Cardiopatia isquèmica, demències i ictus, principals causes de mort a Espanya
L'esperança de vida és 85,6 anys en dones i 80,3 anys en homes, la quarta més elevada del món
La cardiopatia isquèmica va ser la primera causa de mort a Espanya l'any 2016. Se li han d'atribuir el 14,6% de les 418.516 morts produïdes aquell any. També va ser la segona causa d'anys de vida ajustats per discapacitat (AVAD), una mesura que expressa el nombre d'anys perduts a causa de mala salut, discapacitat o mort prematura. En aquest àmbit, la primera causa van ser els mals d'esquena i de cervicals.
Són informacions que es desprenen de l'Estudi de la Càrrega de Malaltia a Espanya, publicat a la revista Medicina Clínica.
L'Estudi de la Càrrega de Malaltia -en anglès, Global Burden of Disease o GBD- és una avaluació anual, exhaustiva i revisada de les tendències mundials en salut. Proporciona estimacions globals i nacionals sobre 333 malalties i 84 factors de risc a 195 països i territoris de tot el món.
Els autors de l'article han utilitzat les estimacions per resumir l'estat de la salut poblacional a Espanya el 2016 i descriure les tendències produïdes des de 1990 fins aquell any.
De les més de quatre-centes mil morts que es van produir, el 80,5% van ser de persones de setanta anys o més. Com a causes, molt a prop de la cardiopatia isquèmica se situen l'Alzheimer i altres demències, amb el 13,6%. A més distància hi ha l'accident cerebrovascular o ictus, amb el 7,1%, la malaltia pulmonar obstructiva crònica, amb el 6,9%, i el càncer de pulmó, causant del 5,0% de les morts.
Atenent a l'evolució, els accidents de trànsit van baixar del lloc 8 al 32 i la diabetis del 6 al 10. En canvi, es van produir increments importants en el nombre de morts per altres càncers, infeccions respiratòries del tracte inferior, malaltia renal crònica i altres malalties cardiovasculars.
En el cas de l'AVAD, després del mal d'esquena i i de la cardiopatia isquèmica apareixen l'Alzheimer, els trastorns dels òrgans sensorials i el càncer de pulmó. En canvi, els accidents de trànsit van caure de posició 4 a la 16 i els trastorns congènits, de la 17 a la 35.
Quant als factors de risc, hi ha diferències per gènere. En els homes, la principal és el tabaquisme -tot i haver disminuït del 41% al 26%-, seguit pel consum d'alcohol i drogues, la hipertensió i els riscos dietètics. En les dones, el principal és l'obesitat, seguida de la hipertensió, els riscos dietètics, la glucèmia en dejú elevada, el consum d'alcohol i drogues i el tabac. Aquest darrer va disminuir lleugerament en els dones, del 21% al 17%. La contaminació de l'aire apareix en la desena posició entre els factors de risc tant en homes com en dones.
Pel què fa a l'esperança de vida, el 2016 era de 80,3 anys en homes i de 85,6 anys en dones, la quarta més elevada del món. L'esperança de vida en salut completa era 71 i 74 anys, respectivament.
En el seu article, els autors inclouen altres consideracions. Així, sobre l'impacte de la crisi econòmica en la salut, futurs estudis podrien investigar més a fons el paper de l'Estat del Benestar espanyol:
"A través de diversos mecanismes de protecció social, com pensions, assegurança de desocupació, incapacitat laboral, entre altres, podria haver actuat com un esmorteïdor davant dels efectes negatius de la crisi econòmica."
També consideren necessari que, com a altres països, s'obtinguin dades a nivell subnacional, cosa que presenta diversos beneficis:
"Permet avaluar les desigualtats socials i ampliar les oportunitats d'aprenentage a nivell regional respecte a la planificació de la salut i la provisió de serveis de salut pública i assistència sanitària, que a Espanya es gestiona a nivell de les comunitats autònomes."
