La cimera Sandro-Pep

La cimera Sandro-Pep

La cimera Sandro-Pep

Actualitzat
Xavier Bosch, presentador i director del programa "Àgora"

Xavier Bosch, presentador i director del programa "Àgora"

Ahir, a "Àgora", vam tenir una d'aquelles sorts que passen, de tant en tant, en el món de la televisió: tenir el convidat just en el moment precís. Que Sandro Rosell, si guanyava les eleccions, vindria al programa l'endemà a la nit, ho havia pactat personalment amb ell feia més de dos mesos. Després, a mesura que els candidats van anar apareixent a escena vaig fer el contacte amb Ferrer, Benedito o Ingla. Tots em van dir que sí, que vindrien en cas de victòria i que, passés el que passés durant el dia, mantindrien el compromís amb TV3.

Sandro va complir i l'atzar va voler que entre la llarga roda de premsa a la seva seu del carrer de París que va acabar a un quart de dues i l'hora de la nostra entrevista, hagués mantingut la reunió esperadíssima per a tants barcelonistes: la trobada amb Pep Guardiola. Públicament, ho va reconèixer, va explicar el to cordial i va repetir fins a tres vegades que el primer contacte havia anat molt bé. Va explicar que encara no li havia proposat cap contracte, ni de dos ni de sis anys, però es va mostrar confiat que, si en aquest primer any la nova junta fa bé les coses i facilita la feina a l'entrenador, el sabran mantenir molts anys a la banqueta del Barça.

Fora de pantalla, per la satisfacció que tenia Rosell i mirant de trobar indicis en frases i mitges rialles, em va semblar que sí, que el nou president estava content perquè notava que s'havien trobat dos pencaires de mena, dues persones il·lusionades, dos barcelonistes que tenen ganes d'unir els seus projectes perquè el Barça encara vagi millor. Em va semblar que sí que havien parlat de noms i de secretaria tècnica, tot i que per antena ho va negar. El càrrec ha donat a Sandro Rosell un bany de discreció que, segurament, li convenia. En qualsevol cas, em va agradar veure'l refiat que amb en Pep s'entendrien i que podrien arribar a treballar plegats, que mai no hi ha una relació fàcil, entre entrenador i president. Ara, però, som en temps de flors i violes, i és lògic que tot es vegi des de l'optimisme.

Abans del programa, en un camerino, mentre intentava esbrinar –sense èxit– més coses de la reunió amb Guardiola, l'iPhone de Rosell no deixava de rebre missatges. Dos de seguits, des de Sud-àfrica. Me'n va ensenyar el remitent. Cap dels dos no era del president d'honor del Barça. Tampoc cap dels 800 que havia rebut en vint-i-quatre hores. Me'n va ensenyar el remitent. Li acabaven d'escriure, pràcticament alhora, Xavi Hernández i Andrés Iniesta.