La manca d'atenció materna en les primeres setmanes de vida altera el genoma
Ho demostra un estudi fet amb ratolins, però obre una via de recerca en humans
Si la mare no proporciona prou atenció a les cries durant les primeres setmanes de vida, el genoma d'aquestes es modifica i això produeix canvis en el cervell. Això és, si més no, el que s'ha detectat en ratolins. Però la troballa pot obrir noves vies de recerca per a malalties neurològiques i psiquiàtriques en humans.
Un equip de l'Institut Salk d'Estudis Biològics de La Jolla (Califòrnia), dirigit per Tracy A. Bedrosian, ha publicat la seva recerca a la revista "Science". Els investigadors van dividir els ratolins en dos grups, segons si havien rebut molta o poca atenció maternal, mesurada per la proximitat de la mare, el temps de contacte i els gestos d'afecte, entre altres factors.
Els efectes es van mesurar per la quantitat de seqüències d'ADN que canvien de lloc, un fenomen que contribueix a variacions neurològiques i de comportament en els individus. I es va veure que els ratolins que havien rebut menys atenció s'acumulaven més elements mòbils en les cèl·lules d'una part del cervell anomenada hipocamp, relacionat amb la memòria i l'orientació espacial.
El que no està clar són els efectes que aquests canvis tenen en el comportament. Els investigadors van observar més ansietat en els ratolins que de petits havien rebut menys atenció, tal com també havien constatat altres científics. Però no s'ha pogut establir que això tingui a veure amb els elements genètics mòbils.
Extrapolar els resultats en humans
Els autors també són cautes a l'hora d'extrapolar els resultats a humans. Tot i així, per bé que encara no s'ha pogut establir una relació directa, es creu que aquests canvis acaben tenint efectes i que signifiquen un possible enllaç entre factors ambientals i genètics. Seria la demostració d'un efecte concret de l'entorn en el material genètic.
En aquest sentit, els autors recorden dos estudis publicats el 2015 en què l'estrès i l'adversitat experimentats durant la infantesa podien tenir efecte negatiu en el comportament o en malalties psíquiques. Un equip de la Universitat de Linkoping (Suècia) va publicar a la revista "Clinical Epigenetics" un estudi en què demostraven en nens de cinc anys que l'estrès crònic causava canvis en l'ADN semblants als que es produeixen en el procés d'envelliment. I destacaven que podia augmentar la susceptibilitat a diverses malalties.
Un altre estudi, aquest de la Universitat Mèdica de Wroclaw (Polònia) i publicat a la revista "Epigenomics", havia detectat la relació de traumes a la infantesa amb alteracions a l'ADN en persones que havien tingut un primer episodi d'esquizofrènia.
