L'Ajuntament de Girona retira la pancarta dels presos i la canvia per una altra amb el lema 'Llibertat d'expressió'
ACN Girona.-L'Ajuntament de Girona ha retirat la pancarta dels presos de la façana, en compliment del què va ordenar la Junta Electoral, i l'ha substituïda per una altra amb el lema 'Llibertat d'expressió'. L'alcaldessa, Marta Madrenas, ha dit que "és molt trist" haver-se vist obligats a despenjar el rètol, i més encara després que el Suprem hagi resolt "que el vicepresident, Joaquim Forn i els dos líders cívics del país continuaran a presó". L'alcaldessa espera que el nou cartell no sigui motiu d'impugnació davant la Junta, perquè "en cap cas va contra la neutralitat política". En referència al lema, també ha dit que li sembla "impossible" haver de tornar a reclamar "un dret reconegut" com és el de la llibertat d'expressió "després de tants anys que s'hagi acabat el franquisme". D'altra banda, Madrenas també ha avançat que al ple extraordinari d'aquest desembre l'equip de govern proposarà canviar el nom de la plaça Constitució per la de l'1 d'Octubre.
Girona ha retirat aquest dilluns la pancarta dels presos de la façana de l'Ajuntament. Ho ha fet obligat per la Junta Electoral, després que se li desestimés el recurs que va presentar a finals de la setmana passada. L'alcaldessa, però, ja va dir que si això passava, buscarien una solució imaginativa. I així ha estat. L'Ajuntament ha substituït la pancarta per una altra que porta el lema 'Llibertat d'expressió'. Madrenas ha dit que és "tristíssim" haver hagut de despenjar la que "demanava la llibertat dels presos polítics". I més haver-ho de fer avui, després que s'hagi conegut que el Suprem "manté a presó el vicepresident, Joaquim Forn i els dos líders cívics del país" (en referència als Jordis).L'alcaldessa ha dit que, ara, esperen que amb el nou rètol no passi el mateix que l'anterior. "Sembla impossible que, després de tants anys d'haver-se acabat el franquisme, haguem de tornar a reclamar un dret reconegut per la Convenció dels Drets Humans", ha afirmat, en referència a la llibertat d'expressió.Marta Madrenas subratlla que, amb la nova pancarta, "en cap cas anem contra la neutralitat política". I per això, ha reiterat que confia que ni PPC ni Cs la portin davant la Junta Electoral per demanar-ne la retirada (com sí que van fer amb la dels presos i els llaços grocs).Plaça de l'1 d'OctubreL'alcaldessa de Girona ha aprofitat també per avançar que l'equip de govern proposarà canviar el nom de la plaça Constitució per la de l'1 d'Octubre. La proposta d'acord es presentarà al ple extraordinari del proper dia 18, en el qual també es preveuen portar a aprovació els pressupostos de l'any vinent. Madrenas ha explicat que el canvi de nom es farà atenent "la voluntat de gran part de la ciutadania" perquè hi hagi un espai públic que recordi "la violència que l'Estat va exercir contra les persones que defensàvem col·legis electorals". L'alcaldessa ha dit que el canvi no suposarà trasbals per als veïns ja que, de fet, no n'hi haurà cap que se'n vegi afectat.Marta Madrenas també ha dit que aquest és "el lloc ideal" perquè rebi el nom d'1 d'Octubre. No només perquè ara es diu Constitució, sinó també per la càrrega simbòlica que ha assolit l'espai. "Precisament va ser allà on tants i tants ciutadans ens vam reunir per defensar la democràcia i reclamar decidir lliurement el futur que es vulgui", ha explicat l'alcaldessa, en referència a les concentracions que s'hi han convocat. Pendents de l'admissió a tràmitD'altra banda, els ajuntaments de Girona, Sant Julià de Ramis i Aiguaviva estan pendents que el jutjat admeti a tràmit la querella conjunta que van presentar per les càrregues de l'1-O. L'escrit es va entrar als jutjats el passat 27 d'octubre.Allò que ja fa via són, però, les denúncies que van interposar els afectats. La setmana passada, els forenses ja van examinar els 300 ferits per les càrregues que van decidir interposar denúncia (dels quals, els advocats voluntaris en representen uns 200). Ara, el proper pas, segons explica el portaveu dels lletrats, Albert Carreras, és que vagin als jutjats a prestar declaració (cosa que s'ha fixat per als mesos de febrer i març).En paral·lel, Carreras també explica que estan pendents que la policia espanyola i la Guàrdia Civil trametin al jutjat els noms i cognoms dels agents i càrrecs que van participar al dispositiu de l'1-O. De moment, cap dels dos cossos encara no ha respost el requeriment que se'ls va fer des del jutjat.
