La portada d'"El matí de Catalunya Ràdio"
Bon dia, són les vuit i aquest és "El matí de Catalunya Ràdio".
Avui la cosa va de bons patriòtics de la Generalitat.
És evident que Catalunya no té resolt el seu finançament per les despeses que ha d'afrontar.
És evident que hem de reduir despeses i exigir el compliment dels acords pactats amb Madrid, dels quals enguany ens falta rebre 2.000 milions d'euros, tal com deia la Cambra de Comerç fa uns dies.
És evident que hi ha crisi i que això encara dificulta més la poca voluntat política ancestral de tenir un acord just amb Catalunya.
Amb aquestes evidències que els nostres polítics, tots, coneixen bé, s'imposa l'acció, perquè la situació és insostenible.
Uns en diuen independència, d'altres concert econòmic, d'altres fer que es compleixi l'Estatut... però tot això és a mitjà o a llarg termini. Els diners per pagar els nostres hospitals i les nostres escoles els necessitem avui.
I han aparegut els bons de la Generalitat. Els podem comprar tots a partir de 1.000 euros. Donen un tipus d'interès del 4,75% i són a un any.
No és un mal negoci per als ciutadans que en vulguin, però ja hi ha qui els ha associat a un cert risc d'impagament, cosa que ha fet enfadar molt el conseller Castells, que, per cert, serà avui al programa.
Home, conseller, si paga un 4,75% al ciutadà i prop d'un 3% a les entitats bancàries perquè ens els col·loquin, un cert risc hi ha perquè, si no, no ens donaria tants interessos. Però també és veritat que si qüestionem els bons de la Generalitat, també podríem qüestionar els dipòsits bancaris que ens prometien el 5% i el 7%, i cap persona responsable no gosa fer-ho.
Tothom porta un vestit nou de l'emperador però ningú no s'atreveix a dir-ho, excepte Santiago Niño Becerra, que assegura que no hi ha fil ni per tapar-nos totes les vergonyes.
Tot s'aguanta per un fil i si més d'un s'apunta a dir-ho, se'n va tot a can pistraus. El sistema no s'aguanta per sòlids fonaments sinó per la confiança que li atorguem, que avui pel que hem de veure necessitem que sigui més cega que mai.
Aquesta mesura de la Generalitat segur que serà seguida per altres comunitats autònomes que, francament, no ofereixen les mateixes garanties. Creiem que la Generalitat té futur, que el país té futur i que segur que aquesta mesura que ahir criticava Convergència la utilitzarà en un futur no gaire llunyà.
Però també entenem el malestar d'Artur Mas. Si els bons els acabarà pagant el pròxim govern, no hauria estat malament, senyor Castells, que tots els partits amb possibilitats de liderar-lo n'haguessin estat al corrent. Sobretot quan ahir volia que Montilla i Mas fossin els primers de comprar aquests bons tan bons.
Perquè aquí tot ho fem gros: Si Catalunya és més que un país, i el Barça més que un club, aquests bons no són normals, són patriòtics, o sigui que ja sabem quin ha de ser el pròxim souvenir del poble català.
Avui la cosa va de bons patriòtics de la Generalitat.
És evident que Catalunya no té resolt el seu finançament per les despeses que ha d'afrontar.
És evident que hem de reduir despeses i exigir el compliment dels acords pactats amb Madrid, dels quals enguany ens falta rebre 2.000 milions d'euros, tal com deia la Cambra de Comerç fa uns dies.
És evident que hi ha crisi i que això encara dificulta més la poca voluntat política ancestral de tenir un acord just amb Catalunya.
Amb aquestes evidències que els nostres polítics, tots, coneixen bé, s'imposa l'acció, perquè la situació és insostenible.
Uns en diuen independència, d'altres concert econòmic, d'altres fer que es compleixi l'Estatut... però tot això és a mitjà o a llarg termini. Els diners per pagar els nostres hospitals i les nostres escoles els necessitem avui.
I han aparegut els bons de la Generalitat. Els podem comprar tots a partir de 1.000 euros. Donen un tipus d'interès del 4,75% i són a un any.
No és un mal negoci per als ciutadans que en vulguin, però ja hi ha qui els ha associat a un cert risc d'impagament, cosa que ha fet enfadar molt el conseller Castells, que, per cert, serà avui al programa.
Home, conseller, si paga un 4,75% al ciutadà i prop d'un 3% a les entitats bancàries perquè ens els col·loquin, un cert risc hi ha perquè, si no, no ens donaria tants interessos. Però també és veritat que si qüestionem els bons de la Generalitat, també podríem qüestionar els dipòsits bancaris que ens prometien el 5% i el 7%, i cap persona responsable no gosa fer-ho.
Tothom porta un vestit nou de l'emperador però ningú no s'atreveix a dir-ho, excepte Santiago Niño Becerra, que assegura que no hi ha fil ni per tapar-nos totes les vergonyes.
Tot s'aguanta per un fil i si més d'un s'apunta a dir-ho, se'n va tot a can pistraus. El sistema no s'aguanta per sòlids fonaments sinó per la confiança que li atorguem, que avui pel que hem de veure necessitem que sigui més cega que mai.
Aquesta mesura de la Generalitat segur que serà seguida per altres comunitats autònomes que, francament, no ofereixen les mateixes garanties. Creiem que la Generalitat té futur, que el país té futur i que segur que aquesta mesura que ahir criticava Convergència la utilitzarà en un futur no gaire llunyà.
Però també entenem el malestar d'Artur Mas. Si els bons els acabarà pagant el pròxim govern, no hauria estat malament, senyor Castells, que tots els partits amb possibilitats de liderar-lo n'haguessin estat al corrent. Sobretot quan ahir volia que Montilla i Mas fossin els primers de comprar aquests bons tan bons.
Perquè aquí tot ho fem gros: Si Catalunya és més que un país, i el Barça més que un club, aquests bons no són normals, són patriòtics, o sigui que ja sabem quin ha de ser el pròxim souvenir del poble català.
