Els municipis tindran nous ajuntaments el 16 de juny i les autonomies s'hauran d'esperar fins al juliol

En només vint dies ja sabrem quins són els nous ajuntaments catalans i de la resta de l'Estat. El 16 de juny és la data fixada per constituir els consistoris municipals sorgits dels comicis. A les comunitats autònomes que celebren eleccions, els parlaments també es constituiran el mes que ve, però no sabran el seu president fins al juliol. La Federació Espanyola de Municipis i Províncies serà la que més trigarà, ja que no renovarà els seus càrrecs fins al novembre, quan s'escollirà en assemblea la presidència i la comissió executiva.
Els municipis tindran nous ajuntaments el 16 de juny i les autonomies s'hauran d'esperar fins al juliol
Barcelona

Els municipis tindran nous ajuntaments el 16 de juny i les autonomies s'hauran d'esperar fins al juliol

En només vint dies ja sabrem quins són els nous ajuntaments catalans i de la resta de l'Estat. El 16 de juny és la data fixada per constituir els consistoris municipals sorgits dels comicis. A les comunitats autònomes que celebren eleccions, els parlaments també es constituiran el mes que ve, però no sabran el seu president fins al juliol. La Federació Espanyola de Municipis i Províncies serà la que més trigarà, ja que no renovarà els seus càrrecs fins al novembre, quan s'escollirà en assemblea la presidència i la comissió executiva.
Actualitzat
En el cas dels ajuntaments, és la llei de règim electoral general la que obliga a constituir les corporacions noves vint dies després de les votacions. El mateix passa amb les assemblees de Ceuta i Melilla, ciutats autònomes que també es regeixen per aquesta norma. En aquesta primera sessió, seran triats els nous alcaldes.

La constitució dels parlaments de les comunitats, en canvi, es regeix pels respectius estatuts d'autonomia i les lleis electorals de cada comunitat. La majoria de les cambres es constituiran entre el 19 i el 21 de juny, tot i que Extremadura i Astúries tenen com a termini màxim els quinze dies següents a les eleccions, i Madrid ja ha posat data al primer ple el 12 de juny. S’ha de tenir en compte, a més, que alguns parlaments tenen a partir d'aquest any més diputats per compensar l'increment de la població: Madrid passa de 111 a 120 escons, les Corts Valencianes, de 89 a 99, i les de Castella i Lleó, de 82 a 83.

La sessió per constituir el parlament obrirà els tràmits per a l'elecció del nou president autonòmic, un procediment que també es regeix per les normes de cada comunitat. En general, en aquest procés es van succeint les votacions. Si no hi ha consens, fins i tot es podria arribar a la convocatòria de noves eleccions. Això només passaria si en dos mesos cap candidat obtingués la majoria suficient. En general, però, es preveu que totes tinguin ja presidents al juliol.

Les diputacions provincials són també un altre món. Deu dies després de les eleccions, les Juntes Electorals Provincials iniciaran el procés de repartiment de diputats entre els partits i altres candidatures, segons el nombre de vots que hagin obtingut.

La FEMP és la més tocatardana. Un cop acabat tots aquest processos quedaran per renovar els càrrecs directius de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies, institució que agrupa en aquests moments 7.007 ajuntaments, 39 diputacions, els 7 consells insulars i 3 consells balears.

L'actual direcció està encapçalada pel socialista Heliodoro Gallego. El seu equip seguirà en el càrrec fins a la renovació dels òrgans directius en l'assemblea general, que tindrà lloc al novembre. En aquest conclave es triarà la presidència i la comissió executiva de la federació, així com la meitat del consell federal. En aquest procediment hi pot haver acord i consens sobre una sola llista, un fet que ja va passar en les sis primeres legislatures, o pot haver-hi diverses candidatures que obliguin l'assemblea a votar, com ha succeït en les dues últimes.

En qualsevol cas, d'acord amb els estatuts de la FEMP, el pacte és obligat. A la llista que més vots obté li correspon la presidència i la vicepresidència segona, mentre que la següent candidatura amb més suports es queda amb la vicepresidència primera. Els vocals també són una barreja de llistes.