L'ús del català retrocedeix als jutjats del 20 al 14% en els últims cinc anys
L'Associació de Juristes en Defensa de la Llengua Pròpia ha analizat les causes de la davallada que ha patit l'ús del català als jutjats i tribunals de Catalunya. En unes jornades fetes divendres a Barcelona, ha quedat constatat que tot i que la majoria de personal de justícia sap parlar el català, i fins i tot escriure'l, més del 70% dels judicis es fan en castellà. En els últims cinc anys, les sentències redactades en català han descendit del 20 al 14%.
L'ús escrit del català per part de jutges i magistrats va de baixa. El 85,5% de les sentències redactades l'any 2010 són en castellà. Aquesta tendència ja ve del 2005, quan les sentències en català havien augmentat una mica. Però des d'aleshores, l'ús de la llengua catalana ha anat disminuint any rere any.
Els juristes en Defensa de la Llengua Pròpia apel·len als advocats perquè recordin als ciutadans que tenen dret a parlar en català. Aquesta Associació ha posat en marxa la campanya "Si vas al jutjat no canviïs de llengua" amb la finalitat de potenciar el català davant dels organismes de l'Administració de Justícia a Catalunya.
També recorden que l'Estatut, referendat pel Tribunal Constitucional, avala el dret a utiltitzar la llengua que es vulgui.
El català als jutjats. Els drets dels ciutadans
Com recorda la Generalitat en el seu lloc web, "d'acord amb la Llei de política lingüística i la Llei orgànica del poder judicial, els ciutadans es poden adreçar a jutjats i tribunals en qualsevol de les llengües oficials del territori. A Catalunya, qualsevol persona pot presentar els documents en català a una oficina judicial sense que en calgui la traducció i que això n'impliqui retards en la tramitació. Així mateix, el personal al servei de l'Administració de justícia té l'obligació d'atendre el ciutadà si aquest s'hi adreça en català. A més, la persona que es relaciona amb aquesta Administració pot fer en català quasevol tipus de declaració.
Si algun dels intervinents té alguna dificultat de comprensió, el jutge pot demanar l'assistència d'un intèrpret. En cap cas, però, el ciutadà no pot ser forçat a canviar de llengua. També té dret a demanar que la còpia que li donin de la seva declaració sigui en català.
El ciutadà que és part en un procés pot sol·licitar que el procediment es tramiti en català i té dret a rebre-hi les notificacions, les citacions, els requeriments i les altres comunicacions, sense retard per raó de la llengua emprada.
Així mateix, d'acord amb la Llei de política lingüística, totes les actuacions judicials fetes en català són plenament vàlides i eficaces i la part interessada pot també demanar les sentències i les interlocutòries en català.
Per últim i d'acord amb la Llei orgànica del poder judicial, si una de les parts al·lega que desconeix el català i que aquest desconeixement li produeix indefensió, el jutge, si considera acreditades aquestes circumstàncies, ha de disposar el que sigui per atendre aquesta necessitat".
Els juristes en Defensa de la Llengua Pròpia apel·len als advocats perquè recordin als ciutadans que tenen dret a parlar en català. Aquesta Associació ha posat en marxa la campanya "Si vas al jutjat no canviïs de llengua" amb la finalitat de potenciar el català davant dels organismes de l'Administració de Justícia a Catalunya.
També recorden que l'Estatut, referendat pel Tribunal Constitucional, avala el dret a utiltitzar la llengua que es vulgui.
El català als jutjats. Els drets dels ciutadans
Com recorda la Generalitat en el seu lloc web, "d'acord amb la Llei de política lingüística i la Llei orgànica del poder judicial, els ciutadans es poden adreçar a jutjats i tribunals en qualsevol de les llengües oficials del territori. A Catalunya, qualsevol persona pot presentar els documents en català a una oficina judicial sense que en calgui la traducció i que això n'impliqui retards en la tramitació. Així mateix, el personal al servei de l'Administració de justícia té l'obligació d'atendre el ciutadà si aquest s'hi adreça en català. A més, la persona que es relaciona amb aquesta Administració pot fer en català quasevol tipus de declaració.
Si algun dels intervinents té alguna dificultat de comprensió, el jutge pot demanar l'assistència d'un intèrpret. En cap cas, però, el ciutadà no pot ser forçat a canviar de llengua. També té dret a demanar que la còpia que li donin de la seva declaració sigui en català.
El ciutadà que és part en un procés pot sol·licitar que el procediment es tramiti en català i té dret a rebre-hi les notificacions, les citacions, els requeriments i les altres comunicacions, sense retard per raó de la llengua emprada.
Així mateix, d'acord amb la Llei de política lingüística, totes les actuacions judicials fetes en català són plenament vàlides i eficaces i la part interessada pot també demanar les sentències i les interlocutòries en català.
Per últim i d'acord amb la Llei orgànica del poder judicial, si una de les parts al·lega que desconeix el català i que aquest desconeixement li produeix indefensió, el jutge, si considera acreditades aquestes circumstàncies, ha de disposar el que sigui per atendre aquesta necessitat".
