Augmenta un 20% la dotació per a Sanitat, la tercera part del pressupost del govern

El programa d'inversions en sanitat inclou les actuacions que estan ara en execució o redacció de projecte, com centres al Baix Llobregat, Igualada, Mollet, Santa Coloma, Salt, el Baix Penedès, Amposta, el nou Sant Pau de Barcelona o la reforma de Bellvitge i altres hospitals de l'ICS. També comprèn, entre d'altres, la construcció dels nous centres sociosanitaris de Tarragona, Viladecans, Esplugues i l'Hospitalet de Llobregat, i la reconversió dels hospitals psiquiàtrics. Els fons que es destinaran a la sanitat de Catalunya per a aquest any són de més de 6.500 milions d'euros, una xifra que s'emporta més de la tercera part del pressupost global de la Generalitat. Això significa un 20% més de diners que el pressupost inicial de l'any passat. Si la xifra es repartís entre tots els catalans, equivaldria a una despesa per cadascú de prop de 1.030 euros, 170.000 de les antigues pessetes. El 20% del pressupost és per a l'atenció primària, el 24% per a la despesa farmacèutica i el 53% per als especialistes. La resta, per a administració i altres prestacions. El personal s'augmentarà en 110 metges de família, 23 pediatres i 27 administratius. Es faran més intervencions per escurçar les llistes d'espera, amb un capítol especial per a les pròtesis de genoll. Al costat de Portugal, Espanya és l'únic país de la Unió Europea on els ciutadans no han de pagar per rebre atenció sanitària pública: ni en cas d'hospitalització, ni per visitar un metge especialista o fer-se anàlisis clíniques. La fórmula del copagament s'ha estès a Europa molt més enllà dels medicaments. A Holanda, per exemple, en cas de necessitar atenció hospitalària, transport en ambulància o l'atenció d'un especialista, el ciutadà paga un 20% dels costos que aquest servei comporta a la sanitat pública. En major o menor mesura, també a Alemanya, Bèlgica, França i Itàlia es paga per accedir a determinats serveis sanitaris públics. Espanya i Portugal, els únics països que no fan pagar res a la UE La participació dels ciutadans en el pagament dels medicaments està força estesa arreu de la Unió Europea. De fet, catorze països ja ho tenen implantat. Les fórmules que s'apliquen són molt diverses: ja sigui a través del pagament d'una quota fixa per recepta o d'un determinat percentatge del preu del medicament, que normalment és més reduït en fàrmacs de primera necessitat i per a col·lectius econòmicament més febles. A diferència de l'estat espanyol, els pensionistes també sufraguen part de la seva despesa farmacèutica en països com Bèlgica o França. Espanya és entre els països de la Unió Europea on els ciutadans paguen un menor percentatge de la despesa que es fa en medicaments. Poc més del 27%. Només hi ha al darrere Luxemburg i Irlanda. A l'altre cantó, hi ha països com França o Itàlia, on els malalts assumeixen fins al 60% del preu. L'objectiu, segons els governs, no és augmentar la recaptació, sinó aconseguir que els ciutadans facin ús dels serveis sanitaris i de la demanda de medicaments només quan és necessari.