Per què hi ha tantes vagues a l'aeroport del Prat?

El Prat ha guanyat més usuaris que cap altre aeroport de l'estat, però Aena no paga més per un servei que ara reben molts més usuaris
Per què hi ha tantes vagues a l'aeroport del Prat?
Barcelona

Per què hi ha tantes vagues a l'aeroport del Prat?

El Prat ha guanyat més usuaris que cap altre aeroport de l'estat, però Aena no paga més per un servei que ara reben molts més usuaris
Iván Gutiérrez
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Engegar/Aturar Silenciar Pujar el volum Disminuir el volum Instruccions per interactuar amb el player
imatge

El conflicte d'Eulen no és l'únic que ha viscut l'aeroport del Prat. Durant els últims dotze mesos hi ha hagut fins a quatre vagues de serveis molt diferents dins les instal·lacions, però totes tenen una cosa en comú: eren subcontractacions que segons els seus treballadors els han abocat a la precarietat laboral.

 

 

Però per què s'ha fet més evident aquí que a altres aeroports que també tenen conflictes? El Prat ha guanyat més usuaris que cap altre aeroport a Espanya. Si en l'última dècada Madrid ha aconseguit 4 milions i mig d'usuaris més, Barcelona n'ha guanyat 14. Però Aena no paga més per aquells serveis, que ara reben molts més usuaris. Al contrari, subcontracta a la baixa i això es trasllada als treballadors.

 

Papereres plenes, restaurants sense cambrers, cues de quatre hores als controls de seguretat o portaequipatges inservibles. Tots aquests serveis depenen de la gestora de la xarxa d'aeroports, Aena, l'empresa que s'encarrega d'aquests serveis i que els acaba subcontractant. Però tot i que el de Barcelona no és l'únic aeroport on han sorgit problemes laborals, si que és on s'han fet més evidents en créixer més que cap altre. Tot i tenir més usuaris i, per tant, més feina, el que Aena paga pel servei no ha anat a l'alça, sinó just al contrari.

Experts consultats per TV3 coincideixen a recordar que Aena, des que va iniciar el seu camí de privatització i sortida a borsa, ha començat a actuar com una empresa més interessada a donar beneficis als seus accionistes que no a oferir un bon servei. Sigui com sigui, el fet és que totes les vagues tenen un origen comú: subcontractacions a la baixa i adjudicades a un preu molt menor al preu de partida.

Això vol dir que si Aena oferia pagar 23 milions d'euros a l'empresa que s'encarregués dels filtres de seguretat del Prat, Eulen se'l va emportar pagant gairebé mig milió d'euros menys.

 

 

Aquest fet es repeteix amb el contracte de la neteja, que es va emportar una filial de la constructora Sacyr per un milió i mig d'euros menys del que marcava l'oferta, que eren 36 milions. I també passa amb l'adjudicació del servei de portaequipatges, que l'empresa Adelte va aconseguir per 200.000 euros menys dels 3,7 milions inicials. El servei de restauració també va pel mateix camí, ja que el que pretén Aena és dividir en sis contractes l'actual adjudicació que té Eat Out.

Totes aquestes ofertes a la baixa, que ja parteixen de preus base molt ajustats, s'han traslladat als treballadors. En la neteja, els sindicats denuncien que l'empresa pretén que la plantilla absorbeixi una rebaixa del 20% de l'oferta, treballant més amb menys temps i amb una retribució menor.

Mentrestant, Aena ha duplicat els ingressos des del 2011 amb una revalorització de l'acció del 186% des que va sortir a borsa, amb uns beneficis rècord de 1.148 milions d'euros. Per contra, la plantilla pròpia s'ha aprimat en gairebé 1.400 persones, ja que s'han externalitzat molts serveis. I és que Aena ja no és només pública, ja que en el seu accionariat també hi ha fons de capital risc o bancs, que primen molt els beneficis.

 

VÍDEOS RELACIONATS