La doble extirpació de pit a què s'ha sotmès Angelina Jolie, només en casos excepcionals a Catalunya
La sanitat pública catalana inclou l'opció de practicar una mastectomia, però aquesta operació està aconsellada només en casos molt excepcionals. L'alternativa és un control exhaustiu, que ha demostrat que és capaç de detectar precoçment el 95% dels càncers de mama.
RedaccióActualitzat
L'anunci de l'actriu Angelina Jolie que s'ha sotmès a una doble mastectomia, és a dir, l'extirpació dels dos pits, per prevenir el càncer pot fer que moltes persones es preguntin si és possible o freqüent aquesta opció a Catalunya. La sanitat pública catalana inclou aquesta operació, però està aconsellada només en casos molt excepcionals.
Judith Balmaña, responsable de la unitat de càncer familiar de l'Hospital Vall d'Hebron de Barcelona, ha explicat a TV3 que aquesta operació és "una opció i no una recomanació", perquè està demostrat que "la detecció precoç del càncer de mama amb els mitjans actuals és molt efectiva" i "en cas que aparegui, amb moltíssima probabilitat es pot detectar precoçment i, avui en dia, un càncer de mama que es detecta precoçment es cura".
L'alternativa a la mastectomia és un control mèdic més exhaustiu que el que es fa a la població general. "Aquest seguiment s'avança als 30 anys i no inclou únicament la mamografia, sinó que s'hi afegeix també la ressonància mamària de manera anual", ha comentat la doctora Balmaña. L'èxit d'aquest control és clar: "Aquest seguiment ha demostrat que té una capacitat del 95% de detectar el càncer i fer-ho de manera precoç", ha afegit la investigadora.
La directora de l'Institut Borja de Bioètica, Núria Terribas, també considera que l'extirpació de les mames hauria de ser l'última opció. "Hem de ser molt prudents. Aquí, crec que la gent que treballa en l'àmbit del càncer i del diagnòstic precoç és molt assenyada en aquest sentit i no accepta fàcilment decisions d'aquest tipus, sinó que reflexiona cas per cas i recomana, dins de les alternatives terapèutiques que tenim, aquelles que siguin més adequades en cada cas. I l'últim extrem ha de ser el plantejament d'una mastectomia", ha assegurat en declaracions a Catalunya Ràdio.
Angelina Jolie, que ha anunciat la seva decisió en un article al "The New York Times", va decidir operar-se després de sotmetre's a un estudi genètic que va determinar que tenia un gen defectuós que li comportava un 87% de possibilitats d'acabar desenvolupant un càncer de pit i un 50% d'un d'ovaris. A l'hora de decidir-se, també va tenir molt present que la seva mare va morir de càncer als 56 anys. Amb l'operació, el risc de desenvolupar un càncer de mama se li ha reduït a un 5%.
L'operació que s'ha fet no ha estat una mastectomia total, que és la més habitual i en què s'extirpa tant la glàndula mamària com el mugró, sinó una de subcutània, una decisió que ha pres per motius estètics i que li permetrà conservar el mugró. El metge del Grup Espanyol d'Investigació de Càncer de Mama Iván Márquez ha assegurat que totes dues operacions tenen pràcticament el mateix percentatge preventiu. Jolie explica a l'article alguns detalls de l'operació i destaca que, després de la reconstrucció mamària, no ha perdut feminitat i, sobretot, pot explicar als seus fills que no han de tenir por de perdre-la a causa d'un càncer de pit.
Jolie, una de les actrius més ben pagades del món, lamenta que moltes dones no puguin arribar a pagar els 3.000 dòlars que costa fer-se un test genètic als Estats Units. A Catalunya, quan els metges ho consideren justificat, es fa un test genètic gratuït per saber les probabilitats de tenir càncer.
En tot cas, els càncers de mama deguts a una mutació genètica hereditària són minoritaris i només representen el 5% del total.
Judith Balmaña, responsable de la unitat de càncer familiar de l'Hospital Vall d'Hebron de Barcelona, ha explicat a TV3 que aquesta operació és "una opció i no una recomanació", perquè està demostrat que "la detecció precoç del càncer de mama amb els mitjans actuals és molt efectiva" i "en cas que aparegui, amb moltíssima probabilitat es pot detectar precoçment i, avui en dia, un càncer de mama que es detecta precoçment es cura".
L'alternativa a la mastectomia és un control mèdic més exhaustiu que el que es fa a la població general. "Aquest seguiment s'avança als 30 anys i no inclou únicament la mamografia, sinó que s'hi afegeix també la ressonància mamària de manera anual", ha comentat la doctora Balmaña. L'èxit d'aquest control és clar: "Aquest seguiment ha demostrat que té una capacitat del 95% de detectar el càncer i fer-ho de manera precoç", ha afegit la investigadora.
La directora de l'Institut Borja de Bioètica, Núria Terribas, també considera que l'extirpació de les mames hauria de ser l'última opció. "Hem de ser molt prudents. Aquí, crec que la gent que treballa en l'àmbit del càncer i del diagnòstic precoç és molt assenyada en aquest sentit i no accepta fàcilment decisions d'aquest tipus, sinó que reflexiona cas per cas i recomana, dins de les alternatives terapèutiques que tenim, aquelles que siguin més adequades en cada cas. I l'últim extrem ha de ser el plantejament d'una mastectomia", ha assegurat en declaracions a Catalunya Ràdio.
Angelina Jolie, que ha anunciat la seva decisió en un article al "The New York Times", va decidir operar-se després de sotmetre's a un estudi genètic que va determinar que tenia un gen defectuós que li comportava un 87% de possibilitats d'acabar desenvolupant un càncer de pit i un 50% d'un d'ovaris. A l'hora de decidir-se, també va tenir molt present que la seva mare va morir de càncer als 56 anys. Amb l'operació, el risc de desenvolupar un càncer de mama se li ha reduït a un 5%.
L'operació que s'ha fet no ha estat una mastectomia total, que és la més habitual i en què s'extirpa tant la glàndula mamària com el mugró, sinó una de subcutània, una decisió que ha pres per motius estètics i que li permetrà conservar el mugró. El metge del Grup Espanyol d'Investigació de Càncer de Mama Iván Márquez ha assegurat que totes dues operacions tenen pràcticament el mateix percentatge preventiu. Jolie explica a l'article alguns detalls de l'operació i destaca que, després de la reconstrucció mamària, no ha perdut feminitat i, sobretot, pot explicar als seus fills que no han de tenir por de perdre-la a causa d'un càncer de pit.
Jolie, una de les actrius més ben pagades del món, lamenta que moltes dones no puguin arribar a pagar els 3.000 dòlars que costa fer-se un test genètic als Estats Units. A Catalunya, quan els metges ho consideren justificat, es fa un test genètic gratuït per saber les probabilitats de tenir càncer.
En tot cas, els càncers de mama deguts a una mutació genètica hereditària són minoritaris i només representen el 5% del total.
