Lluís Companys, l'enganyifa

Lluís Companys, l'enganyifa

Lluís Companys, l'enganyifa

Actualitzat
Xavier Bosch, presentador i director del programa "Àgora"

Xavier Bosch, presentador i director del programa "Àgora"

Poques coses hi ha, a mig programa en directe, que et gratifiqui més que un dels teus convidats digui una frase que se surti del corrent d'opinió principal. M'encanten els experts que diuen coses noves, enraonades, i que saben fer-se escoltar escapolint-se del "main stream" repetit en mil i una tertúlies. Ahir, per exemple, parlant del compte enrere de l'Iraq, el company de TV3 Joan Roura va afirmar, amb rotunditat, que els Estats Units havien perdut la guerra i ho va argumentar, també, amb tres sentències que es feien escoltar i mirar la pantalla per veure com aquell periodista esfilagarsava les seves idees. També en Pius Alibek, el filòleg iraquià que fa 26 anys que és amb nosaltres (i que si no sou llepafils com jo us podeu llepar els dits al seu Mesopotàmia del barri de Gràcia) va saber cridar l'atenció a través de la consciència. En ple debat, Alibek va mostrar la seva perplexitat perquè parlàvem de l'Iraq i de les tropes nord-americanes, i del resultat de les eleccions del seu país en termes de "normalitat" quan, en realitat i segons l'autor d'"Arrels nòmades", som davant d'una vergonya mundial que no es pot narrar des de l'aparença del "no passa res". I té raó. Ho encaixo com una bona crítica cap al plantejament del programa.

En la primera part de l'"Àgora", vam tocar una altra vergonya, en aquest cas molt més local i menys coneguda. Setanta anys després de l'afusellament, el president de la Generalitat Lluís Companys continua sent l'únic president democràtic d'Europa assassinat de qui encara no s'ha revocat la sentència que va dictar-ne l'afusellament. La notícia és que Cándido Conde-Pumpido, el fiscal general de l'Estat, considera "improcedent" que el Tribunal Suprem hagi de tramitar el recurs de la revisió del judici. És a dir, el tribunal no tocarà el tema, el fiscal se'n renta les mans i diuen que ja n'hi ha prou amb la llei de la memòria històrica que considera "il·legítim" i "injust" tots els processos franquistes fets sense garanties processals de cap mena. Els historiadors Joan B. Culla i Josep Cruanyes, de la Comissió de la Dignitat, van explicar-se molt bé fins a quin punt això és del tot insuficient. I ho serà fins que no es declari "nul" i "il·legal" el judici al president màrtir. A més d'assenyalar les llacunes de la llei de la memòria històrica, els paranys de la transició espanyola i les misèries de la justícia espanyola actual, els dos convidats també van saber demostrar la incoherència del conseller Saura i del president Montilla de sentir-se satisfets amb la resposta donada per la fiscalia quan, en realitat, és una befa a la petició que havia fet el mateix govern tripartit.

Aleshores, a mig programa, vaig tenir una idea. Vaig estar a punt de fer un avió de paper amb la còpia de la carta del fiscal general enviada al president Montilla. Hi vaig pensar, seriosament. Però entre que la papiroflèxia no és el meu fort, que no sabia cap a quina càmera llançar-lo, i que no sabia com es veuria per televisió (perquè no havia previst d'avisar la realitzadora del programa, la Marta Tobajas, que faria un avió i que el faria volar) vaig pensar que era millor no buscar-nos problemes. Al capdavall, l'"Àgora" és un programa dels serveis informatius de TVC i, quan se me'n va l'olla, he de mirar de frenar-me a temps perquè no puc esberlar un criteri, un rigor i una credibilitat amb un gest poc rumiat. Per això no vaig fer l'avió de paper amb la carta del Conde-Pumpido. I de passada, em vaig estalviar sortir a l'"APM" de la setmana que ve.