Baltasar Pedrosa mostra a Sitges el primer llargmetratge manga produït a Espanya, "Gisaku"

El cinema d'animació té com a país model del gènere el Japó. Per això sobta tant l'arriscada aposta d'Espanya i més concretament de la productora Filmax, en fer "Gisaku". La cinta, al més pur estil manga, recull com diu el seu director, Baltasar Pedrosa, el millor del registre japonès anime i "un sabor llatí, nostre". I tot això, realitzat en només vint mesos, la meitat del que és habitual en una pel·lícula d'animació. "Gisaku", presentada fora de concurs, en la secció "Anima't" del festival, s'inspira en una història real, i explica les aventures d'un samurai que és teletransportat a Espanya al segle XVII. Segons el seu director, la pel·lícula està dirigida al públic japonès, on ja ha tingut una molt bona acollida i a Espanya, a part de l'estrena al Festival de Sitges, trigarà un mes més a poder-se veure. Sitges també ha projectat, en la secció "Fantàstic", la història "The piano tuner of the earthquakes", dels germans Quay. Una història barroca on una cantant d'òpera és assassinada en plena actuació. El jove protagonista, afinador de pianos, haurà d'aconseguir que la cantant ressusciti. Els germans Quay han explicat que es tracta d'una història escrita fa deu anys que va tenir problemes per aconseguir productors interessats fins que Terry Gilliam va decidir participar-hi. La cinta combina molts dels ingredients habituals en el cinema de Timothy i Stephen Quay, és a dir, el món microscòpic, l'univers dels autòmats i els paisatges d'una illa remota amb els colors coure, or i verd dels boscos. La mitologia i les llegendes gal·leses fan acte de presència a Sitges de la mà del canadenc John Fawcett i la seva pel·lícula "The Dark". Una cinta que narra la història d'una mare i una filla que volen cap a Gal·les per retrobar-se amb l'exmarit per refer les seves vides plegats. Desafortunadament, la filla és arrossegada pel mar i la mare no la dóna per morta malgrat l'evidència i farà tot el possible perquè visqui. Fawcett diu que es va sentir atret per la narració de la novel·la "Sheep", en què s'inspira el film, ja que és "una història de terror sobrenatural ambientada en un entorn rural, que comporta una atmosfera claustrofòbica i d'incertesa". Si a "Pájaros", Hitchcock va aconseguir que el públic sentís veritable terror dels ocells, Fawcett ha volgut fer el mateix amb les ovelles. A veure si el públic li dóna la raó.