El València aconsegueix el doblet amb un triomf sobre l'Olympique (2-0)

L'absència d'Aimar en l'onze inicial de Benítez i la poca participació de Vicente van ser les raons que expliquen la poca fluïdesa ofensiva del València durant tota la primera meitat de la final. Un xut d'Albelda, ben refusat per Barthez, en els compassos inicials feia creure que es veuria un bon espectacle futbolístic, però no va ser així. Tant els valencians com els francesos es van preocupar més de no rebre un gol que de mirar de fer-ne. El resultat: una primera part horrorosa. Davant de tanta igualtat s'entreveia que els detalls decidirien el campió. I va ser en el minut 44 quan una centrada des de la dreta de l'atac del València, la controla Mista, que dribla Barthez i el porter francès el fa caure a terra. Collina no va dubtar: penal i expulsió. La pena màxima la va transformar Vicente, que va enganyar el porter suplent Gavanon. Per cert, Anigo, el tècnic de l'Olympique, va substituir Meriem, el millor dels marsellesos en el primer temps, per donar entrada a Gavanon. La segona part va ser més plàcida per al València. Els francesos, amb un home menys, van deixar jugar més els de Benítez, que van monopolitzar el control de la pilota. En el minut 57, va arribar la sentència. Vicente va conduir un contracop per la banda esquerra i va centrar l'esfèrica cap a Mista. El davanter valencianista va controlar dins de l'àrea i amb l'exterior de la seva bota esquerra va batre Gavanon. La mitja hora final no va tenir pràcticament història. L'Olympique es va mostrar incapaç de crear perill i escurçar distàncies i el València es va dedicar a deixar passar el temps fins al xiulet final de l'àrbitre.