La insurrecció armada s'escampa per Haití i causa 41 morts en una setmana

A Grand Goave, una de les nou localitats d'Haití preses per forces rebels, aquests dies, s'hi poden veure barricades, destrosses, gent que fuig i ni rastre de la policia. A la ciutat, no hi ha cap presència del govern del president Jean-Bertrand Aristide. El conflicte d'Haití ha passat, en pocs dies, de les protestes populars a la capital a una insurrecció armada a bona part del país. De moment, 41 persones han mort des de dijous. Com és habitual en la política haitiana, la confusió i la foscor envolten els protagonitstes i els fets. Dels rebels, se sap que oficialment no formen part de la coalició de partits opositors, per bé que comparteixen l'objectiu de derrocar Aristide. Segons fonts occidentals, els rebels són antigues milícies lleials a Aristide que, a la pràctica, viuen del desgovern i el tràfic de drogues. Sobre el mapa d'aquest país caribeny, el més pobre d'Amèrica, les últimes informacions indiquen que, a part de la ciutat de la Gonâve, la quarta més poblada, el govern ha perdut el control d'almenys vuit localitats més, sobretot del nord del país. Aristide -acusat d'ineficaç i corrupte i d'enfonsar el país en la pobresa- diu que l'oposició i els rebels preparen un de cop d'estat. Però els seus moviment per aturar la revolta són limitats. Haití no té exèrcit des del 1994. La seguretat, per tant, recau sobre una policia poc disciplinada que, sovint, es confon amb les bandes criminals que dominen els carrers. La sort del president Arisitide és avui més incerta que mai. Fa 40 dies que presencia manifestacions diàries en contra seu. I en fa cinc que veu com es consolida un insurrecció armada. De moment, no ha pogut parar ni una cosa ni l'altra.