La portada d'"El matí de Catalunya Ràdio"

El mític cantautor de folk americà Pete Seeger, que tan inspirador va ser, per exemple, per al nostre Xesco Boix, va dedicar una cançó festiva, "Jacob's ladder", als sacrificis que suposa seguir el full de ruta de Déu. Per seguir l'escala de Jacob cal pujar cada cop més amunt, i cada graó guanyat ens fa més forts a tots els germans i les germanes que mirem de pujar-los plegats. L'escala que estem pujant avui no és la de Jacob, és la d'Angela Merkel, aguantada per Zapatero, amb els mínims suports parlamentaris.
La portada d'"El matí de Catalunya Ràdio"
El matí de Catalunya Ràdio

La portada d'"El matí de Catalunya Ràdio"

El mític cantautor de folk americà Pete Seeger, que tan inspirador va ser, per exemple, per al nostre Xesco Boix, va dedicar una cançó festiva, "Jacob's ladder", als sacrificis que suposa seguir el full de ruta de Déu. Per seguir l'escala de Jacob cal pujar cada cop més amunt, i cada graó guanyat ens fa més forts a tots els germans i les germanes que mirem de pujar-los plegats. L'escala que estem pujant avui no és la de Jacob, és la d'Angela Merkel, aguantada per Zapatero, amb els mínims suports parlamentaris.
Després del graó de les retallades en els salaris dels funcionaris i la congelació de la majoria de les pensions, ahir ens tocava pujar el de la reforma laboral. Ja ho sabeu: abaratiment de l'acomiadament, mesures que no acaben amb la temporalitat, inconcreció en quan s'aplica una indemnització o una altra... Doncs bé, ahir la novetat és que el PP va ser mínimament coherent i responsable.

Sap que la reforma ve dictada des de Brussel·les, sap que els mercats no toleren les mitges tintes, sap que els seus votants l'exigeixen i que a més hi podran presentar esmenes. Però els agrada tan poc haver de donar la raó al govern encara que en això actuï com farien ells, que no sap rendibilitzar-ho públicament.

El discurs oficial és que ells són el partit dels treballadors i que estan en contra de les retallades socials. Viure per veure-ho, i així Convergència i Unió va poder seguir actuant com a reina mare. Abstenint-se quan Duran havia dit que no ho faria i aixecant altre cop la bandera de la responsabilitat.

L'esquerra ho té francament pitjor. Al PSOE, Antonio Gutiérrez, exsecretari general de CCOO, es va abstenir trencant la disciplina de vot. Lamentable, l'espectacle de Zapatero perseguint Ridao pel Congrés intentant canviar el vot d'Esquerra amb arguments com: "Absteniu-vos, que això després a les esmenes ja ho arreglarem".

Esquerra va votar-hi en contra. Com Esquerra Unida, com Iniciativa, com els partits d'esquerres de veritat.

L'escala de Merkel no l'hem acabat de pujar. Ara cal calcular a la baixa les futures pensions, cosa que el ministre Corbacho va fiar-nos ahir, després de parlar amb els representants polítics del Pacte de Toledo, per d'aquí a dos mesos.

Potser sí que, igual que passa amb la de Jacob a la cançó, cada graó que pugem ens farà més forts. Això sí, sempre que no morim pel camí crucificats.

Benvinguts a casa vostra.