El cantant d'afropop Salif Keïta, en una imatge del 2019

El músic Salif Keïta, nomenat "conseller especial" del líder de la junta militar de Mali

Fins ara formava part del Consell Nacional de Transició, però recentment va renunciar-hi

L'estrella de l'afropop Salif Keïta, habitual en els festivals d'estiu europeus, ha estat nomenat conseller del líder de la junta militar de Mali, Assimi Goïta, que va derrocar el president electe Ibrahim Boubacar Keita.

Segons un decret publicat el dia 11 d'agost, formarà part d'una llista de cinc persones nomenades "consellers especials", sense especificar exactament quin és el rol.

Keita, de 73 anys, es presenta com un "gran amic dels militars del seu país", una junta que ara fa tres anys, l'agost del 2020, va enderrocar el president electe amb un cop d'estat i va convidar les tropes franceses desplegades a marxar del país.

El cantant s'ha pronunciat també a favor de la fi de la missió de manteniment de la pau de l'ONU al nord de Mali, que oficialment s'acaba a finals d'aquest 2023.

Salif Keïta en un concert (Reuters)

Després de la renúncia

El nomenament arriba quan fa només una setmana que Keïfa va deixar el seu lloc al Consell Nacional de Transició. Un òrgan que va crear la mateixa junta militar l'any 2020 com a òrgan legislatiu i que, suposadament, s'encarrega també de la transició del poder militar al poder civil.

En el seu discurs de comiat, Keïfa va explicar que ho deixava per motius personals i va ser en aquell moment quan va reiterar que sempre estaria al costat dels militars de Mali.


Crisi al Sahel

Ara fa més de deu anys, l'any 2012, rebels tuaregs i jihadistes vinculats a les franquícies locals d'al-Qaeda i l'Estat Islàmic van protagonitzar diversos atacs al nord de Mali. Anys més tard els jihadistes van avançar cap al centre del país i a altres països, com Burkina Faso i Níger.

L'any 2020 el president electe malià va ser revocat per un cop d'estat i dos anys més tard França va començar la retirada de les tropes que hi tenia desplegades al·legant "les múltiples obstruccions de les autoritats de transició malianes".

La gota que va fer vessar el got va ser la contractació per part del govern colpista del grup de mercenaris Wagner, quan encara no eren tan coneguts com ara que han guanyat protagonisme amb la guerra a Ucraïna.  

El president rus, Vladímir Putin, i el president malià, Assimi Goïta (Mikhail Metzel/TASS/Reuters)

A banda de Mali, Burkina Faso ha viscut dos cops d'estat durant el darrer any i mig i recentment s'hi ha sumat un altre país de la regió, Níger. Aquest juliol els militars van prendre el poder mentre els manifestants que els hi donaven suport van sortir als carrers amb banderes russes i amb proclames contra França. El nou govern militar ha amenaçat en respondre militarment qualsevol intent de treure'ls del govern i compta amb el suport a Mali i Burkina Faso.

Al llarg de la seva vida, Keïta ha viscut diversos episodis de rebuig pel fet que és albí. Tot i això, va ser la seva dificultat per veure-hi bé el que el va conduir a iniciar-se al món de la música i triomfar especialment a Europa. Viu a Bamako, la capital de Mali, i també té una fundació per a la defensa dels albins.

Aquest mes de juliol Keïta va actuar a Madrid i el 2021 ho va fer a Catalunya, al festival Porta Ferrada de Sant Feliu de Guíxols.

ARXIVAT A:
Jihadisme ÀfricaMali
Anar al contingut