El resum de l'estiu 2018, marcat pels forts contrastos i els rècords

Aquesta informació és un resum de la informació que podeu trobar, de forma completa, al web de Meteocat.

Un dels 3 estius més càlids dels darrers 100 anys al litoral i prelitoral

L'estiu del 2018 (mesos de juny, juliol i agost) es pot qualificar de càlid a la major part de Catalunya, només amb algunes excepcions al Pirineu i Prepirineu, on la temperatura mitjana ha resultat propera a la mitjana climàtica. En canvi, litoral i prelitoral han viscut un dels estius més càlids dels darrers 100 anys si tenim en compte els 2 observatoris centenaris de referència.

L'Observatori de l'Ebre, al Baix Ebre, que disposa de registres des del 1905, on ha estat el segon més càlid, al darrere del 2003 i de l'Observatori Fabra, al Barcelonès, on ha estat el tercer estiu més càlid  de tota la sèrie, amb dades des del 1914.

Les anomalies més altes, superiors a +2,5 °C, se situen a comarques del litoral i prelitoral.

En analitzar els observatoris amb més de 100 anys de dades, a l'Observatori de l'Ebre (amb registres des del 1905), l'estiu de 2018 ha estat el segon més càlid de tota la sèrie, al darrere del 2003, amb una temperatura mitjana de 27,2 °C. A l'Observatori Fabra, amb registres des del 1914, ha estat el tercer estiu més càlid de la sèrie, amb una temperatura mitjana de 24,2 °C, igualant el valor del 2015 i darrere dels càlids 2003 i 2009.

Pel que fa a les sèries històriques disponibles, que s'inicien l'any 1950, a Figueres - Cabanes (Alt Empordà), l'estiu 2018 ha estat el segon més càlid d'almenys els darrers 69 anys.

De l'onada de calor dels primers dies d'agost cal dir que, malgrat que a l'interior de Catalunya no va ser un episodi de calor excepcional, en alguns d'aquests sectors litorals va ser la calorada més destacada des de l'agost del 2003, amb una temperatura mínima que va fregar els 30 °C a la mateixa ciutat de Barcelona i àrees de l'Empordà, i amb una temperatura màxima al voltant dels 40 °C els dies 4 i 5, tant a l'interior com al litoral.

El mapa d'anomalia de temperatura del trimestre estival evidencia la calorada de la costa i la normalitat del Pirineu i Prepirineu respecte a les sèries històriques:

Grans contrastos en les precipitacions

La precipitació ha presentat una distribució molt contrastada, amb extenses àrees plujoses i àmplies àrees seques, a diferència dels estius anteriors. L'estiu ha estat plujós a bona part de l'interior del quadrant nord-est i al cap de Creus, així com al litoral central, Prepirineu oriental i punts del Pirineu.

Per contra, àmplies zones del país han presentat aquest estiu un marcat dèficit de precipitació i l'estació es pot qualificar de seca, en especial a Ponent, prelitoral sud i delta de l'Ebre, però també de forma més local a l'extrem nord del litoral i prelitoral central, litoral nord, Catalunya Central i Pirineu i Prepirineu. A la cubeta de Móra (Ribera d'Ebre) i punts de la Conca de Barberà, Priorat i Pla d'Urgell, l'estiu es pot qualificar de molt sec, amb quantitats recollides que no arriben al 30% de la mitjana climàtica corresponent.