Els Estats Units aixequen la prohibició que les dones serveixin en unitats de combat
Les dones podran tornar a lluitar en unitats de combat nord-americanes. Se'ls exigirà, però els mateixos nivells de fortalesa física i habilitats que els seus companys. Ho ha anunciat l'encara responsable del Pentàgon, Leon Panetta, en una decisió de la Casa Blanca que suposa un canvi molt important en la política del Pentàgon.
El secretari de Defensa, Leon Panetta, ha aixecat la prohibició que impedia les dones formar part de les unitats de combat que van al front. "Les dones han demostrat un gran coratge i sacrifici, contribuent d'una forma sense precedents a la missió militar", ha explicat Panetta a la roda de premsa que ha fet amb el cap de l'Estat Major, Martin Dempsey. L'objetiu del Departament anul·lant aquesta llei del 1994 és "complir la nostra missió amb els més qualificats i més capaços, sense importar el gènere". Durant les guerres de l'Iraq i l'Afganistan han mort més de 150 dones militars. En un funeral al Cementiri Nacional d'Arlington, on s'enterren tots els militars caiguts en combat, "no hi ha distinció entre homes i dones", ha afegit Panetta.
Del personal en actiu de les Forces Armades nord-americanes, un total d'1,4 milions de persones, aproximadament el 15% són dones. L'exèrcit té ara fins el 15 maig per presentar un informe amb els seus plans per obrir certes divisions a les dones i per explicar com portar-ho a la pràctica. El canvi implica que les dones podran servir en petites unitats de combat i en les patrulles i eventualment en els cossos d'elit d'operacions especials d'unitats com els "Rangers" de l'Exèrcit de Terra i els "Seals" de la Marina, que van fer l'operació que va acabar amb Bin Laden el 2011. Se'ls exigiran els mateixos nivells de fortalesa física i habilitats que els seus companys. En el cas que algun cos consideri que alguna posició no pot ser accessible a les dones, haurà de presentar les seves al·legacions al secretari de Defensa.
Aixecar aquesta prohibició suposa un dels canvis més importants en la política del Pentàgon, junt amb la derogació de la llei que prohibia els homosexuals servir a les Forces Armades. El president dels Estats Units, Barack Obama, ho ha qualificat de "pas històric" i ho ha considerat un pas més "cap a la realització dels ideals fundacionals" del país "de justícia i igualtat".
Leon Panetta ja n'ha informat al Congrés. Tot el procés s'ha produït quan falta un mes perquè abandoni el càrrec de secretari de Defensa, que assumirà l'exsenador republicà i veterà de la guerra del Vietnam Chuck Hagel. Fonts del govern asseguren que Hagel ha mostrat el seu suport a aquesta mesura que obrirà a les dones més de 200.000 llocs, principalment en l'Exèrcit i en Infanteria de Marina.
Pel que fa als republicans, el senador James Inhofe, membre del Comitè de les Forces Armades, ha expressat la seva preocupació pel "potencial impacte" que pot tenir la decisió i ha advertit que hi ha "seriosos obstacles pràctics" que s'han de resoldre per garantir "la seguretat i la privacitat "de tots els militars. Per la seva banda, el veterà senador republicà John McCain, també membre del comitè, ha indicat que encara que dóna suport a la decisió, hi ha alguns punts "espinosos" sobre la seva posada en pràctica.
Del personal en actiu de les Forces Armades nord-americanes, un total d'1,4 milions de persones, aproximadament el 15% són dones. L'exèrcit té ara fins el 15 maig per presentar un informe amb els seus plans per obrir certes divisions a les dones i per explicar com portar-ho a la pràctica. El canvi implica que les dones podran servir en petites unitats de combat i en les patrulles i eventualment en els cossos d'elit d'operacions especials d'unitats com els "Rangers" de l'Exèrcit de Terra i els "Seals" de la Marina, que van fer l'operació que va acabar amb Bin Laden el 2011. Se'ls exigiran els mateixos nivells de fortalesa física i habilitats que els seus companys. En el cas que algun cos consideri que alguna posició no pot ser accessible a les dones, haurà de presentar les seves al·legacions al secretari de Defensa.
Aixecar aquesta prohibició suposa un dels canvis més importants en la política del Pentàgon, junt amb la derogació de la llei que prohibia els homosexuals servir a les Forces Armades. El president dels Estats Units, Barack Obama, ho ha qualificat de "pas històric" i ho ha considerat un pas més "cap a la realització dels ideals fundacionals" del país "de justícia i igualtat".
Leon Panetta ja n'ha informat al Congrés. Tot el procés s'ha produït quan falta un mes perquè abandoni el càrrec de secretari de Defensa, que assumirà l'exsenador republicà i veterà de la guerra del Vietnam Chuck Hagel. Fonts del govern asseguren que Hagel ha mostrat el seu suport a aquesta mesura que obrirà a les dones més de 200.000 llocs, principalment en l'Exèrcit i en Infanteria de Marina.
Pel que fa als republicans, el senador James Inhofe, membre del Comitè de les Forces Armades, ha expressat la seva preocupació pel "potencial impacte" que pot tenir la decisió i ha advertit que hi ha "seriosos obstacles pràctics" que s'han de resoldre per garantir "la seguretat i la privacitat "de tots els militars. Per la seva banda, el veterà senador republicà John McCain, també membre del comitè, ha indicat que encara que dóna suport a la decisió, hi ha alguns punts "espinosos" sobre la seva posada en pràctica.
