Egipte: De la Primavera Àrab, al cop d'Estat i al bany de sang

Egipte: De la Primavera Àrab, al cop d'Estat i al bany de sang

Egipte: De la Primavera Àrab, al cop d'Estat i al bany de sang

Televisió de Catalunya Actualitzat
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Engegar/Aturar Silenciar Pujar el volum Disminuir el volum Instruccions per interactuar amb el player
imatge
El Caire, Egipte. L'excèrcit ha complert la seva amença. Aprofitant les primeres hores del dia, ha entrat als campaments on els partidaris de Mohamed Mursi s'hi estaven des del juliol, en protesta pel cop d'estat que va derrotar el president. El balanç, un autèntic bany de sang.

Però, com s'ha arribat fins aquí?

Només un any va durar el poder dels Germans Musulmans i de Mohamed Mursi, el primer president elegit democràticament a Egipte. La por de caure en una dictadura religiosa (islamista) i d'arribar al col·lapse financer va tornar a omplir els carrers del Caire de joves i liberals laics. Tahrir, el símbol de la caiguda de Mubarak, tornava a cridar a la revolució, aquest cop contra els islamistes. L'exèrcit mou fitxa i el 3 de juliol un cop d'estat destitueix Mursi, que és detingut i traslladat a un lloc indeterminat. Els militars, sempre el poder a l'ombra, escapcen la cúpula dels Germans Musulmans, suspenen la Constitució i constitueixen un govern de tecnòcrates amb el cap del Constitucional com a president interí.

A Tahrir ho celebren mentre que a Ciutat Nasser desenes de milers de persones exigeixen la restitució de Mursi. El pols al carrer entre partidaris i detractors dels islamistes és només un símptoma de la creixent polarització de la societat egípcia, que lluita per definir la seva identitat nacional després de dècades sota Mubarak. La paradoxa és que els mateixos que van fer la primavera a Tahrir són els que ara donen suport al cop, que torna a situar l'antic règim al poder. La tensió és creixent al carrer. Els enfrontaments entre un bàndol i l'altre i també amb les forces de seguretat causen més de 250 morts en tan sols un mes.

Els partidaris de Mursi es fan forts en dues places del Caire, mentre que la comunitat internacional i l'ONU demanen l'alliberament del president islamista. És llavors quan la justícia l'acusa formalment de segrest i assassinat. Un moviment que incendia encara més els ànims. La comunitat internacional intenta, sense èxit, mediar en el conflicte. Els Germans Musulmans es neguen a parlar mentre Mursi continuï detingut. Postures enfrontades i, ara per ara, irreconciliables que després d'episodis com el d'avui encara fan més difícil la transició a Egipte.

VÍDEOS RELACIONATS