Adéu o fins aviat?

Fins ara se n'havia sortit. Més d'una i de dues reunions de la cúpula directiva de la patronal espanyola dels últims mesos s'havia venut com a "dia clau pel futur del president", però els que tant el criticaven pel darrere, els que, primer fora de micròfon i després més obertament, deien que els problemes judicials de Gerardo Díaz Ferrán feien mal a la institució, callaven quan arribava l'hora de plantejar al comitè o a l'assemblea la conveniència de la seva continuïtat. Això és el que argumentava Díaz Ferrán quan algú li demanava per què no dimitia; deia que ningú l'hi demanava i, per tant, se sentia totalment legitimat per continuar defensant els interessos dels empresaris.

Però el que va començar com un moviment tímid d'oposició amb el tancament sobtat d'Air Comet durant les festes de Nadal de l'any passat, ha anat creixent en la mateixa mesura que han augmentat els problemes econòmics del tercer president de la CEOE que, com a copropietari de Marsans, en poc temps ha perdut dues aerolínies: Aerolíneas Argentinas i Air Comet. A més, li han intervingut una asseguradora, ha hagut de vendre el grup Marsans en perill real de fallida i ja té una condemna judicial, que l'obliga a pagar el sou d'un treballador de la seva butxaca.

La situació dins la patronal havia arribat, doncs, a un punt que exigia solucions. El "no passa res" ja era inviable.

Una dimissió era un fet impensable pel mateix Díaz Ferrán i ningú hauria gosat fer-lo fora. Per tant, l'única opció vàlida, la solució més neutra, és la que s'ha pres: s'ha convençut Díaz Ferrán perquè avanci 3 anys les eleccions. El que no sabem ara és si això representa el seu adéu a la CEOE o el començament del procés per buscar nous suports i tornar-se a presentar.