Deu anys de guerra a Txetxènia
La inesperada i dràstica acció terrorista en un teatre de Moscou ha tornat a situar en primer pla de l'atenció internacional la guerra de Txetxènia, un d'aquells conflictes oblidats que no pel fet d'estar absents dels mitjans informatius deixen d'existir. És més, en el cas d'aquesta república caucàsica, ja fa 10 anys que dura i ha provocat desenes de milers de morts.
Al febrer de l'any 2000, l'exèrcit rus plantava la bandera tricolor sobre les teulades de Grozni. Moscou va trigar vuit anys a realitzar aquest gest, vuit anys per conquerir la capital de la república txetxena, reduïda pràcticament a un munt de runa després d'anys de bombardejos indiscriminats sobre el casc urbà.
Dos anys més tard de la reconquesta, el Kremlin encara no ha pogut cantar victòria. Les previsions que Grozni era la clau per dominar la resta del territori rebel han fallat de forma estrepitosa, perquè els independentistes van abandonar el camp de batalla per optar per una guerra de guerrilles.
Per al president Putin, la guerra al Caucas és també una guerra d'honor: salvar el prestigi d'un exèrcit i d'un govern, el de Moscou, que l'any 95 va haver de firmar un alto el foc i el reconeixement "de facto" de la independència txetxena. L'acord va despertar el separatisme a la resta de repúbliques musulmanes del Caucas i va posar en perill el control rus sobre aquesta àrea vital des del punt de vista estratègic i energètic.
Per això, l'any 98, Putin, aleshores primer ministre, va trencar l'acord i es va llançar a una reconquesta que encara no ha acabat i en la qual han mort 4.000 soldats, 14.000 rebels i gairebé uns 100.000 civils. Amb l'excusa de l'11 de setembre, Putin ha reclamat a Washington col·laboració per combatre el terrorisme de signe txetxè, que Moscou ha menyspreat sempre amb els qualificatius de delinqüents i bandits.
