Juan Francisco Ferrándiz publica 'La terra maleïda', una novel·la "èpica" sobre una Barcelona medieval del segle IX

Juan Francisco Ferrándiz publica 'La terra maleïda', una novel·la "èpica" sobre una Barcelona medieval del segle IX

Juan Francisco Ferrándiz publica 'La terra maleïda', una novel·la "èpica" sobre una Barcelona medieval del segle IX

L'escriptor Juan Francisco Ferrándiz aquest dimarts 13 de març de 2018. (Horitzontal)

L'escriptor Juan Francisco Ferrándiz aquest dimarts 13 de març de 2018. (Horitzontal)

ACN Barcelona.-L'advocat i escriptor, Juan Francisco Ferrándiz (Cocentaina, Alacant, 1971) ha publicat la novel·la històrica 'La terra maleïda' (Rosa dels Vents). Es tracta d'una història ambientada a la Barcelona medieval del segle IX en què es presenta una ciutat sotmesa que anhelava la llibertat i l'home que va lluitar per aconseguir-la. La novel·la arrenca amb Frodoí, recentment nomenat Bisbe de Barcelona, que arriba a la ciutat acompanyat de colons i que caurà rendit els encants d'una drama, la noble Goda, que li encomanarà l'estima cap a Barcelona. El treball "èpic" conté diferents personatges que s'intercalen amb la història i presenta una ciutat condemnada a desaparèixer però que va sobreviure gràcies a les muralles romanes.

Amb el nou treball, Juan Francisco Ferrándiz ha volgut oferir als lectors una epopeia per explorar una època "molt desconeguda" i "fascinant" com és el segle IX. "M'ha interessat descobrir un territori poc conegut que és molt diferent de com serà a l'Edat Mitjana. Em resultava fascinant", ha relatat en declaracions a l'ACN. La novel·la s'inicia amb l'arribada del nou bisbe que, tot i que inicialment percep la nova destinació com un càstig, s'acabarà convertint en un personatge cabdal en la resistència de Barcelona. "Faig que el lector visqui una aventura dels qui van viatjar a l'última frontera en busca d'una última oportunitat i ho van canviar tot", ha expressat l'autor. El personatge principal, el bisbe Frodoí va existir i de fet l'autor l'ha ideat a través de la documentació. Així, el volum segueix un fil històric real inspirat en el que succeïa en aquella època però també una part de ficció que aborda els conflictes de la societat a través de diversos personatges. Per començar a treballar amb 'La terra maleïda', l'autor ha subratllat que va iniciar una recerca personal per establir les bases del treball i amb el que s'ha inspirat. "Buscava un lloc perdut, una terra oblidada i vaig apostar per Gòtia, els territoris conquerits pels musulmans entre el 759 i 801 que havien estat províncies del regne dels Visigots", ha dit. "La província Gòtia incorporava la marca hispànica que tenia frontera entre els Pirineus i el riu Llobregat", ha concretat. Els drets d'autor de 'La Terra maleïda' han estat venuts fins ara a 12 països entre els que en destaca França, Itàlia, Dinamarca, Holanda, Suècia, Finlàndia, Noruega, Portugal, Rússia, Hongria, Alemanya i Polònia. L'escriptor ha justificat l'interès pel volum gràcies a la nova visió que es presenta de Barcelona que "no té res a veure amb el que s'ha escrit fins ara". "Parlo d'una Barcelona sense comerç, sense port, sense lluites entre classes. És un indret on hi ha nobles, conspiracions, gent humil i lluites de poder", ha declarat. El valencià ha admès que un dels grans reptes ha estat treballar la documentació perquè Barcelona és de les zones que hi ha més informació i majoritàriament en català, donada la tradició documental de la ciutat. "Cada pàgina de documentació que trobava em sorprenia", ha exclamat. El procés de documentació s'ha allargat durant un any però al llarg del període en què ha escrit el treball ha seguit de ben a prop les fonts per "no perdre's els detalls". D'altra banda, Juan Francisco Ferrándiz ha apuntat que els problemes que hi havia en aquella època no tenien "res a veure" amb els que es pateixen actualment al país. "En aquella època l'única demanda era sobreviure", ha argumentat. Tot i això, ha explicat que ha tractat temes fonamentals de l'ésser humà. També ha afirmat que 'La terra maleïda' no és un llibre per trobar respostes als "problemes actuals" però si per conèixer l'origen del que passa en els nostres dies.