El Barça es proclama campió de Copa davant el Liceo (1-4)
El conjunt d'Edu Castro juga amb el desgast dels gallecs i iguala el rècord històric de quatre títols consecutius de l'Espanyol
Copa blaugrana al Palau Olímpic de Reus. La vint-i-tresena, i històrica, perquè amb aquest títol els blaugranes han enllaçat per primer cop quatre títols, una fita que des dels anys 50 fins ara era exclusiva de l'Espanyol. El triomf del Barça ha estat fruit d'una gestió molt intel·ligent de la banqueta, que ha jugat amb el desgast del Liceo, sense els germans Lamas i el peatge de les anteriors rondes.
El primer temps al Palau Olímpic de Reus ha estat aspre, de picar pedra i mastegar sorra. Moltes precaucions del Liceo, amb Sergi Miras molt endarrerit a la rereguarda, extremant precaucions, i el Barça mirant d'obrir la llauna potser amb més paciència de la desitjable. Quan l'equip d'Edu Castro ha trobat forat, ha topat sempre amb un excel·lent Xavi Malián: Panadero i Bargalló l'han maleït. El conjunt gallec, sense tant fons d'armari, ha mirat d'explotar la contra, però tant el Dava Torres com Miras també han trobat Aitor Eugurrola, sempre ben col·locat i impertèrrit. Poques ocasions, porters sense fissures i cap concessió.
El Barça ha trobat el tresor desitjat del primer gol als quatre minuts de la represa. Marc Gual ha activat el visor i ha regalat una assistència perfecta a Pau Bargalló, que, finalment, ha pogut batre Malián. Cinquè gol del blaugrana en tres finals de Copa i gir providencial per als de Castro, que quatre minuts després han fet el 0-2 gràcies a un gran teve-meva entre Gual i Joao Rodrigues que ha culminat el de Sant Sadurní. La reacció gallega no ha passat d'un pal de Di Benedetto i el Barça ha sentenciat de forma instantània. Joao Rodrigues ha transformat un penal comès sobre ell mateix i set minuts abans del final ha arribat el 0-4, després d'una contra perfecta entre Ignacio Alabart i Pablo Álvarez, letal en la rematada. La final ja estava decidida i el Liceo ha fet el gol de l'honor quan faltaven quaranta segons, amb una gran cullera de Martín Payero. Res no ha canviat: el "rei de Copes" ja en té una altra, i ja en són 23.
