Llibertat amb càrrecs per als 19 okupes detinguts dimarts a Barcelona

Finalment i després 10 hores declarant davant la jutge, els 19 okupes detinguts dimarts després d'enfrontar-se amb la policia arran d'un desallotjament a Barcelona han quedat en llibertat però amb càrrecs. La fiscalia demanava el seu empresonament preventiu per la gravetat dels fets, per la possibilitat de reincidència i el risc de fugida.
Llibertat amb càrrecs per als 19 okupes detinguts dimarts a Barcelona
AQUESTA MATINADA

Llibertat amb càrrecs per als 19 okupes detinguts dimarts a Barcelona

Finalment i després 10 hores declarant davant la jutge, els 19 okupes detinguts dimarts després d'enfrontar-se amb la policia arran d'un desallotjament a Barcelona han quedat en llibertat però amb càrrecs. La fiscalia demanava el seu empresonament preventiu per la gravetat dels fets, per la possibilitat de reincidència i el risc de fugida.
Actualitzat
Aquesta matinada han sortit en llibertat amb càrrecs els 19 okupes detinguts per l'enfrontament amb la policia al barri de Gràcia de Barcelona. A la porta dels jutjats els esperaven una cinquantena de companys i familiars. La jutge de guàrdia de Barcelona considera que no hi ha motius suficients per decretar l'empresonament dels acusats tal com ha sol·licitat la Fiscalia. La fiscal adscrita al jutjat d'Instrucció 26 de Barcelona, que s'encarrega del cas, havia sol·licitat l'empresonament preventiu dels primers "okupes" interrogats, que estaven a l'interior de la "Kasa de la Muntanya", per la gravetat dels fets i la possibilitat que reincideixin i tornin a enfrontar-se a la policia. Els detinguts estaven acusats de desordres públics, atemptats contra agents de l'autoritat, lesions i danys. Per això, segons ha explicat el seu advocat, Fidel Sánchez, hauran de comparèixer periòdicament al jutjat, excepte un estranger que ho haurà de fer cada set dies. Sánchez també ha denunciat la impunitat de l'actuació de la policia durant el desallotjament. A més, altres representants d'organitzacions i moviments socials i veïnals han considerat desmesurada l'actuació policial, que amb això busca criminalitzar els moviments socials. Dels sis ferits que hi va haver en els aldarulls, un jove ha perdut un ull per l'impacte d'una bala de goma. Segons membres del moviment "okupa" se li va negar durant dues hores l'assistència mèdica. INFORME POLICIAL Coincidint amb els aldarulls al barri de Gràcia entre grups d'"okupes" i policies antidisturbis, la Delegació del Govern ha fet públic un informe on demana que no es doni suport a les accions violentes del col·lectiu "okupa". Segons fonts de la Delegació, una part d'aquest moviment aplica models de violència al carrer que, a vegades, són el pas previ a actuacions més greus. A diferència dels "okupes" d'ideari anarquista, l'informe els defineix com a grupúsculs antisistema que es neguen a integrar-se en la societat. Les accions que els seus integrants duen a terme, segons la Delegació del Govern, no es decideixen de forma assembleària, sinó que estan guiades per activistes més experts situats en els punts clau d'una restringida cúpula. El caldo de cultiu creat al voltant d'aquests nuclis més radicals d'"okupes, diu l'informe, és aprofitat per organitzacions partidàries de la lluita armada per captar adeptes i implicar-los en la seva causa. Segons fonts de la Delegació, en els últims cinc anys hi ha hagut a Catalunya un total de 65 manifestacions que han acabat amb destrosses del mobiliari urbà, trencament d'aparadors, atacs a entitats bancàries i agressions a persones; també comptabilitzen 285 atemptats amb artefactes explosius i incendiaris considerats com a actes de "terrorisme de baixa intensitat".