El Tribunal Constitucional confirma la sentència del Suprem que acordava il·legalitzar ANV
El Tribunal Constitucional ha ratificat la il·legalització d'Acció Nacionalista Basca, ANV, com una marca successora de Batasuna en rebutjar el recurs d'empara que la formació havia presentat. Ha estat la sala segona del Constitucional la que ha pres la decisió, en considerar que la sentència del Suprem no infringeix els drets d'associació política i llibertat ideològica i d'expressió. Aquest era l'argument que ANV havia al·legat. L'alt tribunal també considera que els fets que han quedat provats estan previstos en les causes per a la il·legalització de partits que preveu la llei.
El passat 16 d'octubre la sala 61 del Tribunal Suprem acordava per unanimitat la il·legalització d'Acció Nacionalista Basca, mesura que suposava la dissolució d'aquest partit. La decisió arribava arran de la demanda que el govern espanyol havia presentat el gener del 2008, per l'"existència d'una relació de successió o continuació" d'ANV i el Partit Comunista de les Terres Basques (EHAK) amb la il·legalitzada Batasuna.
ANV, però, va decidir presentar recurs contra aquesta decisió al Tribunal Constitucional. La formació al·legava que la seva il·legalització vulnerava els drets d'associació política i llibertats ideològiques i d'expressió. Ara, el Constitucional dóna la raó al Suprem. Considera provat que ANV és hereva de Batasuna i, per tant, forma part de l'entramat d'ETA. També conclou que no s'ha vulnerat cap dels drets de la formació.
La il·legalització d'Acció Nacionalista Basca és l'últim episodi d'una sèrie que va néixer amb la llei de partits, aprovada el juny del 2002 i que va suposar la suspensió de Batasuna, fet que ha marcat un abans i un després per a l'esquerra abertzale. Per a ANV, ha suposat el final de 80 anys d'història. El 1930, i durant la Segona República, la formació fins i tot va formar part del govern basc. Després de la dictadura, però, la seva presència sempre havia estat residual.
El despertar de la letargia li va arribar quan l'esquerra abertzale va decidir utilitzar-lo per concórrer a les últimes eleccions municipals. Van presentar 256 llistes al País Basc i Navarra, però 133 van ser anul·lades perquè la justícia les considerava "manipulades o dirigides" per Batasuna. ANV es va convertir en la quarta força a Euskadi i Navarra amb 95.000 vots, 439 regidors i 43 alcaldies. Ara, queda pendent de resoldre si s'ordena la dissolució dels grups municipals que ANV té al País Basc i Navarra.
ANV, però, va decidir presentar recurs contra aquesta decisió al Tribunal Constitucional. La formació al·legava que la seva il·legalització vulnerava els drets d'associació política i llibertats ideològiques i d'expressió. Ara, el Constitucional dóna la raó al Suprem. Considera provat que ANV és hereva de Batasuna i, per tant, forma part de l'entramat d'ETA. També conclou que no s'ha vulnerat cap dels drets de la formació.
La il·legalització d'Acció Nacionalista Basca és l'últim episodi d'una sèrie que va néixer amb la llei de partits, aprovada el juny del 2002 i que va suposar la suspensió de Batasuna, fet que ha marcat un abans i un després per a l'esquerra abertzale. Per a ANV, ha suposat el final de 80 anys d'història. El 1930, i durant la Segona República, la formació fins i tot va formar part del govern basc. Després de la dictadura, però, la seva presència sempre havia estat residual.
El despertar de la letargia li va arribar quan l'esquerra abertzale va decidir utilitzar-lo per concórrer a les últimes eleccions municipals. Van presentar 256 llistes al País Basc i Navarra, però 133 van ser anul·lades perquè la justícia les considerava "manipulades o dirigides" per Batasuna. ANV es va convertir en la quarta força a Euskadi i Navarra amb 95.000 vots, 439 regidors i 43 alcaldies. Ara, queda pendent de resoldre si s'ordena la dissolució dels grups municipals que ANV té al País Basc i Navarra.
