Les noves eleccions a Ucraïna culminen 30 dies de desgavell nacional
Avui es podria acabar un llarg procés que ha donat la volta al món. L'actual primer ministre, Víktor Ianukóvitx, va guanyar la segona volta, el 21 de novembre passat. Els comicis, però, es van invalidar per fraus massius. Llavors, els seguidors del candidat opositor, Víktor Iúixenko, van sortir al carrer en un moviment que algunes veus ja han qualificat com la "revolució taronja". La pressió social, la mediació de la Unió Europea i el diàleg entre les dues parts enfrontades han fet repetir els comicis. Tot aquest conflicte també ha provocat canvis legislatius. Totes dues parts han hagut de cedir per trobar el consens. Per exemple, el Parlament ha donat llum verda a una reforma de la Constitució que redueix el poder del president a favor de la cambra baixa.
El 21 de novembre, poc després de tancar els col·legis electorals, els partidaris de Víktor Iúixenko van sortir al carrer per denunciar un frau massiu en la segona volta de les eleccions presidencials.
La Comissió Electoral va declarar vencedor l'oficialista Víktor Ianukóvitx, però Iúixenko no ho tenia tan clar: es va autoproclamar vencedor i va demanar als seus seguidors que no es moguessin del carrer fins a veure'l convertit en president.
I els seguidors així ho van fer. Durant disset dies van desafiar les temperatures sota zero i van plantar les tendes al voltant de la plaça de la Independència de Kíev.
Deu dies després celebraven el primer triomf de la "revolució taronja", el color que els identifica, quan el Tribunal Suprem va anul·lar la segona volta per considerar provades les acusacions de frau. Ianukóvitx, que ha defensat en tot moment la seva legitimitat, va acabar acceptant la repetició de la segona volta.
Els rumors sobre la misteriosa malaltia de Iúixenko, que l'ha desfigurat completament, van marcar tot el procés. Un equip mèdic austríac va acabar confirmant que havia estat enverinat, ell defensa que han estat les mateixes autoritats ucraïneses.
Finalment, el 8 de desembre, el Parlament va aprovar una sèrie de reformes que van obrir la via a unes eleccions més netes i democràtiques. Aquella nit, un eufòric Iúixenko donava per acabades les mobilitzacions i es concentrava en la nova campanya electoral.
