infravalorar les possibilitats d'un terratrèmol que, finalment, va causar 300 morts.
Ara la justícia italiana ha condemnat a aquests set sismòlegs a sis anys de presó. La sentència ha generat inquietud en la comunitat científica, per inèdita, i sorpresa en jurídica. I genera molts dubtes sobre la manera com actuaran els experts a partir d'ara davant de situacions de risc.
El sismòleg Joan Manuel Vilaplana, coordinador del Grup de Riscos Naturals de la Universitat de Barcelona, explica a TV3 que "en risc sísmic mai hi ha risc 0 i mai podem donar garantia de tranquil·litat absoluta".
Vilaplana admet que quan es va donat el missatge de calma a l'Aquila "es van equivocar" perquè haurien d'haver dit "claríssimament que en casos predicció sísmica mai no es pot saber quan es formarà un terratrèmol". Vilaplana recomana que sempre "s'ha de prendre el màxim de mesures preventives".
El jutge s'ha agafat al dictamen tranquil·litzador que va donar la comissió d'experts per condemnar-los per homicidi involuntari. Una sentència que ha indignat la comunitat científica internacional i sorprès els juristes.
Fermí Morales, catedràtic dret penal UAB, assegura que "la idea de lligar aquesta opinió tècnica com a factor causal directa de la mort és una idea desproporcionada".
Vilaplana assegura que a l'administració italiana "li ha anat molt bé derivar l'atenció social i dels mitjans cap als experts", però recorda que "hi havia llacunes en l'aplicació de la normativa sismicoresistent".
Sigui com sigui, la decisió obre un període de reflexió sobre cóm els científics han de comunicar a la població els possibles riscos davant de diferents fenòmens naturals.
Vilaplana avisa que amb "amb la jurisprudència que es pot crear, hi pot haver situacions molt complicades amb cientifics que no es vulguin mullar en absolut". Morales admet que "és un precedent perillós per obrir una reflexió, perquè la sentència és desproporcionada i se'n poden trobar de més proporcionades".
Com a resposta, els experts demanen reforçar l'educació, com es fa al japó, perquè la població de zones amb risc sísmic sàpiga com actuar en cas de terratrèmol.
