Científics nord-americans aconsegueixen convertir cèl·lules vives ordinàries en productores d'insulina

Gran avenç en la medicina regenerativa. Científics nord-americans han aconseguit convertir cèl·lules vives ordinàries en cèl·lules capaces de produir insulina, un descobriment que ajudarà en la lluita contra la diabetis. Per aconseguir-ho, els investigadors han utilitzat tres gens d'un virus comú per transformar cèl·lules exocrines, que cobreixen el 95% del pàncrees, en cèl·lules beta, minoritàries en el cos però que són les que produeixen insulina. Les cèl·lules beta són les primeres que desapareixen en els pacients que pateixen la diabetis coneguda com a juvenil, quan les cèl·lules beta del pàncrees ja no produeixen insulina perquè el sistema immunitari del cos les ha destruït.
Científics nord-americans aconsegueixen convertir cèl·lules vives ordinàries en productores d'insulina
Estats Units

Científics nord-americans aconsegueixen convertir cèl·lules vives ordinàries en productores d'insulina

Gran avenç en la medicina regenerativa. Científics nord-americans han aconseguit convertir cèl·lules vives ordinàries en cèl·lules capaces de produir insulina, un descobriment que ajudarà en la lluita contra la diabetis. Per aconseguir-ho, els investigadors han utilitzat tres gens d'un virus comú per transformar cèl·lules exocrines, que cobreixen el 95% del pàncrees, en cèl·lules beta, minoritàries en el cos però que són les que produeixen insulina. Les cèl·lules beta són les primeres que desapareixen en els pacients que pateixen la diabetis coneguda com a juvenil, quan les cèl·lules beta del pàncrees ja no produeixen insulina perquè el sistema immunitari del cos les ha destruït.

Amb aquesta tècnica, que ara per ara només s'ha aplicat en ratolins, els científics de la Harvard Medical School i l'Hospital Infantil de Boston han aconseguit modificar cèl·lules vives en productores d'insulina, sense necessitat d'utilitzar cèl·lules mare, que fins ara havien estat imprescindibles en tots els intents per regenerar teixits. Així doncs, els especialistes creuen que aquest descobriment obre la porta a utilitzar aquesta tècnica, anomenada "reprogramació directa", amb altres tipus de cèl·lules humanes del fetge o de la pell.

L'estudi, publicat ara a la revista "Nature", s'ha fet amb ratolins diabètics que no tenien la insulina necessària que produeixen les cèl·lules del pàncrees per ajudar al cos a convertir aliments en energia. La dificultat amb què van topar els experts, però, va ser trobar gens que fessin funcionar les cèl·lules beta perquè fabriquessin insulina ja que, tot i que cada gen té un codi genètic complet, només n'hi ha alguns que treballen en el moment de produir-la. Dels més de 1.000 gens estudiats, només en necessitaven tres: Ngn3, Pdx1 i AFP.

Els científics van introduir els tres gens a través del virus d'un constipat perquè arribessin als sucs gàstrics on hi ha les cèl·lules exocrines. Una vegada dins del cos, van descobrir que un 20% de les cèl·lules exocrines es van convertir en cèl·lules beta capaces de produir insulina, reduint així l'augment dels nivells de sucre a la sang dels ratolins. Les cèl·lules beta són les primeres que desapareixen en els pacients que pateixen la diabetis coneguda com a juvenil. En aquest tipus de diabetis, aquestes cèl·lules del pàncrees ja no produeixen insulina perquè el sistema immunitari del cos les ha destruït en un procés autoimmune.

Els investigadors creuen que aquesta tècnica ja podria aplicar-se a les persones que per si soles poden produir una mica d'insulina. Pel que fa a les persones que no, és a dir, les que pateixen diabetis del tipus 1, encara cal estudiar com es podria evitar l'autoatac que farien les defenses del cos a les cèl·lules beta, que les destruiria.

En qualsevol cas, abans de començar a aplicar aquest descobriment als humans, els científics volen trobar la manera de transformar cèl·lules sense necessitat d'utilitzar un virus.