Un assistent al Gamelab, amb unes ulleres de realitat virtual (ACN/Pau Cortina)
Un assistent al Gamelab, amb unes ulleres de realitat virtual (ACN/Pau Cortina)

Arriba el Gamelab, epicentre de la dècada prodigiosa del sector dels videojocs a Catalunya

Barcelona acull aquesta setmana el Gamelab, el congrés que ha tingut més capacitat per ubicar la ciutat al mapa internacional dels videojocs

Actualitzat

En la darrera dècada, Catalunya s'ha consolidat com un hub del videojoc del sud d'Europa. Aquest 2023 va començar amb l'estudi barceloní Herobeat Studios recollint un premi Bafta pel seu títol "Endling - Extinction is forever". Va seguir amb la notícia de la creació d'un nou estudi de la companyia xinesa NetEase Games a la capital, així com la publicació de títols fets aquí i esperats internacionalment, com "After us", dels Piccolo Studio, o "Disney Speedstorm", desenvolupat per l'estudi barceloní de l'empresa Gameloft.

Algunes fites clau que han donat lloc a aquesta trajectòria d'èxit enguany compleixen 10 anys.

La darrera edició del Llibre Blanc del Desenvolupament Espanyol de Videojocs, presentada aquest mateix mes de juny per l'associació DEV, explica que Catalunya és la comunitat de l'Estat que més factura en aquest sector. És responsable del 52% dels més de 1.200 milions d'euros facturats i, per tant, supera la resta d'autonomies sumades.

Segons el mateix informe, també és el principal pol de creació de feina del sector. Concentra el 48% dels treballadors de l'Estat i gairebé duplica la segona posició, ocupada per Madrid, amb un 26%.

Aquestes xifres, així com les notícies que es van publicant de manera prou habitual relatives a empreses internacionals que instal·len seus a Barcelona, tenen fonaments que es poden considerar sòlids, són diversos i van molt més enllà de la sempre valorada qualitat de vida mediterrània.

Escoltant agents rellevants del sector, tant d'empreses com d'administracions, universitats i esdeveniments, acostumen a emprar una mateixa paraula clau, tot i tenir objectius diversos: ecosistema.

Dues persones jugant a un videojoc, al Gamelab de l'any 2018
Dues persones jugant a un videojoc al Gamelab de l'any 2018 (ACN/Pere Francesch)


Formació de professionals

A Catalunya s'ofereix, des de fa una dècada, formació a diversos nivells per als principals perfils que necessita el sector dels videojocs. D'una banda, s'imparteixen graus i màsters en disseny i desenvolupament de videojocs a les principals universitats, i de l'altra, també hi ha diverses especialitats relacionades amb aquest sector en Cicles Formatius de Grau Superior.

Des de fa una mica més de cinc anys, doncs, cada curs es titulen més d'un centenar de candidats a ser nous professionals que poden emprendre amb els seus projectes, formar part de les més de 150 empreses llistades a Catalunya que fan videojocs o també integrar-se en altres sectors que necessitin incloure propostes de gamificació, entorns de simulació o experiències d'art digital als seus projectes.


Rol de les administracions

Enguany també fa una dècada que es va crear l'Àrea de Cultura Digital de l'ICEC, que considerava els videojocs com a obres culturals. Posteriorment, el 2021, va néixer la Direcció General d'Innovació i Cultura Digital, dins del Departament de Cultura de la Generalitat. Aquest equip, liderat per Marisol López, coneix bé els agents de l'ecosistema i impulsa iniciatives de consens. L'objectiu és vehicular-les en una cadena de valor en què el talent i el finançament puguin trobar-se i sorgeixin tant empreses com projectes millors.

Per centralitzar aquestes iniciatives van crear una eina fonamental: la Taula del Videojoc, un seguit d'accions degudament coordinades, amb l'objectiu d'elaborar i fer seguiment de les mesures més adequades d'impuls i suport. I val a dir que aquesta feina és aplaudida majoritàriament pel sector, com es va poder copsar a la darrera Gala del Videojoc Català, celebrada el mes de desembre passat al Gran Teatre del Liceu.

Punts de trobada i esdeveniments

En una dècada el sector ha crescut tant que combina disciplines tan diverses com l'artística, la tècnica i la gestió, i empreses que van des de multinacionals fins a petits estudis indie tenen els seus problemes i oportunitats. És per això que necessiten unes bones connexions, tant internes com amb l'exterior, per seguir avançant.

Per això, tot i que en alguns casos ja estaven consolidats abans de la pandèmia, hi ha un creixement destacable d'esdeveniments que serveixen com a punt de trobada dels professionals i els aspirants a ser-ho. Així poden satisfer les seves inquietuds i necessitats: des de mostrar les darreres produccions de les empreses indie, com es fa a l'IndieDevDay, fins a promocionar els videojocs que incorporen el català al SaGa. I no tot passa a Barcelona, ja que iniciatives com el VAG, que se celebra a Amposta, creixen de manera considerable en cada edició.

Participants al Saló del Gaming (SAGA), durant una partida en equip
Participants en el Saló del Gaming (SaGa) durant una partida en equip (ACN/Gerard Artigas)

Aquest mes de juny, del dia 28 al 30, es torna a celebrar el Gamelab, l'esdeveniment que fins ara ha tingut més capacitat d'ubicar Barcelona al mapa internacional. Creat el 2005, i després d'haver fet una parada per la pandèmia, tornarà amb ponents rellevants a escala internacional, com ara Peter Molyneux, responsable de videojocs com Fable i Populous, o Ian Livingstone, que ha participat en alguns jocs de Tomb Raider i Dungeons & Dragons.

També hi participaran alguns dels professionals més destacats de l'Estat, com Enric Àlvarez, que des de l'estudi Mercury Steam ha desenvolupat títols de franquícies de renom com Castlevania o Metroid; Eva Gaspar, CEO de l'estudi barceloní Abylight, o Marie-Thérèse Cordon, Global Talent Special Projects Director a Ubisoft.

Gamelab és un esdeveniment amb enfocament B2B, és a dir, més que presentar estrenes per als consumidors té per objectius donar a conèixer les principals tendències del mercat, promoure la col·laboració entre professionals i generar oportunitats de negoci. I per primera vegada serà d'accés gratuït.

Cal esperar, doncs, que la celebració dels 10 anys d'aposta de Catalunya pel sector del videojoc pugui seguir comptant, a més de tan bones xifres de facturació i ocupació com indiquen els resultats publicats, amb videojocs de qualitat per poder gaudir jugant-hi.

Per cert, la portada del Llibre Blanc del Desenvolupament Espanyol de Videojocs d'enguany homenatja "Endling – Extinction is forever", un títol creat a Barcelona per Herobeat Studios que va ser a la incubadora Game Bcn, promoguda per l'Ajuntament de Barcelona i el Departament de Cultura de la Generalitat. I aquest mes de febrer va guanyar un premi Bafta al millor videojoc amb missatge. Una mostra més de la importància d'un ecosistema i una cadena de valor que cal seguir vehiculant.

La portada del Llibre Blanc del Desenvolupament Espanyol de Videojocs 2022

 

 

ARXIVAT A:
VideojocsGamelab
Anar al contingut