Lucienne i Marie-France estudiant a casa gràcies a la motxilla (AFP)
Lucienne i Marie-France estudiant a casa gràcies a la motxilla (AFP)

Motxilles solars que permeten fer els deures als nens i nenes de la Costa d'Ivori

Les bateries es carreguen de dia i alimenten el LED que permet veure-hi a un poble sense electricitat

RedaccióActualitzat

Lucienne i la seva germana petita, Marie-France, poden per fi llegir i fer els deures a casa seva al vespre. Viuen a Allepilla, un poble d'uns 400 habitants situat a cent quilòmetres d'Abidjan, la capital de la Costa d'Ivori, a l'oest de l'Àfrica.

A Allepilla es guanyen la vida bàsicament amb el cafè i el cacau. Només tenen una bomba d'aigua per a tot el poble i no hi ha electricitat.

Per això, els 150 nens que hi viuen no tenien gaires opcions per fer els deures a casa. Només llànties d'oli o llanternes amb piles, que també eren necessàries per cuinar o fer altres feines de la casa.

Tot va canviar una tarda del 2015, quan ja s'estava fent fosc. A Evariste Akoumian, un venedor d'ordinadors, se li va espatllar el cotxe enmig d'una zona rural sense llum. Va veure un grup de nens que tornava de l'escola i es va preguntar com estudiarien a les fosques.

La solució li va venir al cap: unes motxilles amb plaques solars i un llum de LED. Es carregarien d'energia en el camí d'una hora fins a l'escola, al matí, i en la tornada mentre hi hagués llum. I il·luminarien la nit dels nens a casa seva.

 


Lucienne i Marie-France, camí de l'escola amb la motxilla (AFP)

 

La llum de les motxilles pot estar encesa fins a tres hores. Les fabrica l'empresa creada per l'informàtic, Solarpak, que ja n'ha venut 55.000 a la Costa d'Ivori, el Gabon, Madagascar i Burkina Faso i a ONG de França i Alemanya.

Una ONG de la Costa d'Ivori, Yiwo Zone, que promou l'accés de les nenes a l'escola, ha recaptat fons per poder-les distribuir. Valen 13.000 francs de la Costa d'Ivori, equivalents a uns 20 euros. Pot semblar poc, però per a la gent del poble és una fortuna, com explica Anna Corinne Menet Ezinlin, directora d'Ywo Zone:

"Són quantitats que la gent del poble no té. Aquí algunes persones no poden afrontar els costos de l'escola o de les llibretes. Normalment l'escola és gratuïta, però sempre hi ha costos per registrar-se o altres pagaments a fer".

Akoumian afirma el mateix i revela la doble solució que ha significat la motxilla:

"Aquests nens són pobres. Fan servir sacs d'arròs o bosses de plàstic per portar les seves coses a l'escola. La idea era matar dos pardals d'un tret: donar-los una motxilla amb llum".

 


Un nen contempla la motxilla després d'encendre el LED (AFP)

 

El govern ivorià s'ha posat com a objectiu assolir que l'electricitat arribi al 80% del país. Mentrestant, però, calen motxilles com la que ha canviat la vida escolar de la Lucienne:

"Soc feliç. Abans era més difícil. És més fàcil ara, amb la motxilla."

ARXIVAT A:
Medi ambientTecnologiaEducació
Anar al contingut