El sumari del "cas Millet" revela que el frau superaria els 10 milions d'euros
El titular del jutjat d'instrucció número 30 de Barcelona, Juli Solaz, ha aixecat el secret del sumari que ha incoat pel cas del Palau de la Música, en el qual estan imputats l'expresident Fèlix Millet i el que va ser el director administratiu i la seva mà dreta, Jordi Montull. La primera cosa que s'ha conegut és que el fiscal diu que Millet i Montull van poder desviar uns 7,5 milions més, de manera que el frau superaria els 10 milions d'euros. La publicació del secret sumarial ha permès conèixer la querella que el fiscal va presentar contra Millet i el seus col·laboradors. En aquesta querella també s'acusa la filla de Montull, Gemma Montull, el tresorer de l'Orfeó Català-Palau de la Música, Pau Duran, i el de la Fundació, Enric Álvarez.
La investigació del jutge se centra en els desviaments de fons que va realitzar Millet durant la seva etapa com a president de la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música.
En una carta dirigida al jutge, Millet va confessar la seva implicació en els fets i que el desviament podria ascendir a 3,3 milions d'euros. No obstant això, una auditoria revela que aquesta xifra podria superar els 10 milions. De fet, la querella concreta que Millet i Montull haurien pogut desviar 7,5 milions més dels que van confessar.
La investigació es va iniciar quan l'Agència Tributària va detectar la circulació de nombrosos bitllets de 500 euros procedents del Palau. En concret es va fer una primera retirada d'1,7 milions d'euros i una segona de prop de 600.000.
Aquests moviments no constaven en cap comptabilitat oficial de la Fundació ni tampoc de l'Associació, però de cara a la inspecció tributària les justificaven amb rebuts no oficials. Per justificar tots aquests moviments els querellats utilitzaven una trama d'empreses fantasma.
La Fiscalia de Barcelona hi va presentar una querella el 10 de juny, i el 23 de juliol el magistrat va autoritzar l'escorcoll de l'edifici per part dels Mossos d'Esquadra.
En una carta dirigida al jutge, Millet va confessar la seva implicació en els fets i que el desviament podria ascendir a 3,3 milions d'euros. No obstant això, una auditoria revela que aquesta xifra podria superar els 10 milions. De fet, la querella concreta que Millet i Montull haurien pogut desviar 7,5 milions més dels que van confessar.
La investigació es va iniciar quan l'Agència Tributària va detectar la circulació de nombrosos bitllets de 500 euros procedents del Palau. En concret es va fer una primera retirada d'1,7 milions d'euros i una segona de prop de 600.000.
Aquests moviments no constaven en cap comptabilitat oficial de la Fundació ni tampoc de l'Associació, però de cara a la inspecció tributària les justificaven amb rebuts no oficials. Per justificar tots aquests moviments els querellats utilitzaven una trama d'empreses fantasma.
La Fiscalia de Barcelona hi va presentar una querella el 10 de juny, i el 23 de juliol el magistrat va autoritzar l'escorcoll de l'edifici per part dels Mossos d'Esquadra.
