Els partits catalans acusen Zapatero de no fer prou per incorporar el català a la Constitució
La imminent aprovació de la Constitució europea havia fet que en els últims dies els partits polítics catalans haguessin augmentat els seus esforços per aconseguir que la Carta Magna reconegués el català com a llengua oficial a Europa. Finalment, el text serà traduït als idiomes cooficials dels estats membres de la UE i inclou una menció especial a la diversitat lingüística d'Europa. Aquesta solució final no ha convençut els partits d'aquí, que acusen el govern espanyol de falta d'eficàcia.
Esquerra Republicana acusa el govern de falta d'"eficàcia" per no aconseguir que el català sigui reconegut en la Constitució europea. El portaveu de la formació, Joan Ridao, ha lamentat que José Luis Rodríguez Zapatero no hagi complert una de les promeses que va fer en el debat d'investidura. Ridao ha afirmat que les minories han perdut els drets, el reconeixement i la diversitat de la Unió Europea perquè encara que aquesta respecti la riquesa cultural i lingüística ho fa a través dels estats.
El cap de l'oposició, Artur Mas, ha demanat al PSC que no faci "una gran notícia" del "petit avanç" que significa que es tradueixi la Constitució europea al català. Mas ha recordat que CiU ja havia aconseguit que anteriors tractats es traduissin al català i ha dit que el que s'ha aconseguit és un aspecte mínim del qual "no podem estar satisfets".
El secretari general de CiU, Josep Antoni Duran Lleida, ha afirmat que els resultats de la cimera de Brussel·les no són dolents per a Espanya, però ha acusat el govern de no haver fet tot el possible perquè es reconegués el català com a llengua oficial a la Constitució europea. Aquest fracàs no ha "sorprès" Duran, ja que per una banda ha dit que sabien que no era fàcil i, per l'altra, que eren conscients que el govern espanyol no faria tot el que era necessari per aconseguir aquest objectiu. Duran ha reclamat ara a l'administració espanyola que, en la reforma del reglament lingüístic de la UE que s'abordarà pròximament, defensi que el català sigui considerat llengua oficial, encara que no llengua de treball de les institucions comunitàries.
Per la seva banda, ICV ha valorat positivament la Constitució, però també ha criticat que el text exigeixi un augment de la despesa militar i mantingui i reforci el caràcter liberal de les polítiques econòmiques de la UE, a més del fet que no reconegui com es mereix la llengua catalana. Joan Herrera ha destacat que la Carta Magna europea reflecteix una Europa molt poc federal i no reconeix els drets dels pobles, per la qual cosa "lamenta la solució que dóna a la llengua catalana, que no s'incorpora a l'article 10, i això suposa un retrocés molt important que serà difícil de recuperar".
