La pràctica de la sembra en sec s'estén entre els arrossaires del Delta i s'aplicarà enguany en unes dues mil hectàrees

ACN Deltebre.-La superfície d'arrossars del delta de l'Ebre on aquesta campanya se sembrarà en sec es dispara. De les 120 hectàrees on es va aplicar l'any passat (90 hectàrees per iniciativa pròpia dels pagesos), en la campanya d'aquest any, que just acaba de començar, s'emprarà en unes 1.500 o 2.000 hectàrees. Els agricultors confien en un sistema que els redueix els costos (300 euros de mitjana per hectàrea), els evita els efectes de les aus i de plagues com el quironòmids o el caragol maçana, els permet estalviar aigua i reduir l'emissió de gasos d'efecte hivernacle i augmenta l'establiment de la llavor. Un dels impulsors de la tècnica, que fa anys que s'usa a Itàlia, Juan Carlos Fornós, gerent d'Ebrecultius, està convençut que si els resultats d'aquesta campanya són òptims, la implantació de la sembra en sec de l'arròs al Delta serà imparable i pot arribar a implantar-se entre un 50 i un 70% de la superfície deltaica. Per al gerent d'Ebrecultius la salinitat no ha de suposar una problema si s'aprèn a gestionar-la i coordinar-la amb aquesta tècnica.

Després de diversos anys amb la idea donant voltes, l'any passat un grup de d'agricultors, sota la iniciativa de Juan Carlos Fornós, gerent d'Ebrecultius de Deltebre (Baix Ebre), van fer les primeres proves de sembra en sec d'arròs al delta de l'Ebre. Les plagues, sobretot la del caragol maçana que ha infestat tot l'hemidelta esquerre (amb 6.000 hectàrees envaïdes) i que ja afecta 85 hectàrees de l'hemidelta dret, han estat un dels principals motius per intentar trobar una alternativa a la sembra convencional per inundació de l'arròs amb un sistema que fa anys que s'aplica a Itàlia i que consisteix en sembrar sense aigua i esperar uns 25 o 30 dies per inundar els camps.Va ser justament en una fira italiana on Fornós va descobrir el tipus de maquinària que calia importar i ho va posar en marxa l'any passat oferint, des de la seva empresa, dues màquines de sembra. Per a aquesta campanya compta amb vuit màquines que es poden llogar amb opció a compra. D'aquesta manera els arrossaires, i ell mateix com a distribuïdor, poden aprendre quin és el tipus de maquinària més adequat per als diferents terrenys i sòls deltaics abans de fer una inversió important. Reducció de costosLa sembra en sec de l'arròs, que s'ha iniciat aquest dijous, té grans beneficis per als agricultors. Per una banda, hi ha una important reducció de costos ja que requereix menys aplicació de pesticides, menys costos de maquinària i una reducció de la mà d'obra dedicada a evitar que les aus es mengin la llavor. "Si no hi ha aigua ja no venen a burxar", ha explicat Formós. Tampoc calen grans quantitats de saponina per atacar el caragol maçana ni pesticides contra els quironòmids (les larves de mosquit que fan malbé les plàntules de l'arròs). Convivència possible amb el caragol maçanaPer aquest motiu, la sembra en sec de l'arròs s'ha convertit llum d'esperança al delta de l'Ebre i obre la porta a poder conviure amb el caragol maçana. D'entrada, el pagès s'estalvia entre 600 i 700 euros per hectàrea de cost per actuar contra la plaga i la rendibilitat és més alta ja que aquesta pràctica evita que es mengin els brots tendres. Quan s'inunden els camps i els caragols maçana surten, la planta de l'arròs ha crescut prou perquè no la puguin perjudicar. De fet, fins i tot podria convertir-se en un "aliat" perquè, en no trobar borts tendres d'arròs, es menja altres herbes del sòl que ara s'han de combatre amb herbicides. Fornós, convençut que la plaga al Delta no s'eradicarà, aposta per aprendre a conviure-hi com s'ha fet amb altres espècies invasores com el cranc americà. "Que n'hi hagi però que no m'afecti. Hem de trobar els mitjans per controlar-los i regularitzar-los als nostres camps", ha apuntat. Per exemple, com ha proposat el gerent d'Ebrecultius, en un camp on es detecten molts exemplars de caragols, es poden fer rases petites als costats, assecar el camp, esperar que el 80% o el 90% del caragol es desplaci fins allí i atacar-los amb una quantitat mínima de producte. Atents als resultatsQue el sistema de la sembra en sec s'estengui per tot el delta de l'Ebre dependrà dels resultats dels cultius d'enguany. L'experiència de la darrera campanya ha servit per corregir errors i inconvenients però Fornós té clar que encara hi ha molt per aprendre. "No és el mateix 90 hectàrees escampades pel Delta que una superfície de casi 2.000 totes agrupades. Ens poden sortir noves plagues, herbes diferents però estem sobre el tema i som coneixedors del cultiu. Farem el que sigui perquè funcioni", ha sentenciat. De totes maneres, la sembra tradicional i en sec s'hauran de compaginar. Ni tots els terrenys deltaics serveix ni es poden menystenir les mesures agroambientals que protegeixen l'ecosistema deltaic. També cal batallar amb el problema de la salinitat però els arrossaires estan convençuts que aprendran a treballar-la perquè no sigui un factor determinant i l'IRTA també hi busca solucions amb la recerca de varietats d'arròs que li siguin més resistents.