Europa, el continent més afectat pel canvi climàtic

El canvi climàtic afecta més Europa que cap altre continent del planeta. És el que es desprèn de l'informe de l'Agència Europea de Medi Ambient (AEMA) que s'ha donat a conèixer coincidint amb la Conferència del Canvi Climàtic que se celebra a Mont-real. La temperatura mitjana a Europa ha pujat 0,95 graus centígrads el segle XX, cosa que representa un 35% més que la mitjana mundial.
Europa, el continent més afectat pel canvi climàtic
Mont-real

Europa, el continent més afectat pel canvi climàtic

El canvi climàtic afecta més Europa que cap altre continent del planeta. És el que es desprèn de l'informe de l'Agència Europea de Medi Ambient (AEMA) que s'ha donat a conèixer coincidint amb la Conferència del Canvi Climàtic que se celebra a Mont-real. La temperatura mitjana a Europa ha pujat 0,95 graus centígrads el segle XX, cosa que representa un 35% més que la mitjana mundial.
Actualitzat
L'escalfament més important s'ha detectat a la península Ibèrica, al nord-oest de Rússia i algunes regions àrtiques. Els quatre anys més calorosos de què es té registre han estat el 1998, el 2002, el 2003 i el 2004. I es preveu que si la tendència es manté, el 75% de les glaceres alpines s'hauran desgelat el 2050. "A Europa no s'han vist canvis climàtics d'aquesta magnitud des de fa 5.000 anys", afirma l'AEMA.

Les temperatures continuen pujant, segons recorda l'informe, i les projeccions dels científics indiquen que la temperatura s'incrementarà a Europa entre 2 i 6,3 graus centígrads en aquest segle, depenent de si s'hi prenen o no mesures.

L'augment de les temperatures serà, probablement, lleugerament superior a Espanya, Grècia i Itàlia, així com al nord-est del continent, mentre que serà menys notori a les costes atlàntiques.

Per aconseguir l'objectiu de limitar l'escalfament a dos graus seria necessari mantenir les emissions de gasos d'efecte hivernacle a un nivell inferior a les 550 ppm (parts per milió) el 2050. Actualment, la concentració és de 375 ppm i abans de la industrialització era de 280. Aquest objectiu exigirà que els països desenvolupats redueixin les seves emissions entre un 60 i un 80% el 2050, respecte als nivells del 1990, mentre que els compromisos del Protocol de Kyoto ara obliguen la UE a complir una reducció del 8% entre el 2008 i el 2012.

Espanya, el país amb un major increment de gasos hivernacle

Espanya és el país europeu que més ha incrementat els gasos hivernacle i, amb Portugal i Irlanda, és el país amb més dificultat per reduir les seves emissions contaminants. Durant el període comprès entre el 1990 i el 2003, les emissions totals de gasos d'efecte hivernacle van augmentar gairebé un 40,6%. Aquesta xifra és un 25,6% superior a l'acordat amb el Protocol de Kyoto per a Espanya, que permet un increment del 15% respecte als nivells del 1990 pel període 2008-2012.

Pel que fa a l'ozó, l'informe assenyala que Espanya es troba en una posició "molt desfavorable", ja que només s'han aconseguit reduccions significatives de les emissions de diòxid de carboni CO2.

D'altra banda, la producció de residus urbans s'ha incrementat al llarg de l'última dècada de forma similar a la de la resta de països de la UE. El 2003, va superar la xifra de 500 quilos per habitant i any i, amb aquesta xifra, l'agència adverteix que serà difícil aconseguir l'antic objectiu de 300 quilos per càpita.

No obstant això, l'agència observa una millora en la gestió dels residus urbans, amb l'augment del compostatge i el seu reciclatge. En els últims anys s'ha registrat un augment molt important del reciclatge de residus d'envasos i en els contenidors de recollida de paper i cartró, segons assegura l'informe.

La resta de països europeus

Pel que fa a la resta de països europeus, l'Agència Europea de Medi Ambient indica que a Luxemburg, Eslovènia, Bèlgica, Noruega, Àustria, Itàlia, Dinamarca, Finlàndia i Grècia els costa arribar, en alguns casos, als objectius de Kyoto i, en d'altres, als objectius relatius a les emissions d'ozó.

D'altra banda, Alemanya, el Regne Unit, els Països Baixos, França i Suècia han reestructurat recentment les seves indústries o tenen una llarga tradició d'aplicació de polítiques ambientals.

Les seves economies són, generalment, menys intensives en termes d'energia i emissions, si bé el seu consum d'energia per càpita és molt més elevat que en els deu nous estats membres. Aquests, amb Bulgària i Romania, tenen economies amb una intensitat del consum d'energia i de les emissions relativament alta. Eslovènia és l'únic país que no encaixa en aquest patró, ja que presenta xifres més semblants a Bèlgica i Noruega.

NOTÍCIES RELACIONADES