Desembarca a les banquetes la generació dels 80, alumnes de Guardiola o Mourinho

El juny del 2015, Carlos Tévez (1984) feia parella amb Álvaro Morata a la punta d'atac de la Juventus en la final de la Champions. Un suplent de luxe esperava el seu moment a les files rivals, l'aleshores capità del FC Barcelona Xavi Hernández (1980). Set anys després d'aquella nit a Berlín, l'Apache ha debutat com a entrenador del Rosario Central. Tant l'argentí com l'egarenc són ara dos dels exponents més representatius del pas a les banquetes de la generació nascuda a la penúltima dècada del segle XX.

Mikel Arteta (1982) a l'Arsenal, Steven Gerrard (1980) a l'Aston Villa o Rúben Amorim (1985) a l'Sporting de Lisboa són altres casos d'exjugadors que han fet una ràpida transició del camp a les àrees tècniques. En vindran molts més, hi ha cua per treure's el carnet. Els seus són salts aparentment instintius que, en realitat, no haurien tingut la mateixa embranzida sense el mestratge dels tècnics que han revolucionat el futbol dels últims 20 anys.

La generació dels 80 que està assumint la direcció d'equips punters són alumnes --directes o indirectes-- de Guardiola, Mourinho o Benítez, aprenents de míster guanyador amb metodologies d'última generació i les més efectives tècniques motivadores. Per tot això s'espera que el seu pas per les banquetes sigui alguna cosa més que un relleu generacional. Tenen les lliçons fresques i encara conserven el toc de qui ha jugat al costat de Leo Messi o Cristiano Ronaldo.

Qui ha de contractar-los, a més, sap que les aficions s'engresquen quan els seus ídols més recents es fan grans i accepten el repte. Com la nova vitamina del Canalla, l'Apache Tévez, excompany dels dos mites crepusculars.