El BCE tanca la barra lliure però manté els tipus d'interès al 0% fins a l'estiu del 2019

El BCE tanca la barra lliure però manté els tipus d'interès al 0% fins a l'estiu del 2019

El BCE tanca la barra lliure però manté els tipus d'interès al 0% fins a l'estiu del 2019

Redacció Actualitzat
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Engegar/Aturar Silenciar Pujar el volum Disminuir el volum Instruccions per interactuar amb el player
imatge

El Banc Central Europeu frena i deixarà de comprar deute dels estats a finals d'aquest any. De moment, manté els tipus d'interès en mínims històrics però els experts llegeixen el canvi de política com un avís que es revisaran a l'alça de cara a l'any que ve.


Pujaran els tipus d'interès? Quan?

És d'esperar que sí, però sembla que molt poc i gradualment. El BCE garanteix que els mantindrà en el 0% almenys fins l'estiu del 2019. A partir de llavors, sembla probable un increment, encara que lleu. El juny del 2014, el BCE va ser el primer banc central que va decidir baixar els tipus d'interès del 0%. Avui, l'índex de serveix per revisar les hipoteques, l'Euríbor, se situa en el -0,181%. Els mínims els va tocar a finals del 2017, amb un tipus d'interès negatiu del -0,194%. Ningú, i menys encara el BCE, vol comprovar què passaria amb empreses, famílies i –sobretot- els estats, si el cost de finançar-se es dispara de cop. Qualsevol moviment serà gradual i avisant amb molt temps d'antelació. Molts analistes interpreten que mentre el BCE mantingui –encara que sigui de paraula- la seva predisposició a actuar en cas d'una nova crisi, els tipus d'interès no poden disparar-se gaire, perquè el mercat interpreta que hi haurà sempre un "backstop", una solució d'emergència.

Com m'afecten tipus d'interès més alts?

S'encareixen els préstecs hipotecaris i del consum, i també el finançament de les empreses i els estats. El Tresor espanyol haurà de pagar una mica més car els préstecs que demana per finançar la despesa pública. Però cal tenir en compte que ara com ara el cost del finançament està en un mínim històric, sense precedents. El BCE vol acabar amb aquest escenari poc convencional i normalitzar-lo. Un cert enduriment de les condicions del crèdit pot refredar l'activitat econòmica, però el banc central interpreta que en les actuals circumstàncies no tindrà efectes perjudicials. De fet, el president del BCE, Mario Draghi, ja va dir durant la seva última roda de premsa a Riga que "la nostra intenció és evitar estretors financeres".

Per la banda de l'estalviador, el canvi d'estratègia del BCE pot comportar millors rendiments per als seus dipòsits. En qualsevol cas, la millora –si arriba- serà molt modesta, tenint en compte que tot apunta a què la pujada dels tipus d'interès serà gradual i es mantindran durant un llarg període al voltant del 0%. Un efecte col·lateral podria ser la devaluació de l'euro respecte al dòlar, tot i que aquí entren d'altres factors que poden condicionar l'abast d'aquesta depreciació. Això ajudaria les empreses europees a exportar més i millor. Ara bé, s'encariran les importacions de petroli i també els viatges als Estats Units.

Què ha decidit el BCE?

Començar a frenar la seva intervenció en els mercats, amb un calendari molt concret. Aquest dijous ha anunciat que deixarà de comprar deute públic i privat a finals d'aquest 2018. Ja des del setembre, reduirà el ritme de compres fins als 15.000 milions mensuals, la meitat que ara. Els tipus d'interès es mantenen en el zero per cent (en mínims històrics), com a mínim fins a l'estiu del 2019. A partir de llavors, s'obre la porta a una lenta pujada del preu del diner. Tot plegat, això sí, si les actuals condicions econòmiques i financeres de la zona euro no canvien. El BCE sempre es deixa un marge de maniobra per desdir-se si les circumstàncies ho aconsellen.

Retirarà, doncs, la respiració assistida a l'economia europea, sobretot a la banca i els estats. Actualment, el BCE compra mensualment 30.000 milions d'euros de deute públic i corporatiu. Quan va començar el seu programa d'intervenció, l'anomenat QE, comprava 80.000 milions mensuals. Diners que han servit per finançar a tipus d'interès molt baixos estats, bancs i empreses.

 

Pujaran els tipus d'interès i l'euríbor?

És d'esperar que sí, però sembla que molt poc i gradualment. El BCE garanteix que els mantindrà en el 0% almenys fins a l'estiu del 2019. A partir de llavors, sembla probable un increment, encara que lleu. El juny del 2014, el BCE va ser el primer banc central que va decidir abaixar els tipus d'interès del 0%. Ara, l'Euríbor és del -0,18%. Ningú, i menys encara el BCE, vol comprovar què passaria amb empreses, famílies i –sobretot– els estats, si el cost de finançar-se es dispara de cop. Qualsevol moviment serà gradual i avisant amb molt temps d'antelació. Molts analistes interpreten que mentre el BCE mantingui –encara que sigui de paraula– la seva predisposició a actuar en cas d'una nova crisi, els tipus d'interès no poden disparar-se gaire, perquè el mercat interpreta que hi haurà sempre un "backstop", una solució d'emergència.

 

Per què va intervenir el BCE?

Per salvar l'euro. El 26 de juliol del 2012, el president del BCE, Mario Draghi, va garantir que faria el que fos necessari ("whatever it takes") per preservar la moneda. "I creguin-me, serà suficient", va assegurar.

El seu discurs històric arribava en plena crisi del deute sobirà, quan els dubtes sobre la solvència de Grècia, Irlanda, Portugal, Espanya i Itàlia havien disparat el cost del deute d'aquests estats fins al punt que tenien greus problemes per finançar-se. El discurs va anar acompanyat, el setembre d'aquell 2012, d'un primer pla per intervenir en els mercats del deute públic (anomenat OMT) que ja va aconseguir transmetre un senyal de calma sense haver de posar-lo en pràctica. Però l'evidència que l'economia de la zona euro no arrencava va portar el BCE ha posar en marxa, el març del 2015, l'anomenat QE, la intervenció massiva en els mercats.

 

 

Què és el QE?

És l'anomenat Quantitative Easing, la fórmula que han utilitzat diversos bancs centrals mundials per enfrontar-se a la crisi financera que va néixer amb la caiguda de Lehman Brothers, el setembre del 2008. Els bancs centrals compren actius financers en el mercat, de manera que posen en circulació més diners, més liquiditat. Amb això es busca reduir els tipus d'interès i també facilitar el crèdit, amb l'esperança que els bancs s'animin a oferir préstecs a empreses i famílies.

 

Quants diners s'ha jugat el BCE per "salvar" l'euro?

Bilions. Amb crèdits per donar liquiditat als bancs (els anomenats LTRO), però també comprant deute de corporacions i, sobretot, dels estats. Ara mateix, aquest programa de compres té 2,431 bilions d'euros invertits.

 

Quant deute espanyol té el BCE?

Ara mateix, el BCE té comprats 244.429 milions d'euros de bons del Tresor. Això representa el 21% de tot el deute espanyol. Quan el banc central abandoni el seu programa de compres, Espanya (com la resta de socis de l'euro), haurà de trobar un comprador alternatiu al mercat per al deute que vagi generant. De moment, els mercats financers no mostren cap senyal de tensió, i els inversors es conformen amb un tipus d'interès molt baix per comprar deute del Tresor. En total, el BCE controla més de 2 bilions de deute públic europeu, sobretot d'Alemanya, França, Itàlia i Espanya (en proporció amb el seu pes a la zona euro).

 

 

Ha funcionat?

Resulta impossible saber què hauria passat sense aquesta intervenció massiva. El cert és que s'ha passat pàgina tant de la crisi financera nord-americana com de la crisi de l'euro, i que en el cas del BCE, la seva intervenció va tallar en sec l'especulació al voltant del deute d'estats com ara Espanya, Itàlia o França, que hauria pogut ensorrar la moneda única. Les veus més crítiques, però, posen el focus en els inconvenients associats a aquesta intervenció; creuen que el BCE (o la Reserva Federal) hauria provocat una transferència massiva de fons públics a operadors privats (sistema financer), generant desigualtats i bombolles d'actius financers (accions, immobles) arreu del món.

 

Si funciona, per què parar?

Pels seus possibles efectes secundaris, com ara transferència de recursos públics al sector privat o bé possibles bombolles financeres per l'excés de liquiditat. Però, sobretot, perquè es tracta de mesures no convencionals, i hi ha molt poca experiència sobre quines poden ser les conseqüències si es continua així durant tants anys. També hi ha crítiques d'estats com Alemanya i d'altres, molt reticents a autoritzar la intervenció del BCE. Consideren que podria estar finançant directament els estats, una circumstància que prohibeixen expressament els tractats. I demanen que el BCE torni a la seva funció habitual, que és mantenir l'estabilitat monetària; és a dir, garantir que la inflació no superi el 2%. I aquesta és la clau. Per justificar la seva intervenció, el president del BCE, Mario Draghi, sempre ha recordat que l'estancament dels preus –la temuda deflació– és encara més perillosa per a l'economia que la inflació. I per tant, justifica l'anomenat QE com l'única via que els preus s'acostin a l'objectiu del 2%.

TEMES:
Economia de butxaca Banca Hipoteques Banc Central Europeu

VÍDEOS RELACIONATS