Detectar a temps els brots psicòtics pot evitar esquizofrènia o trastorn bipolar

Salut implica les escoles, les famílies i els serveis socials i de drogues per detectar i millorar els tractaments en la població d'entre 14 i 35 anys
Detectar a temps els brots psicòtics pot evitar esquizofrènia o trastorn bipolar

Detectar a temps els brots psicòtics pot evitar esquizofrènia o trastorn bipolar

Salut implica les escoles, les famílies i els serveis socials i de drogues per detectar i millorar els tractaments en la població d'entre 14 i 35 anys
Actualitzat
La implicació de diversos àmbits de treball ajuden a detectar els casos

La implicació de diversos àmbits de treball ajuden a detectar els casos

La majoria dels brots psicòtics comencen entre els 14 i els 25 anys. Una detecció precoç millora l'evolució; per això, el Departament de Salut vol estendre els programes d'atenció als pacients als CAPs i atendre'ls també en àmbits com el social i psicològic.

El Departament de Salut estendrà a tota la població d'entre 14 i 35 anys l'atenció precoç de trastorns psicòtics just quan comencen, per evitar que la situació dels malalts estigui massa deteriorada. Si no s'hi intervé aviat, el trastorn psicòtic pot derivar en malalties més greus com l'esquizofrènia o el trastorn bipolar.  

És entre els 14 i els 25 anys quan hi ha l'origen d'aquestes malalties. De fet, segons Lluís Lalucat, director mèdic del Centre d'Higiene Mental de les Corts, el 75% dels trastorns mentals en els adults es manifesten en aquestes edats.

 

 

Detectar els indicis previs ajudaria a fer més aviat el diagnòstic, a donar un tractament integral adaptat que facilitaria la recuperació i previndria recaigudes.

Segons Lalucat, els símptomes d'un trastorn psicòtic poden anar des de l'aïllament social o la baixada sobtada de notes, fins a la tristor profunda o el deliri.

"El malalt psicòtic pot percebre sons, veus o imatges que no són a la realitat que parteixen de la seva pròpia distorsió. A vegades hi ha alteracions de l'estat d'ànim, que poden anar des d'un excés d'eufòria fins a una profunda depressió. Això dificulta el contacte amb les altres persones, les relacions personals i la vida col·lectiva. És el grup de trastorns que té pitjor pronòstic."

Aquesta atenció ràpida ja s'ha provat amb 10 programes pilot en CAPs i la millora, segons Maite San Emeterio, cap d'àrea de Salut Mental de les Corts, és molt clara.


"Abans, la majoria de pacients venien ja d'hospitalitzacions que, per a molts d'ells, potser havien estat traumàtiques; venien d'una situació molt aguda, havien deixat estudis, perdut amics o s'havien aïllat. Ara el que veiem és que sobretot venen dels serveis comunitaris, que poden ser escoles o atenció primària."

 

Per aconseguir aquesta atenció més integral, amb la detecció des dels primers símptomes, s'ha aplicat una nova manera de treballar.

S'està al cas del que passa a l'escola o a la feina i a casa i, en cada cas, intervenen psiquiatres, psicòlegs, treballadors socials o especialistes en drogodependències. I ho fan amb un enfocament diferent.


"Abans miràvem només la part patològica del trastorn. Això feia que també la persona tingués una idea de si mateixa, malalta, i no pogués veure les capacitats importantíssimes per desenvolupar-se a la vida. Si no tenim en compte això, estem estigmatitzant també."

 

A Catalunya es detecten 18 casos nous de trastorns psicòtics per cada cent mil habitants cada any. S'estima que el 3,5% de la població pot tenir-ne al llarg de la vida.

Entre les causes que poden desencadenar un brot psicòtic hi ha la genètica del pacient, la biografia, la vivència de situacions d'estrès i també el consum de drogues.

Sobretot s'ha detectat la relació entre el consum de cànnabis i els brots psicòtics. Un 5% per cent dels consumidors amb predisposició que en consumeixin dosis altes i continuades han tingut un brot psicòtic.

TEMES:
Salut