La Pegatina ofereix un concert en un terrat de Ciutat Vella per presentar "Xapomelön"
Els rumbers de La Pegatina han ofert aquest dimarts al migdia una actuació en un petit terrat de Ciutat Vella, a Barcelona, una iniciativa de la revista "Enderrock", que des de fa dos anys organitza una actuació en aquest original escenari per a alguns lectors de la revista, en "petit comitè". En concret, vint seguidors de la banda s'han guanyat el dret d'assistir al concert, tot i que hi van haver més d'un centenar de peticions. El grup de Montcada i Reixac, que en els darrers anys s'ha convertit en un dels revulsius de la música mestissa i ballable del país, es troba en plena gira de presentació del seu tercer disc, "Xapomelön" (2010).
Els terrats són llocs socials i oberts, uns territoris abonats a la comunicació entre veïns i allunyats de la intimitat dels espais privats. Un terrat és un centre d'operacions d'activitats quotidianes. Es tafaneja la vida que fan a l'edifici del davant, s'hi estén la roba o s'hi celebren revetlles. De fet, als terrats hi passen moltes de les coses que expliquen les cançons rumberes. Per això, la seva relació és tan sòlida.
En aquest context tan adequat, el cantant i guitarrista de La Pegatina, Adrià Salas, ha explicat que l'èxit del grup s'ha basat "en vuit anys de treball", en els quals les fites de la banda han anat creixent paral·lelament a la seva popularitat.
Tant és així que, amb el seu tercer disc, "Xapomelön", el grup acumula força cites per la geografia catalana, com per exemple a Sant Jordi Desvalls o a l'Hospitalet de Llobregat, però també per ciutats estrangeres com Bolonya, Carcassona o Schaan (Liechtenstein). A més, omplen cada vegada que toquen a Madrid.
El debut discogràfic de La Pegatina va ser el 2007 amb el disc autoeditat "Al carrer!", que ja contenia les credencials que encara avui defineixen el grup: rumba, reggae i ska barrejats a "tota pastilla". Però el treball que va marcar una de les claus de la identitat del grup va ser "Via mandarina", amb el qual la formació va iniciar una intensa activitat 2.0 que els ha fet coneguts dins i fora de la xarxa.
En aquest context tan adequat, el cantant i guitarrista de La Pegatina, Adrià Salas, ha explicat que l'èxit del grup s'ha basat "en vuit anys de treball", en els quals les fites de la banda han anat creixent paral·lelament a la seva popularitat.
Tant és així que, amb el seu tercer disc, "Xapomelön", el grup acumula força cites per la geografia catalana, com per exemple a Sant Jordi Desvalls o a l'Hospitalet de Llobregat, però també per ciutats estrangeres com Bolonya, Carcassona o Schaan (Liechtenstein). A més, omplen cada vegada que toquen a Madrid.
El debut discogràfic de La Pegatina va ser el 2007 amb el disc autoeditat "Al carrer!", que ja contenia les credencials que encara avui defineixen el grup: rumba, reggae i ska barrejats a "tota pastilla". Però el treball que va marcar una de les claus de la identitat del grup va ser "Via mandarina", amb el qual la formació va iniciar una intensa activitat 2.0 que els ha fet coneguts dins i fora de la xarxa.
