Menjar deshidratat i vestit espacial: així és la missió marciana amb científiques catalanes a Utah

La missió marciana Hypatia I al desert d'Utah compta amb la presència de nou científiques catalanes que fa temps que es preparen

Mònica Bassols Ginesta / Marta Catafal GàlvezActualitzat

Hypatia I, és la primera missió que porta 9 científiques catalanes a l'Estació d'Investigació del desert de Mart, a Utah, als Estats Units. Mariona Badenas-Agustí, Carla Conejo González, Ariadna Farrés Basiana, Laia Ribas, Núria Jar, Neus Sabaté, Cesca Cufí-Prat, Anna Bach i Helena Arias, amb diferents perfils que van de la ciència, a la tecnologia, l'enginyeria, les matemàtiques o l'art, marxen diumenge i durant 15 dies simularan viure i treballar al planeta vermell.

L'orografia i la geologia del desert de Utah recorden molt a Mart, amb un paisatge ric en material ferrós, grans oscil·lacions de temperatura i baixa humitat.


Objectiu: recerca i divulgació

Totes nou fa dos anys que treballen en diferents projectes de recerca i un dels objectius principals, és testejar equipaments i experiments per estudiar la viabilitat d'una missió real a Mart.

Els projectes van des d'una investigació de la doctora en Biologia de l'Institut de Ciències del Mar CSIC, Laia Ribas, sobre els efectes de la gravetat en el peix zebra "per veure com aquesta hipergravetat afecta en el desenvolupament dels peixos i en el genoma", fins a intentar generar energia electroquímica com proposa Neus Sabaté, professora d'ICREA a l'Institut de Microelectrònica de Barcelona.

"Tracta d'intentar fabricar bateries basades en materials ferrosos utilitzant l'orina de les tripulants com electròlit"

Des que van idear Hypatia I, tot el grup s'ha reunit per internet perquè no totes viuen a Catalunya. Poder viure ara totes juntes amb les condicions que hi ha al planeta Mart és, per Carla Conejo González, biòloga i oficial executiva d'Hypatia I, "la culminació d'un projecte que fa dos anys que estem gestant, en el qual hem posat molta il·lusió perquè tota la recerca que portarem allà es dugui a terme de forma exitosa."

Com viuran?

Com si realment lideressin una missió tripulada a Mart, les integrants d'aquesta missió viuran tota una aventura en condicions d'aïllament: s'hauran d'alimentar de productes deshidratats, l'aigua potable estarà racionada i no podran comunicar-se de forma síncrona amb la Terra per evitar trencar la simulació.

Dins de les instal·lacions, els investigadors viuen, dormen i mengen com si estiguessin a Mart
Dins de les instal·lacions, els investigadors viuen, dormen i mengen com si estiguessin a Mart

Totes vestiran com astronautes a les seves sortides a l'exterior, on la mobilitat estarà limitada. Les científiques patiran les condicions de Mart, un planeta hostil amb temperatures extremes, amb un oxigen molt baix i sense protecció per a les radiacions solars.


L'experiència narrada a la ràdio

Núria Jar és l'única dona no científica del grup. És periodista de Catalunya Ràdio, on explicarà la seva experiència a la missió.

Per a ella l'important de la missió és respectar la simulació al màxim: "La comunicació, si realment estiguéssim a Mart, arribaria sempre amb entre 3 i 22 minuts de retard. Per tant, no hi podrà haver una connexió en directe amb la Terra."

Ella serà l'encarregada d'escriure un informe diari de les experiències de la missió en un entorn on els recursos són limitats, tant pel que fa a l'aigua com a l'hora de menjar.

Sis de les nou integrants d'Hypatia I en la presentació a Barcelona
Sis de les nou integrants d'Hypatia I en la presentació a Barcelona (ACN/Laura Fíguls Barnaus)

"Soc la responsable de regar les plantes. No les podré regar a dojo ni tampoc ens podrem dutxar cada dia", explica la biòloga Laia Ribas

Neus Sabaté avisa que els àpats requeriran "una rutina molt pautada com a organització d'equip".

Estaran en unes condicions d'aïllament i moltes d'elles ni es coneixen, però afronten el repte amb moltes ganes, segons la periodista, Núria Jar: "Serà la primera vegada que coincidim plegades, però penso que la il·lusió i les ganes d'aprendre i de tirar plegades això endavant farà que els 15 dies passin ràpid i bé".


Inspirar vocacions entre les nenes

El 12 d'abril de l'any 1961, el cosmonauta rus Iuri Gagarin va ser el primer astronauta que va fer un viatge espacial tripulat. Des d'aleshores, del reduït grup de persones que ha anat a l'espai, només 1 de cada 10 han estat dones.

Un dels objectius d'aquesta missió és impulsar projectes de recerca, desenvolupar activitats de divulgació, donar visibilitat a dones científiques i  inspirar vocacions, sobretot entre nenes i noies joves.

A banda d ela seva tasca científica, les Hypatia volen despertar les vocacions en nenes
A banda de la seva tasca científica, les Hypatia volen despertar les vocacions en nenes

"Sense cap mena de dubte hem progressat molt des que les dones estàvem excloses de la comunitat científica, però el camí és llarg i encara queda molt per fer", explica Mariona Badenas-Agustí, comandant de la missió Hypatia I. "Amb el projecte Hypatia I volem contribuir a una ciència més inclusiva i diversa, on les dones tinguin el reconeixement i la visibilitat que mereixen", apunta.

Per a la professora de l'ICREA, Neus Sabaté Vizcarra, "es pot fer recerca en l'espai i es pot fer localment i es pot fer a nivell femení".

"Nosaltres només som una punta de llança de totes les dones que es dediquen a la tecnologia i a l'espai aquí a Catalunya."

La Fundació Catalunya La Pedrera, la Fundació Banc Sabadell i la Generalitat de Catalunya són alguns dels col·laboradors de la missió Hypatia I, que es farà del 16 al 29 d'abril al desert de Utah, als Estats Units.

ARXIVAT A:
CiènciaDones i ciènciaRecerca científica
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut