Diccionari casteller
A
Acotxador: Nen del penúltim pis del castell, que se situa de quatre grapes damunt dels dosos i que permet a l'enxaneta de pujar a sobre seu i coronar el castell. Aquesta denominació és pròpia de Tarragona.
Agulla: 1. Mans que se situa encarat als baixos i, amb els braços estirats, subjecta els genolls del segon per evitar que caigui endavant. 2. Pilar que es forma a l'interior d'un castell construït amb tres o quatre castellers per pis.
Aixecador: Nen del penúltim pis del castell, que se situa de quatre grapes damunt dels dosos i que permet a l'enxaneta de pujar a sobre seu i coronar el castell.
Aleta: Braç alçat de l'enxaneta, que indica que el castell s'ha coronat.
B
Baix: Cadascun dels castellers que ocupen el primer pis del tronc del castell.
Bèstia indomable: Nom donat a la torre de vuit neta.
Brandar: Moviment d'oscil·lació d'un castell.
C
Canalla: Conjunt de membres més joves de la colla, format pels enxanetes, els aixecadors i els dosos.
Cassola o cassoleta: Nen del penúltim pis del castell, que se situa de quatre grapes damunt dels dosos i que permet a l'enxaneta de pujar a sobre seu i coronar el castell. Aquesta denominació és pròpia del Penedès.
Carregar: Aconseguir fer l'aleta en un castell abans de començar a descarregar-lo i, per tant, completar-lo. L'enxaneta ha de tenir els dos peus en contacte amb els dosos perquè el castell es consideri carregat.
Carro gros: Castell format per cinc pisos de quatre castellers cadascun i el pom de dalt. És un quatre de vuit.
Catedral: Castell format per cinc pisos de cinc castellers cadascun i el pom de dalt. És un cinc de vuit.
Clàssica de vuit: Actuació de 3 de 8, 4 de 8 i 2 de 7. Clàssica de 7: actuació de 3 de 7, 4 de 7 i 2 de 6.
Cordó: Cadascun dels grups de castellers que van omplint de manera concèntrica els espais buits que queden a la pinya.
Coronar: Arribar, l'enxaneta, al capdamunt d'un castell, encavalcat damunt l'aixecador amb els peus sobre les espatlles dels dosos o damunt dels peus de l'aixecador.
Crossa: Conjunt de castellers que, situats sota les aixelles dels baixos, reforcen el basament d'un castell.
D
Descarregar: Desfer un castell sense fer llenya, després d'haver-lo carregat.
Dosos: Els dos castellers que ocupen el primer pis del pom de dalt del castell.
E
Enxaneta: 1. Infant que corona un castell. 2. En el cas del Concurs de Castells del 2012, també rep el nom d'enxaneta la moneda utilitzada al servei de bar de la Tarraco Arena Plaça.
Espadat: Figura formada pels castellers que consisteix en un sol casteller a cada pis. Pilar.
F
Faixa: Peça de roba molt més llarga que ampla amb què els castellers se cenyeixen el cos per la cintura, donant-li diferents volts, que serveix per protegir-los els ronyons i l'esquena i és un dels punts de suport dels peus a l'hora de pujar per bastir un castell.
Folre: Conjunt de castellers que reforcen la pinya d'un castell i que serveixen de suport als terços.
G
Gamma extra: És de gamma extra qualsevol castell per damunt del 3 de 9 amb folre. Es consideren de gamma extra alguns castells de 8 pisos, com el 9 de 8 o el 3 de 8 aixecat per sota.
Gralla: Instrument de vent popular que consisteix en un tub de fusta de forma troncocònica, d'uns 35 cm de llargada, reforçat generalment amb dues argolles, que amplifica el so produït en bufar a través de l'inxa.
I
Intent: Castell que ha caigut després del toc de les gralles i abans de ser carregat.
L
Llenya: Un castell fa llenya si cau abans o després de carregar-se.
M
Manilles: Grup reduït de castellers que, situats al nivell dels terços i pel damunt del folre, serveixen de suport als quarts.
Mans: Casteller de la pinya, del folre o de les manilles que treballa bàsicament amb les mans i amb els braços per apuntalar els castellers situats al pis immediatament superior.
Motxilla: És el moment en què l'enxaneta d'un pilar, en descarregar-lo, se situa a l'esquena de l'aixecador.
N
Net: Dit del castell que s'aconsegueix bastir sense el suport de la pinya, o sense folre en cas que habitualment es construeixi amb folre. Un quatre de nou net o sense folre se sol denominar quatre de nou.
P
Pilar: Figura formada pels castellers, que consisteix en un sol casteller a cada pis.
Pinya: Conjunt de persones que sostenen el basament d'un castell.
Plantar: Realitzar un castell.
Pom de dalt: Part del castell integrada pel pis de dosos, el pis d'aixecador i el pis d'enxaneta.
Primeres mans: Mans que se situa darrere el contrafort i, amb els braços estirats, subjecta el segon per les natges.
R
Rengla: Qualsevol de les columnes que formen un castell.
S
Supercatedral: Castell format per sis pisos de cinc castellers cadascun i el pom de dalt. És un cinc de nou amb folre.
T
Torre: Castell format per dos pilars.
Tronc: Part del castell que comprèn des del pis dels baixos fins al pis immediatament anterior al de dosos, i que perfila l'estructura del castell.
Tripleta màgica: 3 de 9 amb folre, 4 de 9 amb folre, 5 de 8
---------------------------------------
Llegenda castellera
f: amb folre
a: amb agulla o pilar al mig
ps: aixecat per sota
fm: amb folre i manilles
fa: amb folre i l'agulla o el pilar al mig
sf: sense folre
sm: sense manilles
fmp: amb folre, manilles i puntals
Fonts: Termcat i pròpies
Acotxador: Nen del penúltim pis del castell, que se situa de quatre grapes damunt dels dosos i que permet a l'enxaneta de pujar a sobre seu i coronar el castell. Aquesta denominació és pròpia de Tarragona.
Agulla: 1. Mans que se situa encarat als baixos i, amb els braços estirats, subjecta els genolls del segon per evitar que caigui endavant. 2. Pilar que es forma a l'interior d'un castell construït amb tres o quatre castellers per pis.
Aixecador: Nen del penúltim pis del castell, que se situa de quatre grapes damunt dels dosos i que permet a l'enxaneta de pujar a sobre seu i coronar el castell.
Aleta: Braç alçat de l'enxaneta, que indica que el castell s'ha coronat.
B
Baix: Cadascun dels castellers que ocupen el primer pis del tronc del castell.
Bèstia indomable: Nom donat a la torre de vuit neta.
Brandar: Moviment d'oscil·lació d'un castell.
C
Canalla: Conjunt de membres més joves de la colla, format pels enxanetes, els aixecadors i els dosos.
Cassola o cassoleta: Nen del penúltim pis del castell, que se situa de quatre grapes damunt dels dosos i que permet a l'enxaneta de pujar a sobre seu i coronar el castell. Aquesta denominació és pròpia del Penedès.
Carregar: Aconseguir fer l'aleta en un castell abans de començar a descarregar-lo i, per tant, completar-lo. L'enxaneta ha de tenir els dos peus en contacte amb els dosos perquè el castell es consideri carregat.
Carro gros: Castell format per cinc pisos de quatre castellers cadascun i el pom de dalt. És un quatre de vuit.
Catedral: Castell format per cinc pisos de cinc castellers cadascun i el pom de dalt. És un cinc de vuit.
Clàssica de vuit: Actuació de 3 de 8, 4 de 8 i 2 de 7. Clàssica de 7: actuació de 3 de 7, 4 de 7 i 2 de 6.
Cordó: Cadascun dels grups de castellers que van omplint de manera concèntrica els espais buits que queden a la pinya.
Coronar: Arribar, l'enxaneta, al capdamunt d'un castell, encavalcat damunt l'aixecador amb els peus sobre les espatlles dels dosos o damunt dels peus de l'aixecador.
Crossa: Conjunt de castellers que, situats sota les aixelles dels baixos, reforcen el basament d'un castell.
D
Descarregar: Desfer un castell sense fer llenya, després d'haver-lo carregat.
Dosos: Els dos castellers que ocupen el primer pis del pom de dalt del castell.
E
Enxaneta: 1. Infant que corona un castell. 2. En el cas del Concurs de Castells del 2012, també rep el nom d'enxaneta la moneda utilitzada al servei de bar de la Tarraco Arena Plaça.
Espadat: Figura formada pels castellers que consisteix en un sol casteller a cada pis. Pilar.
F
Faixa: Peça de roba molt més llarga que ampla amb què els castellers se cenyeixen el cos per la cintura, donant-li diferents volts, que serveix per protegir-los els ronyons i l'esquena i és un dels punts de suport dels peus a l'hora de pujar per bastir un castell.
Folre: Conjunt de castellers que reforcen la pinya d'un castell i que serveixen de suport als terços.
G
Gamma extra: És de gamma extra qualsevol castell per damunt del 3 de 9 amb folre. Es consideren de gamma extra alguns castells de 8 pisos, com el 9 de 8 o el 3 de 8 aixecat per sota.
Gralla: Instrument de vent popular que consisteix en un tub de fusta de forma troncocònica, d'uns 35 cm de llargada, reforçat generalment amb dues argolles, que amplifica el so produït en bufar a través de l'inxa.
I
Intent: Castell que ha caigut després del toc de les gralles i abans de ser carregat.
L
Llenya: Un castell fa llenya si cau abans o després de carregar-se.
M
Manilles: Grup reduït de castellers que, situats al nivell dels terços i pel damunt del folre, serveixen de suport als quarts.
Mans: Casteller de la pinya, del folre o de les manilles que treballa bàsicament amb les mans i amb els braços per apuntalar els castellers situats al pis immediatament superior.
Motxilla: És el moment en què l'enxaneta d'un pilar, en descarregar-lo, se situa a l'esquena de l'aixecador.
N
Net: Dit del castell que s'aconsegueix bastir sense el suport de la pinya, o sense folre en cas que habitualment es construeixi amb folre. Un quatre de nou net o sense folre se sol denominar quatre de nou.
P
Pilar: Figura formada pels castellers, que consisteix en un sol casteller a cada pis.
Pinya: Conjunt de persones que sostenen el basament d'un castell.
Plantar: Realitzar un castell.
Pom de dalt: Part del castell integrada pel pis de dosos, el pis d'aixecador i el pis d'enxaneta.
Primeres mans: Mans que se situa darrere el contrafort i, amb els braços estirats, subjecta el segon per les natges.
R
Rengla: Qualsevol de les columnes que formen un castell.
S
Supercatedral: Castell format per sis pisos de cinc castellers cadascun i el pom de dalt. És un cinc de nou amb folre.
T
Torre: Castell format per dos pilars.
Tronc: Part del castell que comprèn des del pis dels baixos fins al pis immediatament anterior al de dosos, i que perfila l'estructura del castell.
Tripleta màgica: 3 de 9 amb folre, 4 de 9 amb folre, 5 de 8
---------------------------------------
Llegenda castellera
f: amb folre
a: amb agulla o pilar al mig
ps: aixecat per sota
fm: amb folre i manilles
fa: amb folre i l'agulla o el pilar al mig
sf: sense folre
sm: sense manilles
fmp: amb folre, manilles i puntals
Fonts: Termcat i pròpies
