La portada d'"El matí de Catalunya Ràdio"

La portada d'"El matí de Catalunya Ràdio"
El matí de Catalunya Ràdio

La portada d'"El matí de Catalunya Ràdio"

Manel Fuentes, presentador d'"El matí de Catalunya Ràdio"

"El matí de Catalunya Ràdio", de Manel Fuentes, és el programa més escoltat del país.



Escolta "La portada d''El matí de Catalunya Ràdio'" de dies anteriors aquí.


Bon dia, són les set i aquest és "El matí de Catalunya Ràdio".

La tempesta perfecta avança. Fa dies que el relat de l'actualitat no mostrava la situació de l'economia espanyola a la corda fluixa, però la realitat és que en els últims mesos, mai no ha deixat de ser-hi.

L'atur que ha de suportar és gegantí, però és que a més a curt termini no s'albira un escenari millor. Seguim tenint bombes adhesives enganxades a la cadira. No hem fet net amb el sector immobiliari. Ni tan sols hem gosat aixecar la tapa dels fems de les entitats financeres que col·lapsa el crèdit o de les constructores que tenen al capdavant alguns dels homes i dones més rics d'Espanya, segons la revista "Forbes".

Els nostres polítics tampoc no van estar a l'altura. Ni van regular adequadament el sector ni van fer una política fiscal perquè l'estalvi no tingués forma de totxana, o per reservar part de l'eufòria dels beneficis per quan vinguéssin temps com els d'ara.

Zapatero, ni que ara volgués, ja no pot manar. No hem fet els deures i hem perdut temps de reacció. La cinta transportadora avança cap a la trituradora i nosaltres cada cop tenim menys recorregut i marge per rectificar.

Alemanya ha agafat el timó. No el d'Espanya, sinó el de l'euro, sabent que per salvar-lo hi haurà sacrificis i socarrims en alguns extrems de la peça, i nosaltres som al sud.

Mentre aquí ens passem una setmana amagant l'ou, discutint qui paga la rebaixa del bitllet del tren, i encara posposem encarar-nos de veritat amb el femer, Merckel marca uns criteris estrictes en tots els pressupostos dels estats membres.

Ens hi juguem el crèdit i el preu dels interessos. Portugal paga ja el seu deute al 7,7%, o sigui, que la tempesta ens torna a ensenyar la cara pitjor.

Som encara al mig del mar, i seguim anant amb una barqueta de rems i no amb un vaixell alemany. Com escriu Juliana, avui a "La Vanguardia". "Som en un sanvitx on al sud hi tenim la inestabilitat que ve del nord d'Àfrica, amb conseqüències imprevisibles i una certesa constatable: ens apugen el preu del petroli. Alcem el cap i mirem cap a la cabina del capità i diuen que està a punt de saltar del vaixell. Va ser l'últim que va veure venir els núvols, i davant l'anunci de José Blanco de suspendre el míting de Vistaalegre, sembla que ara serà dels primers d'abandonar el vaixell."

Aquí és on som. Discutint si hem d'anar o no a 110 per l'autopista, o què suposa la rebaixa del bitllet del tren. Els músics continuen tocant el violí dalt del "Titànic".

Ah, i de la gran rebaixa de la Renfe, el que ens suposarà és que, només durant tres mesos, la T-10 ens costarà 40 cèntims menys. I pagarà l'Estat. Quatre cèntims menys per viatge.

I tot, gràcies a una setmana de discussió política.

Benvinguts a casa vostra.