La nau xinesa "Chang E3" fa el primer aterratge controlat a la Lluna en 37 anys

La nau xinesa "Chang E3" fa el primer aterratge controlat a la lluna en 37 anys. Aquest allunatge converteix el país asiàtic en el tercer que ho aconsegueix, després dels Estats Units i la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques.
La nau xinesa "Chang E3" fa el primer aterratge controlat a la Lluna en 37 anys
Pequín

La nau xinesa "Chang E3" fa el primer aterratge controlat a la Lluna en 37 anys

La nau xinesa "Chang E3" fa el primer aterratge controlat a la lluna en 37 anys. Aquest allunatge converteix el país asiàtic en el tercer que ho aconsegueix, després dels Estats Units i la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques.
Redacció Actualitzat
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Engegar/Aturar Silenciar Pujar el volum Disminuir el volum Instruccions per interactuar amb el player
imatge

La sonda no tripulada xinesa "Chang E3" ha aterrat aquest dissabte al cràter lunar Sinus Iridum. Aquest allunatge converteix el país asiàtic en el tercer del món, després dels Estats Units i la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques (URSS) que fa un aterratge controlat a la Lluna, 37 anys i quatre mesos després que ho va fer l'anterior.

Llançat des de la base aèria de Xichang, al nord-oest de la Xina, el 2 de desembre, la "Chang E3" orbitava a una velocitat d'1,7 quilòmetres per segon. Ha començat a desaccelerar quan es trovaba a 15 quilòmetres de la superfície lunar i hi ha allunat amb èxit a les 21.12 hores (13.12 GMT). La maniobra, transmesa en directe per diversos canals de la televisió estatal xinesa, ha durat 12 minuts, en què l'aparell ha baixat descrivint una paràbola fins que s'ha situat a 100 metres de la superfície de la Lluna. Llavors, la nau ha planejat suaument fins a tocar el terra, gairebé sense aixecar pols lunar.

Batejada en honor d'una deessa que segons les llegendes xineses viu a la Lluna, la "Chang E3" ha ofert imatges molt nítides del satèl·lit, ajudada per l'absència d'atmosfera i perquè se'n troba dins la part il·luminada. Els encarregats del programa espacial xinès han triat Sinus Iridum per la seva superfície plana, que facilitarà el desenvolupament de les comunicacions. Aquesta situació també farà menys complicat al robot espacial rebre llum solar per a les bateries, ja que es tracta d'una àrea de la Lluna que encara no ha estat explorada.

Pocs minuts després d'aterrar a la Lluna, la "Chang E3" ha desplegat els panells solars per començar a acumular l'energia necessària. D'aquesta manera, d'aquí unes hores, la nau desplegarà el robot mòbil Yutu. Si aquesta segona maniobra té èxit, la Xina marcarà una altra fita, ja que l'únic país que fins ara ha desplegat robots mòbils a la Lluna ha estat l'URSS, l'última vegada, fa 40 anys.

El país asiàtic busca, a llarg termini, portar astronautes al satèl·lit terrestre. Tot i que encara no hi ha una data fixada, s'espera que això passi cap al 2020, una època en què el país asiàtic també espera tenir una base espacial permanent orbitant la Terra.

La Xina va llançar la seva primera sonda lunar, el "Chang E1", l'any 2007 i la segona, l'E2, el 2010. L'anterior allunatge controlat d'una nau va ser el de la sonda "Lluna 24", de l'extinta URSS, el 18 d'agost del 1976.

VÍDEOS RELACIONATS