Catalunya Música ofereix en directe l'òpera "Tristany i Isolda" des del Gran Teatre del Liceu
El dijous 7 de desembre, a les 19.00, Catalunya Música transmetrà, des del Liceu, l'òpera "Tristany i Isolda" de Richard Wagner, amb un repartiment amb grans veus wagnerianes encapçalat per Stefan Vincke, Albert Dohmen i Iréne Theorin, entre d'altres, amb el Cor i l'Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu dirigits per Josep Pons.
Els comentaris de la transmissió, que té el suport de l'Obra Social "la Caixa", els farà Jaume Radigales.
Aquesta òpera, que forma part de la temporada 2017-2018 del Gran Teatre del Liceu, és una de les aportacions de Catalunya Música a la Temporada Euroradio Premium Concerts de la Unió Europea de Radiodifusió (UER), un prestigiós cicle que recull els millors concerts i òperes d'arreu del món. Per això, aquesta òpera també serà emesa en diferit per Ràdio Nacional d'Espanya, la Radiotelevisió Flamenca de Brussel·les, la Radiotelevisió Portuguesa, la Radiotelevisió Sèrbia, la Ràdio Romanesa, la Ràdio Sueca i la Radiotelevisió Croata.
El Gran Teatre del Liceu acull, del 28 de novembre al 15 de desembre, la impactant producció de "Tristany i Isolda" de Wagner dirigida per Àlex Ollé, de La Fura dels Baus, i sota la batuta del mestre Josep Pons. Iréne Theorin i Stefan Vinke encapçalen un repartiment wagnerià de primer nivell amb Albert Dohmen, Greer Grimsley i Sarah Connolly, que ompliran l'espectacular posada en escena que han ideat els també integrants de La Fura Alfons Flores (escenografia), Franc Aleu (videocreació) i Josep Abril (vestuari), juntament amb la il·luminació d'Urs Schönebaum. El Cor i l'Orquestra del Gran Teatre del Liceu completaran un equip artístic al servei d'una de les més grans històries d'amor i mort mai explicades.
Una gegant semiesfera de més de 5 tones corona l'escenari i es converteix en el centre de l'univers simbòlic d'aquest muntatge. Una estructura que serà una gran lluna en el primer acte i que bascularà i començarà un descens progressiu per esdevenir el castell del Rei Marke en el segon acte. En el tercer i últim acte, acabarà convertint-se en la gran llosa que carrega el personatge de Tristany. Aquesta gran semiesfera s'acompanya també d'una plataforma en moviment i de videoprojeccions que potencien la vessant simbòlica del muntatge i els sentiments interns dels seus personatges. Una posada en escena excel·lent de l'equip artístic de La Fura dels Baus que reforça l'ideal wagnerià de voler construir "l'obra d'art total" i que es troba a "l'ADN de La Fura dels Baus com a companyia multidisciplinària", segons ha assegurat Àlex Ollé.
"Tristany i Isolda" és la culminació de l'ideari artístic de Wagner. L'obra és, alhora, la traducció musical de la filosofia nihilista d'Arthur Schopenhauer i un homenatge a l'amor del mateix Wagner, que assegurava: "Com que en aquesta vida mai no he sentit la veritable felicitat de l'amor, he d'erigir un monument al més bell de tots els meus somnis, en el qual, de principi a fi, aquest amor ha de saciar-se de fons."
L'òpera de Wagner suposa un nou repte per al director musical Josep Pons i per a l'Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu, que s'enfronten a "l'òpera més cambrística del compositor alemany". Una òpera que va obrir camí per les composicions del segle XX i va revolucionar, amb la seva ambigüitat harmònica, la música tonal. Josep Pons es refereix concretament al conegut com a "acord Tristany" per parlar de "la llavor que destruiria en un futur la tonalitat". Un acord inestable amb el qual juga el compositor alemany per reforçar l'expressió dramàtica de l'obra, per explicar el sentiment dels dos personatges principals i la seva aproximació a l'amor. "Wagner no volia sorprendre musicalment, sinó dramàticament", assegura el mestre Pons.
"Tristany i Isolda" és un drama musical en tres actes, llibret i música de Richard Wagner. Una història d'amor, traïció, venjança i mort que ens acosta l'enamorament místic i espiritual al qual s'entreguen els dos protagonistes i que es converteix en un viatge a l'interior de les emocions. Aquesta òpera es va representar per primer cop el 10 de juny de 1865 al Hoftheater de Munic. Al Gran Teatre del Liceu va arribar el 8 de novembre de 1899, on s'ha representat un total de 171 vegades, l'última vegada el 18 de març de 2015.
La transmissió en directe d'aquesta òpera estarà disponible durant un mes als webs de Catalunya Música i Catalunya Ràdio.
#CatMúsica30
