Les "primeres vegades" dels presidents de Catalunya i Espanya

Les reunions entre els presidents de la Generalitat i del govern espanyol sempre han atret una especial atenció. Les relacions Catalunya-Espanya han estat un dels termòmetres de l'estat de les autonomies i de la mateixa democràcia. És per això que de les trobades sovint se n'ha volgut buscar una fotografia que il·lustrés la salut de les relacions entre governs i governants, més que no pas un gran acord polític. Aquesta intenció potser encara s'ha fet més evident quan, com aquest dimecres, tots dos presidents es veuen per primera vegada en una reunió oficial.
Les "primeres vegades" dels presidents de Catalunya i Espanya
Barcelona/Madrid

Les "primeres vegades" dels presidents de Catalunya i Espanya

Les reunions entre els presidents de la Generalitat i del govern espanyol sempre han atret una especial atenció. Les relacions Catalunya-Espanya han estat un dels termòmetres de l'estat de les autonomies i de la mateixa democràcia. És per això que de les trobades sovint se n'ha volgut buscar una fotografia que il·lustrés la salut de les relacions entre governs i governants, més que no pas un gran acord polític. Aquesta intenció potser encara s'ha fet més evident quan, com aquest dimecres, tots dos presidents es veuen per primera vegada en una reunió oficial.
Joan Raventós
José María Aznar i Pasqual Maragall a La Moncloa el 2004 (Foto: Reuters)

José María Aznar i Pasqual Maragall a La Moncloa el 2004 (Foto: Reuters)

La cita del president de la Generalitat, Artur Mas, i del president d'Espanya, Mariano Rajoy, al palau de La Moncloa és un dels moments importants per als dos càrrecs. És la primera reunió oficial com a presidents de govern i saben que d'aquesta trobada se'n pot desfilar una entesa fructífera o un camí punxegut. Amb aquesta cita es pretén mesurar la predisposició a abordar –més endavant- els grans temes que afecten uns i altres. Entendre's amb el pacte fiscal i com resoldre la crisi econòmica són els objectius finals del govern català. Els temes són sobre la taula i Mas ha pogut sondejar la predisposició de Rajoy.

Cada primera vegada que un president català s'ha reunit oficialment amb l'espanyol ha estat com un examen. Una prova per intuir com serien els anys futurs en les relacions institucionals. Així ha passat, des de la restauració de la democràcia, amb la majoria de les vuit "primeres vegades" que, comptant la d'aquest dimecres, s'han trobat protocol·làriament els dos presidents.

Adolfo Suárez – Jordi Pujol

Dilluns 16 de juny del 1980
El Parlament de Catalunya sortia de les seves primeres eleccions des de la recuperació de la democràcia. Tot estava per fer i el president Pujol va anar a entrevistar-se amb el president Adolfo Suárez, per tenir "un canvi d'impressions".

Va ser una primera presa de contacte i quedava tot obert de cara a abordar els grans temes que plantejava Catalunya: el desenvolupament de l'Estatut de Sau per consolidar l'autonomia, els traspassos previstos... I un altre tema que s'allargaria en altres "primeres trobades": la creació d'un tercer canal de televisió.

Durant 3 hores i 45 minuts es va parlar de tots aquests aspectes i, en acabar... cap acord concret.

Leopoldo Calvo-Sotelo – Jordi Pujol
Dissabte 5 de setembre del 1981
Espanya vivia un impàs, convulsa encara pel cop d'estat fallit del 23-F. Després d'aquell episodi Suárez va dimitir i Calvo-Sotelo va ser president durant vuit mesos. Amb tot, Catalunya no va desaprofitar l'oportunitat de veure's oficialment amb el cap de govern i comprovar l'estat de les seves qüestions.

Jordi Pujol va recordar a Calvo-Sotelo que la creació del tercer canal de televisió era una prioritat i, d'altra banda, no es va estar de recriminar-li la intromissió de les diputacions. Pujol es queixava que Madrid pretengués governar les autonomies a través de les diputacions sense informar la Generalitat. També es va parlar dels traspassos però, un cop més, tot van ser paraules i pocs acords.

Pujol va recordar que Catalunya volia participar de la política espanyola i, en una mostra d'entaular bones relacions, va reiterar –sense que ningú li ho demanés- l'actitud proatlantista del govern català en un moment que s'havia de votar l'ingrés d'Espanya a l'OTAN.

Felipe González - Jordi Pujol
Dijous 13 de gener del 1983
El context polític d'aquella primera trobada venia marcat per l'aclaparadora majoria absoluta del PSOE. González tenia mans lliures per governar com li plagués, però va mostrar "voluntat d'entesa i no enfrontament", segons narraven les cròniques de l'època.

Aprofitant aquesta actitud, Pujol va tornar a plantejar la creació del tercer canal de i va constatar una postura favorable de González. Potser aquesta va ser una galleda d'aigua calenta per suavitzar aspectes més espinosos de les relacions Catalunya-Espanya com la LOAPA. La Llei d'Harmonització del Procés Autonòmic preocupava Pujol i no se n'amagava, tot i la satisfacció de comprovar que González li havia reconegut el "caràcter específic de Catalunya".

La reunió va durar dues hores i van emplaçar-se a col·laborar en les grans qüestions de l'estat, a contribuir en el desenvolupament d'Espanya i de l'Estat de les Autonomies.

José María Aznar – Jordi Pujol
Dissabte 18 de maig del 1996
Els dos presidents es trobaven oficialment per primer cop, però abans d'aquella cimera n'hi havia hagut d'altres que ja marcaven l'escena política. Van ser a l'hotel Majestic i van desembocar en un acord d'investidura. El Pacte del Majestic havia aplanat el terreny. Però aquell pacte duia contrapartides i Pujol les va recordar en la seva "primera vegada" oficial amb Aznar.

El president català va sortir de la trobada afirmant que els pactes estan per complir-se i que en els pressupostos del 1997 ja s'hauria de visualitzar que Madrid estava per la feina de dotar Catalunya d'un nou model de finançament. El govern espanyol va valorar aquella reunió amb un ras i curt "ha anat molt bé". Pujol es va mostrar conciliador i va donar temps a l'executiu a situar-se i quadrar els números.

La trobada va ser llarga i van esmorzar. Els temes els duien parlats des del passeig de Gràcia, però l'entesa semblava evident.

José María Aznar – Pasqual Maragall
Dijous 8 de gener del 2004
Catalunya estrenava president per primera vegada en 23 anys i Pasqual Maragall no era sant de la devoció d'Aznar. El Pacte del Tinell incloïa un acord segons el qual el PSC, ERC i ICV es conjuraven per impedir que el PP governés. Hi havia eleccions generals convocades tres mesos més tard i aquell escenari no afavoria les bones relacions.

Maragall va anar a Madrid amb la mà estesa i amb voluntat de tranquil·litzar un govern convençut que a Catalunya hi havia arribat l'extremisme. L'intent del president català de llimar diferències va ser fallit i es va visualitzar a través del vicepresident, Javier Arenas, el qual va anar desmuntant un a un els plantejaments que Maragall duia sota el braç.

Després de noranta minuts, el govern central s'oposava a obrir un procés de reforma estatutària, defensava el PHN i feia miques que el TSJC fos gairebé la màxima instància judicial a Catalunya. Segurament aquella "primera vegada" va ser de les més tenses i políticament significatives de totes les cimeres protocol·làries.

Pasqual Maragall – José Luis Rodríguez Zapatero
Dissabte 8 de maig del 2004
La "primera vegada" recuperava el comú denominador de cimera protocol·lària en la qual s'intueix la salut de les relacions entre els dos governs. La del 2004 va ser una bassa d'oli impregnada per la voluntat tant de Maragall com de Zapatero de marcar un punt d'inflexió en les relacions Catalunya-Espanya. Havia passat poc temps del famós "apoyaré" de Zapatero respecte a l'Estatut i el president espanyol feia punts per demostrar que allò del "tarannà" no eren només paraules.

En aquest context, aquella "primera vegada" no es va fer al palau de La Moncloa sinó al de la Generalitat, coincidint amb la inauguració del Fòrum de les Cultures. Va ser un acte solemne, en el qual els Mossos d'Esquadra, vestits de gala, van rebre el president espanyol abans d'una reunió curta amb Maragall. Tot plegat feia olor de concòrdia. Tot menys la trobada de Maragall amb Chaves.

El president andalús també era a Catalunya aquell dia i es va reunir amb Maragall per deixar-li clar que era perillós obrir el debat sobre el finançament autonòmic. Va ser una trobada privada que va enterbolir la fastuositat de la primera cimera Maragall-apatero.

José Luis Rodríguez Zapatero – José Montilla
Dilluns 9 de gener del 2007
Les relacions entre Maragall i Zapatero no van acabar gens bé i calia reconstruir ponts. El nou govern de José ontilla va establir un clima de fair-play amb Madrid i això va ser el gran titular que es va voler treure de la "primera vegada" entre Zapatero i Montilla.

Tant per part d'uns com per part dels altres les valoracions de la trobada van redundar sobre declaracions de l'estil "ha estat una reunió presidida per la sintonia, la predisposició i la voluntat d'acord", i amb aquesta conclusió poca punta més es podia treure a l'actitud dels governs de cara a abordar el gran tema del futur: aprovar el nou Estatut.

La reunió havia estat "cordial en tots els sentits" i es deixava per més endavant les possibles desavinences. I és que en aquella cimera hi havia un convidat de pes: el calendari. Faltava un any per a les eleccions generals i Zapatero no volia cremar cartutxos abans d'hora. Aspectes com el nou finançament o segons quins traspassos s'haurien d'abordar en la següent legislatura. Aquella trobada havia d'aparentar que la calma regnava en les relacions entr