La portada d'"El matí de Catalunya Ràdio"
Escolta "La portada d''El matí de Catalunya Ràdio'" de dies anteriors aquí.
Bon dia, són les set i aquest és "El matí de Catalunya Ràdio".
La tempesta perfecta avança. Fa dies que el relat de l'actualitat no mostrava la situació de l'economia espanyola a la corda fluixa, però la realitat és que en els últims mesos, mai no ha deixat de ser-hi.
L'atur que ha de suportar és gegantí, però és que a més a curt termini no s'albira un escenari millor. Seguim tenint bombes adhesives enganxades a la cadira. No hem fet net amb el sector immobiliari. Ni tan sols hem gosat aixecar la tapa dels fems de les entitats financeres que col·lapsa el crèdit o de les constructores que tenen al capdavant alguns dels homes i dones més rics d'Espanya, segons la revista "Forbes".
Els nostres polítics tampoc no van estar a l'altura. Ni van regular adequadament el sector ni van fer una política fiscal perquè l'estalvi no tingués forma de totxana, o per reservar part de l'eufòria dels beneficis per quan vinguéssin temps com els d'ara.
Zapatero, ni que ara volgués, ja no pot manar. No hem fet els deures i hem perdut temps de reacció. La cinta transportadora avança cap a la trituradora i nosaltres cada cop tenim menys recorregut i marge per rectificar.
Alemanya ha agafat el timó. No el d'Espanya, sinó el de l'euro, sabent que per salvar-lo hi haurà sacrificis i socarrims en alguns extrems de la peça, i nosaltres som al sud.
Mentre aquí ens passem una setmana amagant l'ou, discutint qui paga la rebaixa del bitllet del tren, i encara posposem encarar-nos de veritat amb el femer, Merckel marca uns criteris estrictes en tots els pressupostos dels estats membres.
Ens hi juguem el crèdit i el preu dels interessos. Portugal paga ja el seu deute al 7,7%, o sigui, que la tempesta ens torna a ensenyar la cara pitjor.
Som encara al mig del mar, i seguim anant amb una barqueta de rems i no amb un vaixell alemany. Com escriu Juliana, avui a "La Vanguardia". "Som en un sanvitx on al sud hi tenim la inestabilitat que ve del nord d'Àfrica, amb conseqüències imprevisibles i una certesa constatable: ens apugen el preu del petroli. Alcem el cap i mirem cap a la cabina del capità i diuen que està a punt de saltar del vaixell. Va ser l'últim que va veure venir els núvols, i davant l'anunci de José Blanco de suspendre el míting de Vistaalegre, sembla que ara serà dels primers d'abandonar el vaixell."
Aquí és on som. Discutint si hem d'anar o no a 110 per l'autopista, o què suposa la rebaixa del bitllet del tren. Els músics continuen tocant el violí dalt del "Titànic".
Ah, i de la gran rebaixa de la Renfe, el que ens suposarà és que, només durant tres mesos, la T-10 ens costarà 40 cèntims menys. I pagarà l'Estat. Quatre cèntims menys per viatge.
I tot, gràcies a una setmana de discussió política.
Benvinguts a casa vostra.
