Cardona mostra per primer cop una selecció de prop d'un miler de retrats desconeguts de la Guerra Civil

Cardona mostra per primer cop una selecció de prop d'un miler de retrats desconeguts de la Guerra Civil

Cardona mostra per primer cop una selecció de prop d'un miler de retrats desconeguts de la Guerra Civil

Pla general d'una de les parets de l'exposició 'Rostes de guerra' amb alguns dels retrats que es poden veure. Imatge del 18 d'abril del 2017. (Horitzontal)

Pla general d'una de les parets de l'exposició 'Rostes de guerra' amb alguns dels retrats que es poden veure. Imatge del 18 d'abril del 2017. (Horitzontal)

ACN Cardona.-"Una exposició plena d'incògnites". Així és com el regidor de Patrimoni de l'Ajuntament de Cardona, Joan Hernàndez, defineix la mostra 'Rostres de Guerra', que es pot veure fins al 7 de maig a la Sala dels Arcs del consistori cardoní. Es tracta d'una exposició fotogràfica de 48 dels 969 retrats que componen un fons, l'autor del qual es desconeix, i que s'ha conservat a l'Arxiu Històric de la localitat des que, als anys 60, un desconegut el va cedir a l'Ajuntament. Són imatges de diferents persones que es trobaven a la població durant el període 1936-38, en plena Guerra Civil espanyola. Milicians anarquistes, membres de la majoria d'opcions polítiques de l'època, cardonins, soldats i joves víctimes del conflicte i, entre ells, només el rostre d'una dona. Ara, l'Ajuntament de Cardona ha volgut recopilar part d'aquestes fotografies en una exposició. L'objectiu, segons ha explicat Hernández, és dignificar la seva memòria.

Als anys 60, un desconegut va entregar a l'Ajuntament de Cardona un fons amb prop d'un miler de fotografies amb retrats de gent del municipi. Ningú va buscar el passat d'aquestes persones fins l'any 2007, quan el director de l'Arxiu Històric Municipal, Andreu Galera, va decidir digitalitzar els arxius i va descobrir que els retrats eren de gent que va viure a Cardona entre el 36 i el 38, en plena Guerra Civil. Del total de 969 fotografies, se'n van aconseguir identificar unes 400 gràcies al suport de la gent gran del municipi, però la resta continuen en l'anonimat. A l'exposició només es mostren 48 dels 969 retrats dels quals es disposa, però des d'un ordinador es poden observar totes les imatges i ampliar-les per veure tots els detalls. A més, com que un dels objectius de la mostra és conèixer la identitat dels 400 retrats fins ara no identificats, s'ha obert un compte a Instagram (@rostresdeguerra) on cada dia es penja una de les imatges de l'exposició i s'aporta tota la informació de la qual es disposa per veure si algú pot relacionar i identificar els rostres. Un fons únic per la qualitat i la quantitat de fotografies El regidor de Patrimoni, Joan Hernàndez, ha assegurat a l'ACN que el fons del qual es disposa a Cardona és "únic" per la qualitat i la quantitat de fotografies. "Podem apreciar molt bé els detalls de la fotografia, i poder disposar de gairebé 1.000 fotos de la gent que hi havia a Cardona, quan en aquell moment només hi vivien unes 4.000 persones. És com poder tenir una mostra molt gran dels veïns de la ciutat en aquell moment". Pel que fa a la datació, les imatges es van fer en un llarg període de temps, ja que en els retrats apareixen des de personatges amb abrics fins a d'altres amb mànigues de camisa. En la majoria de casos, són retrats de tres quarts, els fotografiats es troben mirant a la càmera i asseguts en una cadira davant un fons neutre. La presència entre els retratats, per exemple, de persones com el director de les Mines de Cardona de la Unión Española de Explosivos, José Aramburu Luque, que va fugir de la localitat el juliol del 1936, després de l'alçament militar, contrasta amb la presència de nombrosos militants de la CNT i membres del PSUC, partit creat el mateix juliol de 1936. D'entre les fotografies que configuren el fons, destaquen un conjunt de 190 militars. A finals de 1937, es va instal·lar a Cardona el segon batalló disciplinari de l'Exèrcit de la República, dirigit per Rafael Miralles Bravo. Aquests batallons de presoners estaven integrats per soldats que havien desertat, delinqüents comuns o persones considerades feixistes que s'havien intentat evadir de la zona republicana. En total uns 2.500 presos vigilats per 200 soldats que havien estat declarats no aptes per anar al front. Tot i que molts d'aquests presoners foren destinats a realitzar treballs de fortificacions i carreteres lluny de Cardona, durant dos dies el castell fou un centre de detenció de presoners. L'exposició ha despertat un enorme interès i, en només deu dies, ja hi han passat més de 2.000 persones. Actes per a la memòria històrica L'Ajuntament de Cardona té previst aprovar una moció el proper 4 de maig per presentar-se com acusació en la causa judicial oberta a l'Argentina contra els crims del franquisme. A més, l'endemà, 5 de maig, és farà un acte d'homenatge a l'únic alcalde cardoní afusellat durant la repressió del franquisme, es tracta de Joan Torrents i Macià, besavi de l'actual alcalde i que fou afusellat al camp de la Bota el 5 de maig del 39.