Programació especial amb motiu del Dia Internacional de l'Eliminació de la Violència contra la Dona, a TV3 i Catalunya Ràdio
Demà se celebra el Dia Internacional de l'Eliminació de la Violència contra la Dona. Per aquest motiu, TV3 i Catalunya Ràdio han preparat una programació especial
TV3
Tota aquesta setmana, i especialment demà dijous dia 25 de novembre, els Informatius de TV3, i alguns programes, com el "Tot es mou", estan emetent reportatges vinculats amb la temàtica de la violència contra la dona. A més, demà al matí se seguiran els actes i les convocatòries de les institucions, com la que es farà a la plaça de Sant Jaume, a les 12.00.
També es farà el seguiment de la manifestació convocada a les 18.30 de la tarda, tant pel canal 324 com des del "Tot es mou".
Diumenge 28 de novembre
"Violadors en bandada" (Diumenge, a les 22.05)
El "30 minuts" estrenarà "Violadors en bandada", un reportatge de TV3 produït per Goroka. Un treball d'Amanda Sans Pantling en què s'analitzarà en profunditat què hi ha darrere d'una violació en grup i quins són els elements que conflueixen en aquest tipus d'agressions, que no són noves però sí cada vegada més extremes.
Home. Jove. Integrat en la societat. Se sent impune. S'atreveix a fer en grup el que mai faria sol.
Aquest és el perfil de l'agressor grupal i d'un tipus de violència sexual que els darrers anys s'ha tornat més present als mitjans de comunicació. El cas més mediàtic ha estat el de La Manada de Pamplona, durant els Sanfermines del 2016, però a Catalunya hi ha hagut denúncies a Sabadell, Manresa o Sant Boi de Llobregat, entre moltes altres. El Ministeri de l'Interior dona una dada: només a Catalunya, 269 casos en els últims cinc anys.
Què hi ha darrere d'una violació en grup? Cada vegada n'hi ha més o ara hi ha més consciència i es denuncien més sovint? Aquest "30 minuts" analitzarà els elements que conflueixen en aquest tipus d'agressions, que no són noves però sí cada vegada més extremes. A partir d'aquesta radiografia social, aprofundiran en les causes d'aquest fenomen, arrelades en el model de masculinitat hegemònica tradicional. Un model que es transmet de pares a fills, que es perpetua en converses quotidianes i mitjans de comunicació i que és la base de l'iceberg de la violència masclista.
Experts en psicologia analitzaran el model de masculinitat que viuen els joves, que en alguns casos comencen a consumir pornografia, amb situacions de violència sexual normalitzada, a edats tan primerenques com els 8 anys. S'està davant d'una crisi sobre què vol dir ser home al segle xxi i cal fer una revisió crítica d'aquesta construcció lligada a l'estructura patriarcal. Les reflexions dels psicòlegs plantejaran quins canvis són necessaris. Així s'obtindran eines per entendre, interpretar i educar, i per traçar el camí cap a noves masculinitats basades en la igualtat i el respecte.
Experts:
Alba Alfageme, psicòloga especialista en violència sexual
Gemma Altell, psicòloga social
Antonio Andrés Pueyo, expert en psicologia de la violència
Carlos Pascual Alfaro, magistrat del jutjat de violència sobre la dona núm. 1 de Barcelona
Joan Roa, psicòleg i professor de Psicologia Social a la Universitat de Girona
"Les amistats' perilloses " (Diumenge, a les 22.50)
TV3 emetrà la producció pròpia "Les amistats' perilloses", un reportatge d'Esther Llauradó i Sara Segarra en què s'han rastrejat xarxes socials i aplicacions de contactes per recollir casos d'agressions sexuals, estafes, perfils falsos per robar dades, suplantacions d'identitat, sextorsions, ciberassetjament i tot tipus d'abusos Les protagonistes d'aquest treball han estat víctimes d'aquests delictes tan difícils de denunciar i han decidit fer-ho públic.
Els delinqüents van allà on hi ha la gent. I l'any del confinament, s'han bolcat a les xarxes socials i aplicacions de contactes. Amb la impossibilitat de conèixer "amics" nous de la mena que siguin en bars i discoteques, aquests serveis han multiplicat l'èxit. Però també han proporcionat infinitat de víctimes a delinqüents de tot tipus. Cap novetat: és el mateix que passa al carrer, que ara també passa, massivament, a les xarxes.
L'aplicació de cites Tinder va suposar una revolució social mundial. Tot i que no va ser, ni de bon tros, el primer servei de contactes, va reinventar la manera de lligar i relacionar-se. No havia estat mai tan fàcil i ràpid contactar i quedar amb un estrany, gairebé com un joc. Ara, hi ha milers d'apps semblants, que s'han convertit en un negoci milionari. S'hi afegeixen les xarxes socials, com ara Instagram o Facebook, que es fan servir també per conèixer gent nova i lligar. I en aquest mercat infinit de persones que busquen relacions, també s'obre un camp d'oportunitats per a farsants, estafadors i depredadors.
Un equip del "30 minuts" ha rastrejat aquestes aplicacions i ha recollit casos d'agressions sexuals, estafes, perfils falsos per robar dades, suplantacions d'identitat, sextorsions, ciberassetjament i tot tipus d'abusos Les protagonistes d'aquest reportatge han estat víctimes d'aquests delictes tan difícils de denunciar i han decidit fer-ho públic. Es donaran a conèixer casos com aquests:
- L'Eva va ser víctima d'una violació a casa seva durant una cita a través d'una app. L'agressor ha estat condemnat a set anys de presó.
- L'Andrea descobreix que algú ha creat un perfil fals amb la seva foto a Tinder. No ha sabut mai amb quina finalitat.
- A Mallorca, un home crea un perfil en una app amb una foto falsa per aconseguir quedar amb noies i agredir-les sexualment. Almenys hi ha quatre casos denunciats. La Sandra n'és una.
- La Maria va caure en el parany d'un fals capità d'embarcació que, utilitzant fotos robades d'un exdiputat alemany, contacta pel Facebook i, després de mesos de relació romàntica, li acaba estafant 3.000 euros. Era una xarxa internacional d'estafadors.
- Una investigació en curs dels Mossos d'Esquadra de Gavà està estirant el fil d'un estafador amb nombroses víctimes, que utilitzava també una aplicació de cites.
"30 minuts" ha investigat també el modus operandi dels estafadors. Qui són, d'on treuen les fotografies i com creen aquests perfils falsos, de quina manera capten les seves víctimes i com les enganyen.
En els últims temps, les aplicacions de contactes han anunciat mesures per reforçar la seguretat, però els mecanismes de denúncia són ineficaços. El nombre de perfils falsos que hi ha és fàcilment detectable. Per què, doncs, no els eliminen les mateixes empreses? En tot cas, no hi ha un marc legal que estableixi les seves obligacions com a intermediàries davant de casos de violència sexual o estafes.
"Mai més víctima" (Diumenge, a les 23.40)
Tot seguit, s'emetrà "Mai més víctima", un documental de TV3 dirigit per Ariadna Oltra i Mireia Pigrau que vol fer entendre el procés que viuen les dones que pateixen una situació de violència dins de la parella, i per què els costa tant sortir-ne.
Com es poden aguantar divuit anys de maltractaments sense que ningú de fora se n'adoni? Quan comença el control de l'home i la submissió de la dona? Per què no se'n van al primer cop? I per què el 70% no ho denuncia? A través del testimoni d'experts i de dones que han estat víctimes de maltractaments, "Mai més víctima" vol donar resposta a totes aquestes preguntes.
El documental, dirigit per Ariadna Oltra i Mireia Pigrau, és un retrat coral de com aquestes dones esdevenen víctimes sense adonar-se'n i com, un cop identifiquen el que els passa, aconsegueixen trencar amb la relació de violència exercida per la seva parella. Tots els testimonis són de casos sentenciats per la justícia, amb condemna, excepte un que en el moment de la realització del documental, el 2018, estava pendent del judici.
Les sis dones que surten en el documental denuncien que no es van sentir ben tractades per la justícia. Per què? Què cal millorar? A Espanya, des del 2004, hi ha vigent una llei integral que aborda aquesta xacra social, però això s'ha demostrat que és insuficient.
"Mai més víctima", una producció de TV3, es va estrenar el novembre del 2018 al "Sense ficció".
Catalunya Ràdio
Catalunya Ràdio, per la seva banda, dedicarà part de la seva programació durant aquesta setmana a prendre consciència de l'abast d'aquest greu problema. Així, "El matí de Catalunya Ràdio", amb Laura Rosel, parlarà de les reivindicacions del 25N amb Tània Verge, consellera d'Igualitat i Feminismes; Lucía Avilés, magistrada experta en violència de gènere, i Andrea Garcia, caporal del Grup Central d'Atenció a la Víctima dels Mossos d'Esquadra. A més, durant tota la setmana la secció del programa "El micròfon autònom", amb Marta Carreras, s'acosta a dones que han patit violència masclista per explicar els seus testimonis.
"El búnquer", amb Peyu, Jair Domínguez i Neus Rossell, retrà un homenatge a les germanes Mirabal, i dedicarà el Dia Internacional per a l'Eliminació de la Violència contra les Dones en honor seu. Les tres germanes Mirabal eren unes revolucionàries que van pagar amb les seves vides per lluitar contra la dictadura. En canvi, la quarta germana, la Bèlgica, es va quedar "cuidant" el negoci familiar.
El programa "Popap", amb Mariola Dinarès, ha dedicat la setmana a fer-se ressò de les iniciatives que hi ha a la xarxa per reivindicar la protecció de les dones contra els atacs masclistes online. I aquest dijous, Mariola Dinarès llegirà el "Manifest F5 elaborat pel col·lectiu Dones Tech en contra la violència masclista online" i amb Roc Massaguer entrevistarà l'activista i gamer Marina Amores i el sociòleg Daniel Muriel, que han fet un llibre amb els resultats d'un experiment sociològic, "Un mes a Tinder sent una dona gamer".
"La nit dels ignorants 3.0", amb Xavier Solà, entrevistarà Pilar Muñoz, voluntària de l'associació Hèlia, una entitat que ofereix suport a les dones supervivents de violència masclista, per parlar de com es pot ajudar aquestes persones.
