Les onades de calor al Mediterrani són devastadores per al medi marí

La temperatura del mar a les nostres costes no para d'augmentar i això s'observa clarament en les dades de temperatura de les aigües superficials i profundes. Si bé l'aigua té una inèrcia tèrmica diferent de l'aire, li costa més escalfar-se i, a la vegada, refredar-se, és eloqüent i greu que tingui aquesta tendència ascendent, cada cop més càlida.

En els últims 20 anys, a uns 10 metres de fondària, la temperatura ha augmentat 1 ºC, segons l'Institut de Ciències de Mar. Tot i semblar una xifrà ínfima, és un valor que posa en risc la vida dels éssers vius que hi habiten.

A l'Estartit, la temperatura del mar anual mostra un clar ascens dels dels anys 70 fins a l'actualitat. Si bé a la dècada del 70 la temperatura mitjana rondava poc més dels 16 ºC, ara duem 8 anys consecutius amb 17,5 ºC o més, uns registres sense precedents en els més de 40 anys de dades.

Onades de calor al mar més freqüents

Les onades de calor al mar provoquen una gran mortalitat al fons marí, si eleven la temperatura del mar a valors extrems a diferents profunditats durant més de 5 dies seguits. Tal com passa amb les dades d'observatoris centenaris, com el del Fabra o de l'Ebre, allò que abans era excepcional ara ja és normal. I això mateix passa amb les onades de calor, ara són més normals i cada cop es donen amb més freqüència.

Les onades de calor al mar provoquen la mortalitat de moltes espècies, sobretot aquelles lligades al fons: el coral·ligen, hàbitat bàsic per a la vida marina. La pèrdua d'aquest ecosistema té repercussió en una menor protecció de la costa davant els temporals, una disminució de les captures de pesca i una caiguda del turisme subaquàtic. Els investigadors de l'Institut de Ciències del Mar qualifiquen les onades de calor com a devastadores i expliquen que, en alguns casos, redueixen el 90% de la biomassa dels coralls.

La solució passa per la dràstica reducció de les emissions de gasos d'efecte hivernacle i per l'increment de les nostres zones marines protegides. Al Mediterrani les zones protegides només representen un 7%.