La contaminació es combat amb solucions dràstiques, les de Barcelona són toves

Si fa uns dies fèiem èmfasi en la qualitat de l'aire amb l'article "La mort invisible de la contaminació, l'aire que respirem", en aquesta ocasió posem l'accent en la reducció dels vehicles a la ciutat, principal font de contaminació. Quins deures ha fet Barcelona i què ens falta per arribar als nivells de contaminació que exigeix l'Organització Mundial de la Salut? Com s'ha reduït el nombre de vehicles en altres ciutats d'Europa i quin mètode han utilitzat? El cas de Pontevedra, un referent internacional en qualitat d'aire.

El programa Latituds, ha dedicat el programa a "Millorar l'aire que respirem". Us convido a veure'l i així sabreu com les mesures preses a l'àrea de Barcelona són mesures toves, lluny de les més contundents que s'han aplicat en altres ciutats i de resultats immediats. Cap de les mesures preses a casa nostra són innovadores. A Barcelona cal esperar al 2020 per no deixar entrar vehicles sense etiqueta d'emissions a la ciutat. En canvi, més de 200 ciutats europees ja apliquen mesures per reduir la contaminació. La primera ciutat que va prendre mesures restrictives va ser Estocolm, l'any 1996. I com a singular, el cas de la regió de la Llombardia, que des del 2015 apliquen les restriccions a totes les ciutats de més de 50.000 habitants.

Però la solució no passa per reduir el nombre de vehicles més contaminants, el que cal és reduir el nombre de vehicles totals. Per no emmirallar-nos en les ciutats del nord d'Europa, mireu al programa el cas de la ciutat de Pontevedra, un cas únic a Espanya i referent internacional en qualitat d'aire.