"Sense ficció" emet "Peret, jo soc la rumba", un retrat del "rei" de la rumba catalana
Demà, a les 22.05, "Sense ficció" emetrà la coproducció de TV3 "Peret, jo soc la rumba". Andreu Buenafuente és el narrador del documental de Paloma Zapata que explica l'aventura artística i personal de Peret, l'artista que amb una mica de mambo, un raig de "tanguillo" i un pessic de rock va crear la rumba catalana.
El 1968, un nou so va conquerir els escenaris de mig món: la cançó "Borriquito" es va sentir aquell any en emissores de tot Europa i l'Amèrica Llatina i va arribar a estar set setmanes a les llistes de grans èxits d'Alemanya i Holanda. Els seus intèrprets: tres gitanos catalans que, amb només una guitarra a ritme de ventilador i dos "palmeros", entonaven un nou gènere musical que barrejava l'ímpetu del rock, el sabor dels ritmes caribenys i el seu estil d'arrel: flamenc, o gitano.
Aviat els mitjans de comunicació batejaven el nou gènere com a "rumba catalana". El seu artífex, un gitano català conegut com Peret, nascut a les barraques de Mataró i criat al carrer de la Cera, un dels guetos gitanos de Barcelona, lloc on la comunitat romaní es va establir per primera vegada a la península Ibèrica fa més de 400 anys.
50 anys després de l'èxit de "Borriquito", els nets del mestre protagonitzen un retrat íntim de la família de Peret, amb Andreu Buenafuente com a narrador. El títol no deixa lloc a equívocs: aquest és un retrat íntim i alhora un homenatge a Pere Pubill Calaf, Peret per al món sencer, el rei de la rumba catalana per a la història.
Amb la complicitat dels seus nets i d'amics com el Petitet, Justo Molinero i, fins i tot, el seu sastre favorit del barri de Sant Antoni, el documental relata molt de prop la "vida de pel·lícula" de Peret a base de xerrades casolanes i sobretaules al bar, així com d'una carretada de material d'arxiu i, fins i tot, de divertides dramatitzacions. Dels corrals de Mataró ("on només hi havia rates i fam") al carrer de la Cera del Raval; dels anys de joventut entre prostitutes, partides de cartes i venda ambulant als bolos per als turistes de Calella; de la invenció d'una nova i engrescada rumba gitana que bevia de Pérez Prado i Elvis (molt diferent de la rumba flamenca que feien els altres) a la campanada amb el "Borriquito" i les gires internacionals amb els seus fidels "palmeros", el Toni i el Huesos; de l'actuació forçosa a Eurovisió al seu llarg retir per convertir-se en pastor evangelista i el seu sonat retorn juntament amb Los Amaya i Los Chipén.
Déu, la família i la rumba és el triumvirat que presideix una pel·lícula que no esquiva explicar l'amargor amb què Peret va viure l'absurda polèmica per la paternitat de la rumba catalana amb la qual alguns volien enfrontar-lo amb el Pescadilla. Un documental que descriu una personalitat complexa, fruit de la tensió entre el món gitano i el món paio, entre la pobresa i la riquesa, entre la veritat i la picaresca.
El documental ha estat exhibit internacionalment al MUVI (Festival Internacional de Música no Cinema) de Lisboa; al BAFICI, el Festival de Cinema Independent de Buenos Aires; al Festival Internacional de Cinema de Guadalajara, Mèxic, i a l'Spanish Film Festival d'Austràlia.
"Peret, jo soc la rumba", escrit i dirigit per Paloma Zapata, és una coproducció de TV3 i TVE produïda per la Fábrica Naranja de Películas, amb la col·laboració de Fundació SGAE i la família Pubill, i el suport de l'ICEC, l'Ajuntament de Mataró i l'Institut Ramon Llull.
#SenseFiccióTV3
